Vés al contingut

Treccani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreTreccani
(it) Enciclopedia Treccani
(mul) Enciclopedia italiana di scienze, lettere ed arti Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autordiversos autors Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
PublicacióItàlia, 1929
1939 Modifica el valor a Wikidata
EditorialIstituto dell'Enciclopedia Italiana Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereenciclopèdia Modifica el valor a Wikidata
Parts35 vol. i 9 addendes Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webtreccani.it Modifica el valor a Wikidata

L' Enciclopedia Italiana di Scienze, Lettere ed Arti (text en italià per "Enciclopèdia italiana de la ciència, les lletres i les arts"), més coneguda com Treccani pel seu desenvolupador Giovanni Treccani o Enciclopedia Italiana, és una enciclopèdia en llengua italiana. La publicació Encyclopaedias: Their History Throughout The Ages la considera com una de les més grans enciclopèdies juntament amb l' Encyclopaedia Britannica i altres.[1]

Història[modifica]

La primera edició es va publicar en sèrie entre 1929 i 1936.[2] En total, s'han publicat 35 volums, més un volum índex. El conjunt contenia 60.000 articles i 50 milions de paraules.[3] Cada volum té aproximadament 1.015 pàgines i es van publicar 37 volums suplementaris entre 1938 i 2015. El director era Giovanni Gentile i el redactor en cap Antonino Pagliaro.

La majoria dels articles estan signats amb les inicials de l'autor. Un assaig acreditat a Benito Mussolini titulat " La doctrina del feixisme " es va incloure a l'edició de 1932 de l'enciclopèdia, tot i que va ser signat de forma amagada amb el pseudònim de Gentile.[4]

Crítica[modifica]

L'Enciclopèdia Italiana hauria representat, durant el venteni feixista, un exemple emblemàtic del compromís entre el règim i l'elit cultural italiana de l'època.[5][6]

A l'escola[modifica]

El 30 de maig de 2009 es va oficialitzar un acord aconseguit entre el Ministre per a l'Administració Pública i la Innovació, Renato Brunetta i l' Istituto della Enciclopedia Italiana.[7] L'acord preveu la presència a dos llocs del Ministeri d'alguns materials disponibles amb llicència Creative Commons.[8][9] A més a més, està previst un enllaç entre el portal Scuola de Treccani i el portal InnovaScuola del Ministeri, mentre aquest darrer hostatjarà un motor de cerca des del qual accedir al vocabulari ia les veus enciclopèdiques presents al lloc de l'Enciclopèdia Treccani.[10]

Versió en línia[modifica]

El 1996 va néixer el lloc Treccani.it, que es va convertir a poc a poc en una veritable enciclopèdia en línia consultable gratuïtament. A partir del 2014 el portal va superar els cent milions de visites.[11]

Referències[modifica]

  1. Collison, Robert. Encyclopaedias: Their History Throughout The Ages. New York & London: Hafner Publishing Company, p. 207. 
  2. "Enciclopedia italiana di scienze, lettere ed arti." Encyclopædia Britannica. (2007)
  3. Treccani Degli Alfieri, Giovanni. "Enciclopedia italiana" Diccionario Literario (Hora, S.A., 2001)
  4. Kraus, Carl. Mythen der Diktaturen. Kunst in Faschismus und Nationalsozialismus – Miti delle dittature. Arte nel fascismo e nazionalsocialismo. Landesmuseum für Kultur- und Landesgeschichte Schloss Tirol, 2019, p. 56–57, with facsimile of the article. ISBN 978-88-95523-16-3. 
  5. Angelo d'Orsi, Gli intellettuali e il fascismo, in Tra Roma e Bolzano.
  6. Massimo Mastrogregori, Sulla 'collaborazione' degli storici italiani durante il fascismo, in Belfagor, 2006, 2, pp. 151-168.
  7. «COMUNICATO STAMPA - Treccani». treccani.it, 10-04-2010. Arxivat de l'original el 2010-04-10. [Consulta: 7 març 2022].
  8. A ottobre 2009 la licenza utilizzata da InnovaScuola è la "Attribuzione-Non commerciale-Condividi allo stesso modo 2.5", mentre il Portale del Cittadino è ancora sotto Copyright.
  9. Portale del Cittadino e Portale InnovaScuola Arxivat 2012-09-21 a Wayback Machine.
  10. [Enllaç no actiu](enlace roto disponible en Internet Archive; véase el [http://www.treccani.it/Portale/sito/scuola/ Portale Scuola Arxivat 2010-gener-4 a la Wayback Machine. historial] y la [http://www.treccani.it/Portale/sito/scuola/ Portale Scuola Arxivat 2010-gener-4 a la Wayback Machine. última versión]).
  11. Error en el títol o la url.«».

Bibliografia[modifica]

  • AA.VV., Il fascismo nella Treccani, (prefazione di Giorgio Galli), 1997, terziaria, Milán, ISBN 8886818181
  • Vincenzo Cappelletti, Gabriella Nisticò, Istituto della Enciclopedia italiana, en Enciclopedia italiana di scienze, lettere e arti, V appendice 1979-1992, vol. 2. E-Is, Roma, Istituto della Enciclopedia italiana, 1991, pp. 106–108
  • Amedeo Benedetti, L'Enciclopedia Italiana Treccani e la sua biblioteca, "Biblioteche Oggi", Milán, n. 8, octubre de 2005, pp. 39–46.
  • Giovanni Treccani degli Alfieri, Enciclopedia italiana Treccani: idea, esecuzione, compimento, Milán, E. Bestetti, 1939.
  • Giovanni Treccani degli Alfieri, Enciclopedia italiana Treccani: come e da chi è stata fatta, Milán, Edizioni d'arte Emilio Bestetti, 1947.
  • Valeria Della Valle, L'Enciclopedia Treccani, de Wikiradio de Rai Radio Tre, emitida el 18 de febrero de 2013 (podcast y streaming)
  • Alessandra Cavaterra, La rivoluzione culturale di Giovanni Gentile. La nascita della Enciclopedia italiana, prefazione di Giuseppe Parlato, Siena, Cantagalli, 2014, ISBN 9788868790318

Enllaços externs[modifica]