Trens rigorosament vigilats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaTrens rigorosament vigilats
Ostře sledované vlaky
Closely observed trains 2.jpg
Fitxa
DireccióJiří Menzel
Protagonistes
Václav Neckář
Jitka Bendová
Josef Somr
Vlastimil Brodský
Vladimír Valenta
ProduccióZdeněk Oves
GuióJiří Menzel
Bohumil Hrabal
MúsicaJiří Šust
FotografiaJaromír Šofr (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJiřina Lukešová (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VestuariOlga Dimitrovová (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBarrandov Studios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorÚstřední půjčovna filmů
Dades i xifres
País d'origenRepública Txeca
Estrena1966
Durada92 min.
Idioma originaltxec, alemany
RodatgeLoděnice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enClosely Watched Trains (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia-drama
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0060802 Filmaffinity: 293336 Allocine: 94380 Rottentomatoes: m/closely-watched-trains Allmovie: v10038 TCM: 71104 TV.com: movies/closely-watched-trains Modifica els identificadors a Wikidata

Trens rigorosament vigilats (txec: Ostře sledované vlaky) és una pel·lícula txecoslovaca de 1966 dirigida per Jiří Menzel i considerada com un dels exponents i films essencials de la nova ona txecoslovaca. La pel·lícula està basada en una història de l'escriptor txec Bohumil Hrabal i tracta sobre la vida d'un jove txec empleat en una estació de tren a la Txecoslovàquia ocupada pel règim nazi durant la Segona Guerra mundial. La pel·lícula va ser filmada als estudis de cinema Barrandov (Praga) i va disposar de l'estreta col·laboració del mateix Bohumil Hrabal. L'excel·lent treball entre el popular escriptor txec i Jiří Menzel va donar com a fruit una pel·lícula catalogada d'obra mestra per la crítica i que es va emportar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1967.

Argument[modifica]

Pòster de la pel·lícula, versió anglesa

A les acaballes de la Segona Guerra mundial, Alemanya està sent derrotada en tots el fronts. El jove i innocent Miloš Hrma, que encara no ha sortit de l'ou, és empleat sense remuneració en una petita estació de tren. El cap de l'estació, malgrat estar casat, té enveja d'Hubička, un altre empleat del ferrocarril que gaudeix d'un gran èxit amb les dones.

Miloš manté un amor platònic amb la jove Máša, mentre l'experimentat Hubička l'intenta ajudar tot explicant-li "els secrets de l'amor". És així com Hubička descobreix que Miloš és encara verge. De sobte, l'idili de l'estació de tren queda pertorbat per l'arribada de Zednicek, un conseller i col·laborador nazi.

Miloš passa finalment una nit amb Máša. Això no obstant, com que l'aventura acaba sense èxit, Miloš queda profundament pertorbat i l'endemà mateix intenta posar fi a la seva vida, infructuosament. El doctor li explica després que l'ejaculació precoç és un fet normal a la seva edat i li recomana que s'adreci a una dona experimentada per tal de solucionar el problema. Durant la nit, Hubička flirteja amb Zdenička, una empleada del telègraf a qui amb el tampó li imprimeix el segell de l'oficina a les natges. La mare de Zdenička, en assabentar-se'n, es va a queixar al superior d'Hubička i l'escàndol impedeix que el cap de l'estació pugui esdevenir inspector.

Mentrestant, els alemanys estan molt nerviosos, ja que els seus trens estan sent atacats i dinamitats de manera sistemàtica per grups de partisans. Un d'aquests atacs està previst que tingui lloc a l'estació mateix. És una jove artista anomenada Viktoria Freie qui és l'encarregada de col·locar la bomba a l'estació. I també és Viktoria qui, per petició d'Hubička, ajuda Miloš a resoldre el seu problema de virginitat. Finalment, és el coratjós Miloš, que mai fins aleshores s'havia implicat en política i que no semblava tenir gens d'interès ni consciència sobre les conseqüències de la guerra, qui farà detonar amb èxit la bomba. Això no obstant, haurà de pagar amb la seva pròpia vida el seu valor.[1]

Acaba així una pel·lícula marcada pel seu tarannà pacífic i per un to humorístic pròpiament txec, en què les penúries de la guerra semblen del tot absents al llarg de la història fins que, de sobte, el film pren un inesperat i tràgic to que posa de manifest la cruesa del conflicte.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Collective of editors. Český hraný film IV./Czech Feature Film IV. (1961-1970). Prague: Národní filmový archiv, 2004, p. 339-344. ISBN 80-7004-115-3. 

Bibliografia[modifica]

  • Škvorecký J. Jiří Menzel and the history of the «Closely watched trains». Boulder: East European Monographs, 1982

Enllaços externs[modifica]