Tres Dies de Trial de Santigosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tres Dies de Trial de Santigosa
3DTS-logo.gif
Logotip de la prova
Acrònim/Àlies 3dts
Categoria Trial
Lloc Ripollès i Garrotxa,
Catalunya Catalunya
Centre/Sortida Sant Joan de les Abadesses
Coordenades 42° 13′ 22.3″ N, 2° 17′ 28.19″ E / 42.222861°N,2.2911639°E / 42.222861; 2.2911639Coord.: 42° 13′ 22.3″ N, 2° 17′ 28.19″ E / 42.222861°N,2.2911639°E / 42.222861; 2.2911639
Data Setmana Santa
Director Ricard Pinet (39 edicions)
Organitzador Moto Club Abadesses
Web oficial motoclubabadesses.com
Historial
1a Edició 1972
Total d'edicions 44 (2015)
1r guanyador Catalunya Pere Pi
Darrer guanyador País Basc Jaime Busto
Rècord victòries (8) Catalunya Jordi Pascuet
Darrera revisió: 20/11/2017
Modifica dades a Wikidata

Els Tres Dies de Trial de Santigosa, coneguts també com als Tres Dies de Santigosa o els Tres Dies Trial Santigosa (abreujat 3dTS), són una competició de trial internacional que es disputa anualment pels voltants de la Collada de "Santigosa" (oficialment Sentigosa), situada entre el Ripollès i la Garrotxa,[1] vora la zona on limiten ambdues comarques prop de la Vall de Bianya.

La prova, organitzada pel Moto Club Abadesses, es disputa des de 1972 i és la segona més antiga del món d'entre les de llarga durada, després dels Sis Dies d'Escòcia de Trial.[2][3]

Característiques[modifica]

Situació de Sant Joan de les Abadesses al Ripollès

Els Tres Dies es disputen tradicionalment durant la Setmana Santa, que cau sovint en abril. Habitualment les verificacions tècniques i administratives es fan Dijous Sant i la cursa es corre de Divendres Sant a Diumenge de Pasqua. Atesa l'època de l'any i la climatologia de la zona, moltes edicions s'han esdevingut sota la pluja i en condicions adverses, augmentant la dificultat de la prova i atorgant-li fama de gran duresa.[4]

El centre neuràlgic de la prova és a la zona polisportiva de Sant Joan de les Abadesses, on s'instal·la la direcció de la cursa, el podi de sortida i arribada, el parc tancat per als pilots (amb zona d'assistències i aparcament de motor-homes) i tota la infraestructura externa com ara bar, zona d'expositors, zona de lleure per als acompanyants i seguidors, etc.[5] Un cop acabada la prova, la cerimònia de lliurament de premis es fa al Teatre Centre de la mateixa població.[6]

El trial és obert a tres nivells de participants en funció del seu pilotatge (similars als de les pistes d'esquí alpí: blau per als més novells, vermell per als mitjans i negre per als experts), als quals s'adapta el grau de dificultat de les zones tot variant-ne el traçat. Al final de la prova hi ha dues classificacions: per categories i per nivell.[6]

Recorregut inter-zona[modifica]

El recorregut típic és d'uns 45 quilòmetres diaris els dos primers dies, senyalitzat amb fletxes de color blau el primer i vermell el segon. El tercer dia l'itinerari és d'uns 30 quilòmetres, senyalitzat amb fletxes blaves.[7] Al migdia hi ha una parada al "Pla de la Collada" (o Pla de Santigosa), on des de 1998 hi ha un servei de càtering per als participants.[8] Els pilots disposen de 7 hores i mitja per a completar el recorregut els dos primers dies i de 4 i mitja el tercer.[7] L'ordre de sortida dels participants el primer dia depèn de l'ordre d'inscripció a la cursa, essent el darrer pilot inscrit el primer a sortir.[6]

Al llarg de la història de la prova el circuit inter-zona ha anat variant, i per exemple el 1975 se n'establí un de 97 quilòmetres, passant per la Serra de Vidabona, Fogonella (prop de la Serra Cavallera), La Covil (a la Serra de Montgrony) i Santigosa. El 1979 es va variar i se n'instaurà un de 37 quilòmetres amb control horari al poble, al qual calia fer-hi dues voltes, però aquest canvi no agradà. El 1982 el recorregut passà per Ogassa per primera vegada.[8]

Les zones[modifica]

Vista de Sant Joan de les Abadesses

Normalment es marquen al voltant de 30 zones non-stop, d'entre les quals una de tipus indoor que clou cada jornada, situada al centre urbà de Sant Joan de les Abadesses, per tal d'acostar el trial al públic. La resta de zones estan repartides pels contraforts del coll de Santigosa, predominant-hi les d'aigua aprofitant els nombrosos rius i torrents de la contrada.

Les zones estan més o menys agrupades en grups o seccions, havent-n'hi de famoses com ara les de L'Home Mort, Torrents, Font Freda o Els Pastors.[9]

La majoria de les zones exigeixen bon nivell de pilotatge sobre terreny humit i poc adherent, ja que a banda de les marcades al llit de rierols n'hi ha moltes que discorren per terreny enfangat o ple de fullaraca i pedres humides. També n'hi ha de seques, però comptades, destacant-ne la de La Margera (prop de Sant Joan de les Abadesses) i des de 1980 l'anomenada Pipeline (en homenatge a la famosa zona dels Sis Dies d'Escòcia paral·lela a un oleoducte), marcada a la rampa de vagonetes de les mines de Toralles.[8]

Tot seguit, una descripció dels grups de zones més habituals:[10]

Zones Accés Situació Característiques Dificultat
Can Jombi En vehicle 4x4 A 3 Km de Sant Joan de les Abadesses en direcció a Les Llances Reguerots. Poca adherència Mitjana
Can Milà En moto Des del Pont del Planàs, camí de Can Ramon de la Pera i trencall a Can Guilla Vessants de terra i torrents secs Mitjana
Font Freda En moto Des del Pont del Planàs, camí de Can Ramon de la Pera i trencall a l'esquerra, direcció Santigosa
Comaformosa En cotxe Prop de la carretera d'Olot en direcció a Santigosa Terra i pedres, amb forts desnivells. Poca adherència Elevada
Els Pastors i ENHER En cotxe Des de la Collada en direcció a Olot Torrents secs amb forts desnivells. Zones molt selectives i llargues. Poca adherència Elevada
La Collada En moto Seguint el circuit Torrents secs i penyes suaus, poc selectives Molt fàcils
El Pla A peu Al camí, a 5 minuts del Pla de la Collada Zones seques amb revolts i forts pendents.
Zona tipus indoor feta de roques i troncs al Pla
Mitjana
Santa Llúcia A peu Al costat de la pista forestal a l'ermita de Santa Llúcia de Puigmal Zones amb molt de fang i roques. Poca adherència Molt elevada
Pla del Bosc A peu Des del control del Pla de la Collada seguint el circuit Zones de pedres llises i fang Mitjana
Castilla En moto Seguint el circuit Mitjana
Home Mort En moto Torrents secs i fang. Poca adherència Mitjana o poca
Torrents En moto Zones selectives amb força desnivell. Molt poca adherència si està mullat
Vedellar En moto Zones amb bona adherència. Torrents secs amb grans roques o a voltes pedra tosca i fang Poca
La Girona En cotxe Per la carretera de Camprodon a 2 Km de la pista forestal Zones amb torrents secs i no gaire amples Molta si ha plogut
Can Costas En moto Zones amb torrents secs i amples, grans roques i pocs desnivells Forta si plou i poca en sec
Sant Antoni En cotxe Per la carretera de l'ermita Zones de terra amb molts desnivells i girs. Bona adherència Poca
La Margera En cotxe Al costat de Sant Joan de les Abadesses, a 5 minuts
de l'arribada per la carretera d'Olot
Pujada d'herba molt costeruda Molta
El Passeig A peu Al centre de Sant Joan de les Abadesses Zona artificial, molt espectacular Mitjana

Pluviositat[modifica]

Atesa la morfologia humida del terreny, si els 3dTS coincideixen amb època de pluviositat abundant s'acaben formant uns fangars i tolls considerables que forcen a l'abandó a molts pilots, incapaços de superar la duresa extrema del terreny. L'edició de 1974 fou especialment difícil,[4] i el 1976 el mal temps obligà a reduir el circuit inter-zona a la meitat del seu recorregut en dues voltes del segon i tercer dia. Una altra edició famosa per la duresa del clima fou la de 1991, amb fortes pluges.[8]

Més darrerament l'edició del 2009 fou tan "passada per aigua" que al final es va haver de suspendre la prova-espectacle de cloenda que s'havia previst a causa de l'excés d'aigua i fang que s'hi acumulà.[11]

Història[modifica]

Cartell de l'edició de 1975

L'any 1970 un grup de joves de Sant Joan de les Abadesses (Oriol Guixà, Miquel Cabal, Jordi Permanyer i Jordi Magnet[12]) organitzaren un trial d'un dia de durada, que guanyà Pere Pi.[8] En vistes de l'èxit repetiren la prova el 1971 i ja el 1972, inspirats pels Sis Dies d'Escòcia de Trial, varen decidir organitzar-ne una de tres dies, naixent així els Tres Dies de Santigosa.[13]

La segona edició de tres dies, el 1973, comptà ja amb participació de pilots estrangers de renom com ara Martin Lampkin, Charles Coutard o Walter Luft. Des d'aleshores han desfilat per la prova els millors pilots internacionals,[14] inclosos campions del món com ara Yrjö Vesterinen, Ulf Karlson o Eddy Lejeune.[2] Aquesta participació internacional ha estat constant fins a l'actualitat, tot i que a partir de 1977 afluixà.[8] Justament el 1977 es va fundar el Moto Club Abadesses, entitat que des d'aleshores ha estat l'organitzadora de la competició.

El 1986 s'incorporaren als 3dTS les categories veterans i juvenil amb variants més fàcils de les zones. El 1991 es disputà el primer Trial de Clàssiques que guanyà Albert Bosch amb una Bultaco Sherpa T 250.[8]

El 1993 la provà començà a comptar amb el suport de Sil Moto i Subirà Motos, premiant els primer classificats júnior i veterans amb la participació en els Sis Dies d'Escòcia.

A partir de 1997 el Moto Club Abadesses passava a organitzar la prova puntuable per al Campionat d'Espanya de trial durant el primer dia. El segon i tercer dies s'obria a totes les categories amb la fórmula Open. El 1999 Gas Gas esdevingué patrocinador oficial de la prova.

Amb el pas dels anys, el Moto Club Abadesses s'ha hagut d'anar adaptant a les restriccions de la circulació de motocicletes per terrenys de muntanya, cosa que ha dificultat la feina de marcatge de les zones, però amb a l'ajuda de les autoritats locals s'ha pogut resoldre aquesta problemàtica.[12]

Anecdotari de la prova[modifica]

  • 1972: Pere Pi en guanya la primera edició amb una Cota 123,[15] model presentat aquell mateix any que era la "germana petita" de la Cota 247.
  • 1983: Hi participa el primer i únic prototipus de moto de trial de Derbi, pilotada pel tristament desaparegut Marcel·lí Corchs, classificant-se en desè lloc.
  • 1984: Els pilots catalans amenacen de boicotejar les proves del Campionat estatal programades a València i a Castelló perquè la RFME les havia fetes coincidir amb els 3dTS. Finalment la federació estatal canvia el calendari.[8]
  • 1985: Polèmica per la desqualificació en massa de molts pilots per arribar fora de temps.
  • 1989: Hi participen 120 pilots tot i la coincidència amb una prova puntuable per al Campionat del Món.
  • 1996: Per tal de commemorar el XXVè aniversari de la prova, Marc Colomer i Joan Pons, pilotant respectivament una Montesa Cota 247 i una Bultaco Sherpa T dels anys 70, s'enfronten a La Margera, superant ambdós amb èxit la difícil zona.[8]
  • 1998: Guanya la prova Marc Catllà, pilot del Moto Club Abadesses, acabat de proclamar-se Campió d'Europa.
  • 1999: Commemoració dels 30 anys de Ricard Pinet al capdavant de l'organització.
  • 2000: La xifra de participants ultrapassa el 200 pilots, entre els quals Mick Andrews, qui torna a participar-hi a 56 anys d'edat.

Edicions memorables[modifica]

La prova ha viscut victòries i duels aferrissats que es recorden especialment, com ara el famós triomf de Pere Pi el 1972 amb la Cota 123, en dura pugna amb Xavier Cucurella, qui pilotava una Bultaco Sherpa T de 325 cc. La Cota 123 de Pi era la primera de la producció, abans de sortir a la venda, i els seus pneumàtics innovadors (en ser la moto més petita que la resta, les mesures eren 17" x 3.75 darrere i 20" x 2.50 davant) varen ser una de les claus de la seva victòria, ja que oferien una gran adherència en un terreny relliscós com el de Santigosa.[12]

També són molt recordats el triomf de Rob Edwards el 1975[16] i el duel entre Malcolm Rathmell i Yrjö Vesterinen el 1976, amb victòria final del britànic.

El 1987 Lluís Gallach i Eddy Lejeune decideixen el resultat de la prova a la zona de La Margera, guanyant finalment el belga per només 2 punts. L'any següent, 1988, hi ha un empat final a punts entre Lluís Gallach i Gabino Renales, resolt a favor d'aquest per major nombre de zeros.[8]

El 1982 el triomf final es decideix a la primera zona entre Toni Gorgot (hi féu fiasco) i Eddy Leujene (hi marcà 1 punt), qui és proclamat guanyador quan lliura la seva targeta només 10 segons abans del temps límit.[8]

Palmarès [5][17][modifica]

Trofeu atorgat per Montesa la primera edició del Trial de Santigosa (1970)
A data 1 de gener de 2016
Edició Any Guanyador Segon Tercer
Trial de Santigosa (un sol dia)
1a 1970 Catalunya Pere Pi Montesa ? ?
2a 1971 Catalunya Leopold Milà Montesa ? ?
3dTS - Tres Dies de Trial de Santigosa
I 1972 Catalunya Pere Pi Montesa Catalunya Xavier Cucurella Bultaco Catalunya Leopold Milà Montesa
II 1973 Àustria Walter Luft Puch França Charles Coutard Bultaco Catalunya Francesc Payà OSSA
III 1974 Suècia Benny Sellman Montesa Regne Unit Rob Edwards Montesa Catalunya Manuel Soler Bultaco
IV 1975 Regne Unit Rob Edwards Montesa Alemanya Felix Krahnstover Montesa Catalunya Xavier Cucurella Bultaco
V 1976 Regne Unit Malcolm Rathmell Montesa Finlàndia Yrjö Vesterinen Bultaco Regne Unit Rob Edwards Montesa
VI 1977 Catalunya Jaume Subirà Montesa Catalunya Francesc Payà OSSA Bèlgica Jean Marie Lejeune Montesa
VII 1978 Catalunya Toni Gorgot Bultaco Catalunya Jaume Subirà Montesa Suècia Ulf Karlson Montesa
VIII 1979 Catalunya Toni Gorgot Bultaco Catalunya Jaume Subirà Montesa Catalunya Miquel Cirera Montesa
IX 1980 Catalunya Toni Gorgot OSSA Catalunya Jaume Subirà Fantic Catalunya Miquel Cirera Montesa
X 1981 Catalunya Toni Gorgot OSSA Catalunya Jaume Subirà Fantic Catalunya Boni Geebelen Fantic
XI 1982 Bèlgica Eddy Lejeune Honda Catalunya Toni Gorgot Montesa Catalunya Albert Juvanteny OSSA
XII 1983 Catalunya Toni Gorgot Montesa Catalunya Lluís Gallach Montesa Catalunya Gabino Renales Merlin
XIII 1984 Catalunya Lluís Gallach Merlin Catalunya Toni Gorgot JJ Cobas Catalunya Andreu Codina Montesa
XIV 1985 Catalunya Toni Gorgot JJ Cobas Galiza Jorge Arjones Merlin Catalunya Pere Anton Mill Beta
XV 1986 Catalunya Lluís Gallach Montesa Catalunya Gabino Renales Gas Gas Galiza Jorge Arjones Merlin
XVI 1987 Bèlgica Eddy Lejeune Honda Catalunya Lluís Gallach Mecatecno Catalunya Joan Freixas Merlin
XVII 1988 Catalunya Gabino Renales Montesa Catalunya Lluís Gallach Mecatecno Bèlgica Eddy Lejeune Merlin
XVIII 1989 Catalunya Joan Freixas Gas Gas Catalunya Xavier Puigdemont Gas Gas Catalunya Carles Casas Montesa
XIX 1990 Catalunya Lluís Gallach Gas Gas Catalunya Gabino Renales Montesa Occitània Thierry Girard Montesa
XX 1991 Catalunya Lluís Gallach Alfer Catalunya Xavier Vilalta Gas Gas Catalunya Joan Pons Aprilia
XXI 1992 Catalunya Lluís Gallach Alfer Catalunya Josep Arcarons Alfer Catalunya Xavier Vilalta Fantic
XXII 1993 Catalunya Joan Pons Gas Gas Catalunya Josep Arcarons Gas Gas Catalunya Lluís Gallach Aprilia
XXIII 1994 Catalunya Joan Pons Gas Gas Espanya Angel García Gas Gas Catalunya Marcel Justribó Beta
XXIV 1995 Catalunya Josep Ribera Gas Gas Catalunya Josep Manuel Alcaraz Scorpa Catalunya Joaquim Vila Montesa
XXV 1996 Catalunya Joan Pons Fantic Catalunya Marcel Justribó Beta Japó Takumi Narita Beta
XXVI 1997 Regne Unit Dougie Lampkin Beta Catalunya Albert Cabestany Beta Catalunya Marc Catllà Gas Gas
XXVII 1998 Catalunya Marc Catllà Gas Gas Catalunya Jordi Picola Montesa Catalunya Adam Raga Gas Gas
XXVIII 1999 Catalunya Marc Freixa Gas Gas Catalunya Joan Pons Gas Gas Catalunya Josep Manzano  ?
XXIX 2000 Catalunya Marc Freixa Gas Gas Catalunya Josep Manzano Beta Catalunya Josep Maria Sáez Montesa
XXX 2001 Espanya Amós Bilbao Montesa Catalunya Adam Raga Gas Gas Regne Unit Dougie Lampkin Montesa
XXXI 2002 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas Catalunya Marcel Justribó Sherco Catalunya Josep Manzano Beta
XXXII 2003 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas Catalunya Joan Pons Sherco Catalunya Isaac Pons Scorpa
XXXIII 2004 Catalunya Joan Pons Sherco Catalunya Dani Oliveras Gas Gas Catalunya Josep Ribera  ?
XXXIV 2005 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas Regne Unit Sam Connor Sherco Japó Fumitaka Nozaki Scorpa
XXXV 2006 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas Catalunya Dani Oliveras Gas Gas Catalunya Daniel Gibert Montesa
XXXVI 2007 Catalunya Marc Freixa Scorpa Catalunya Dani Oliveras Sherco Catalunya Jordi Pascuet Beta
XXXVII 2008 Catalunya Marc Freixa Gas Gas Catalunya Jordi Pascuet Beta Espanya Alfredo Gómez Montesa
XXXVIII 2009 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas Catalunya Dani Oliveras Sherco Espanya Alfredo Gómez Montesa
XXXIX 2010 Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas Catalunya Francesc Moret Montesa Espanya Alfredo Gómez Montesa
XL 2011[18] Catalunya Jordi Pascuet Gas Gas Japó Takahisa Fujinami Montesa Catalunya Gabriel Reyes Ossa
XLI 2012[19] Catalunya Jordi Pascuet JTG Espanya Alfredo Gómez Gas Gas Catalunya Francesc Moret Montesa
XLII 2013 Catalunya Francesc Moret Gas Gas Catalunya Jordi Pascuet Altra Galiza Jorge Casales Gas Gas
XLIII 2014[20] Catalunya Marc Freixa Gas Gas País Basc Jaime Busto Beta Catalunya Francesc Moret Montesa
XLIV 2015[21] País Basc Jaime Busto Montesa Regne Unit Dougie Lampkin Vertigo Catalunya Miquel Gelabert Sherco

Referències[modifica]

  1. «collada de Sentigosa». enciclopèdia.cat. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 maig 2010].
  2. 2,0 2,1 «Qui som?». motoclubabadesses.com. [Consulta: 30 maig 2010].
  3. «Quatre dècades de Santigosa». NacióDigital, 21 abril del 2011.
  4. 4,0 4,1 «Tres Días Trial de Santigosa 1974» (en anglès). flickr.com. [Consulta: 30 maig 2010].
  5. 5,0 5,1 «3 Días Trial Santigosa 2009, previo» (en castellà). todotrial.com, 12-04-2009. [Consulta: 30 maig 2010].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Reglament de la prova». motoclubabadesses.com. [Consulta: 30 maig 2010].
  7. 7,0 7,1 «Reglamento 2010» (PDF) (en castellà). motoclubabadesses.com. [Consulta: 30 maig 2010].
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 «Especial XXX Tres Días de Santigosa» (en castellà). todotrial.com, 15-04-2001. [Consulta: 30 maig 2010].
  9. «Planell d'accés a les zones i circuit» (JPG). todotrial.com. [Consulta: 30 maig 2010].
  10. «XXXIV 3 Días Trial Santigosa, previo» (en castellà). todotrial.com, 21-03-2005. [Consulta: 30 maig 2010].
  11. «XXXVIII 3 Días Trial Santigosa» (en castellà). todotrial.com, 12-04-2009. [Consulta: 30 maig 2010].
  12. 12,0 12,1 12,2 Pi 2012: «95. Els 3 Dies de Santigosa» p. 140-142
  13. «Pedro Pi, vencedor del Trial de Santigosa» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 05-04-1972. [Consulta: 30 maig 2010].
  14. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 290. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  15. «Historia de Montesa» (PDF) (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 30 maig 2010].
  16. «Edwards, con "Montesa", superó todas las oposiciones» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 02-04-1975. [Consulta: 30 maig 2010].
  17. Pi 2012: «Resultats dels 3 Dies de Santigosa» p. 143
  18. «Jordi Pascuet manté la seva hegemonia al trial de Santigosa». NacióDigital, 24 abril del 2011.
  19. «Vuitena victòria de Jordi Pascuet als 3 Dies de Trial de Santigosa». NacióDigital, 9 abril del 2012.
  20. «L'osonenc Marc Freixa guanya el Trial de Santigosa per cinquena vegada». naciodigital.cat. Nació Digital, 20-04-2014. [Consulta: 22 abril 2014].
  21. «Increïble remuntada final del jove Jaime Busto als 3 Dies Trial Santigosa». naciodigital.cat. Nació Digital, 05-04-2015. [Consulta: 5 abril 2015].
Bibliografia
  • Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tres Dies de Trial de Santigosa Modifica l'enllaç a Wikidata