Tres cubà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalTres cubà
Tipusplucked necked box lute (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs321.322-5 Modifica el valor a Wikidata

El tres és un instrument musical derivat de la guitarra que consta de tres cordes dobles. És molt usat a Cuba, Santo Domingo i Puerto Rico on hi ha una versió de l'instrument amb tres cordes triples.[1][2]

Guitarra i tres

Com que és més petit que la guitarra i té cordes dobles, fa un so més agut i més intens. Per aquest motiu s'utilitza com a instrument solista sobretot en el son cubà, deixant la guitarra en el paper d'acompanyant.[3]

L'afinació varia depenent del músic i l'àrea geogràfica de procedència. Unes vegades, l'afinació coincideix amb les tres primeres cordes d'una guitarra (mi, si, sol, aquest últim octavat). Altres vegades, se li augmenta un semitò a la corda del centre deixant el sol octavat. La nova afinació coincideix amb la tríada de do major (mi, do, sol).[4]

Segons la majoria de fonts, el tres es va utilitzar per primera vegada en diversos gèneres musicals afrocubans relacionats originaris de l'est de Cuba: el nengón, el kiribá, el changüí i el son, tots els quals es van desenvolupar durant el segle xix. Benjamin Lapidus afirma: "El tres ocupa una posició de gran importància no només en el changüí, sinó en la cultura musical de Cuba en el seu conjunt".[5]

Entre els més famosos "treseros" estan Pancho Amat i Faustino Oramas de Cuba i Mario Hernández a Puerto Rico.

Referències[modifica]

  1. Orovio, Helio. Cuban music from A to Z. Durham : Duke University Press, 2004, p. 203. ISBN 978-0-8223-3186-5. 
  2. Lapidus, Benjamin. Origins of Cuban Music and Dance: Changüí (en anglès). Scarecrow Press, 2008-10-17, p. 41. ISBN 978-1-4616-7029-2. 
  3. Díaz Ayala, Cristóbal. Los contrapuntos de la música cubana (en castellà). Ediciones Callejón, 2006, p. 312-317. ISBN 978-1-881748-48-9. 
  4. Recasens Barberà, Albert. A tres bandas: mestizaje, sincretismo e hibridación en el espacio sonoro iberoamericano (en castellà). Ediciones AKAL, 2010-08-31, p. 192. 
  5. Lapidus, Benjamin. Origins of Cuban Music and Dance: Changüí (en anglès). Scarecrow Press, 2008-10-17, p. 16. ISBN 978-1-4616-7029-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tres cubà