Tres en ratlla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula jocTres en ratlla
Tic tac toe.svg
Tipusjoc de taula en graella Modifica el valor a Wikidata
Diversos taulers de tres en ratlla

El tres en ratlla és un joc de tauler, on l'objectiu és d'arribar a posar tres peces sobre el tauler (de 3 per 3 posicions) de manera que siguen en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal). Els jocs de tres en ratlla són enmig dels més escampats pel món. També es coneix com a tres en retxa, molí de tres, marro o narro (en tres)[1][2] o la rengleta.[3]

Història[modifica]

Els seus orígens es perden en l'antiguitat. Hi ha documentats jocs de tres en ratlla a l'antic Egipte (3000 aC), Creta, Grècia i Roma. Posteriorment se'n troben mostres a la Xina (500 dC) i Sri Lanka.

Extensió[modifica]

Existeixen al món molts noms i varietats del joc:

  • Mérelles,[4] Morpion,[5] carré chinois (França)
  • jogo do galo (portuguès), jogo da velha (portuguès brasiler),[6]
  • Tris, smerelli, mulino, filetto, riga di tre (Itàlia)[7]
  • Alquerque de tres, tres en raya (Espanya, Equador i Bolívia), Castro, ceros y cruces, juego del gato, tatetí (Argentina), triqui (Colòmbia), totito (Guatemala), cuadritos o cero mata cero (República Dominicana), Tic-Tac-Toe (Estats Units), gato (Xile i Mèxic), michi (Perú i Veneçuela), triqui traka, tres en gallo, eritos, equis cero, triquichao o la vieja (Veneçuela)
  • Pitarilla, Bidaria (poblacions indígenes de Nou Mèxic)[8]
  • Tic tac toe, Noughts and crosses,[9] Xs and Os (Gran Bretanya i Estats Units d'Amèrica), Three Men's Morris (Gran Bretanya)
  • Driesticken (Holanda)[10]
  • Tripp trapp trull (Suècia)[11]
  • Achi (Ghana)
  • Akidada, nepelle (Nigèria)
  • Tre-guti (Índia)
  • Nerenchi (Sri Lanka)
  • Drïs ath-thalātha (països àrabs)
  • San-moku-narabe (Japó)
  • Luk tsut qi (Xina)
  • Tapatan (Filipines)[12]
  • Carabaug (Somaliland al Sudan)

Diferents maneres de jugar-hi[modifica]

  1. Cada jugador té tres peces i les va posant sobre el tauler. Cal fer tres en ratlla (horitzontal o verticalment, no valen les diagonals). Si en posar les peces no s'ha fet 3 en ratlla es van movent les peces pel tauler seguint les ratlles fins a aconseguir-ho.
  2. Igual que l'anterior però sí que valen les diagonals.
  3. Cada jugador té quatre peces, si en posar les peces en el tauler no s'aconsegueix fer tres en ratlla la partida queda en taules i es torna a començar.
  4. Quatre peces per jugador, el primer té l'obligació de jugar a la posició central, una volta posades les peces, es poden moure totes exceptada la central.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tres en ratlla


Referències[modifica]

  1. DCVB: Marro.
  2. Josep Mèlich i Garcia. L'Argentera-- quan anàvem amb avarques: solatges de memòria. Cossetània Edicions, 2003, p. 172–. ISBN 978-84-96035-60-7. 
  3. Botet Renat; Camps Christian, Dictionnaire nord-catalan = Diccionari nord-català. Dictionnaire nord-catalan = Diccionari nord-català (en català). 1era. Perpinyà: Trabucaire, 2012, p. 400 p. ISBN 978-2-84974-151-1. 
  4. François Rabelais. Œuvres de Rabelais. Dalibon, 1823, p. 403–. 
  5. NullPixel Press. Morpion Carnet de Jeux: Carnet de Jeux Morpion, Tic Tac Toe, OXO Pour Enfants, Famille et Adultes. Independently Published, 15 gener 2020. ISBN 978-1-66126-534-2. 
  6. Jerry Greer. 45000+ Portuguese - French French - Portuguese Vocabulary. Soffer Publishing, p. 342–. GGKEY:UXAES2F5EXJ. 
  7. Treccani. Vocabolario on line: smerèlli.
  8. Stewart Culin. Games of the North American Indians: Games of skill. U of Nebraska Press, 1992, p. 380–. ISBN 0-8032-6356-2. 
  9. George Moody. The English Journal of Education. Darton and Clark, 1843, p. 341–. 
  10. Archiv der Spiele oder fortlaufende Beschreibung aller Spiele der Vorwelt und Mitwelt, 1819, p. 4–. 
  11. Hand-bibliothek fur sällskapsnöjen, eller, Systematiskt ordnade spel, lekar och konster. L. J. Hjerta, 1839, p. 65–. 
  12. Claudia Zaslavsky. Math Games and Activities from Around the World. Chicago Review Press, maig 1998, p. 6–. ISBN 978-1-61374-239-6.