Tresor de Karun

Biografia

El tresor de Karun, tresor lidi o tresor de Cressus són els noms pels quals es coneix una col·lecció de 363 objectes, bona part d’ells d’or i argent, procedents de Lídia, datats del segle VII aC, que foren il·legalment excavats el 1965 al túmul funerari de l’edat del ferro de Toptepe, al costat del riu Gediz, a la província d’Oşak, a l’oest de Turquia.

Entre 1987 i 1993 el tresor fou objecte d’una batalla legal entre el govern turc i el Museu Metropolità d’Art de Nova York, després d’exposar-lo el museu novaiorquès el 1980 i reconèixer més tard que la seva compra procedia d’un robatori i exportació il·legals. El 1993 el tresor fou repatriat i, després de dos anys d’exhibició al Museu d’Ankara, fou cedit i exposat al Museu Arqueològic d’Usak.

Diversos objectes són contemporanis del rei lidi Cressus (560–546 aC), molt famós a Grècia i al Pròxim Orient per la seva riquesa i generositat cap als grecs, esmentat per això en textos com l’Èxode bíblic o l’Alcorà, i recordat per autors clàssics com Heròdot, Píndar, Estrabó i Dió Crisòstom; fins i tot entre les llegendes perses n’hi ha una que parla del *tresor Qârun*. Però, pel seu contingut, es pensa que el tresor degué pertànyer a una dona d’alt rang.

Al maig de l’any 2006, després de rebre’s una denúncia anònima, es comprovà que una de les peces més destacades, un hipocamp d’or, havia estat substituït l’any anterior per una rèplica, i que “el canvi no es podia haver efectuat sense el coneixement de les autoritats del museu”.

Al novembre de 2012, les autoritats culturals turques recuperaren l’hipocamp original, robat per tant dues vegades, i que, després de ser venut de nou, es trobava a Alemanya. A causa de la seva petitesa, el Museu Arqueològic d’Usak només és capaç de mostrar 2.000 dels seus 41.600 objectes històrics. Un museu més gran, previst per obrir‑se el 2013, havia d’albergar íntegrament les 450 peces principals de la col·lecció de Lídia.

Vegeu també

• Lídia.
• Cressus.