Tresquiornítid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tresquiornítids
Becplaner reial
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Pelecaniformes
Família: Threskiornithidae
Richmond, 1917
Subfamílies

La família dels tresquiornítids (Threskiornithidae) inclou 34 espècies de grans aus de potes llargues, separades en dues subfamílies, els ibis i els becplaners. Antany eren coneguts com a plataleids (Plataleidae) i es pensava que estaven molt relacionats amb altres aus de potes llargues de l'ordre dels ciconiformes (Ciconiiformes). Un estudi recent fa pensar que pertanyen a l'ordre dels pelecaniformes.[2] Està per dilucidar si la divisió en dues subfamílies està justificada.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els membres de la família tenen ales llargues i amples, amb 11 plomes primàries i al voltant de 20 de secundàries. Són grans voladores. En general el cos és molt allargat, així com el coll i les potes. El bec també és llarg, corbat cap a baix en el cas dels ibis, i recte i distintivament aplanat en el cas dels becplaners. Són aus grans però de mida variada, anant des dels 45 cm i 450 g de Bostrychia bocagei, fins als 100 cm i 4,2 kg de l'ibis gegant.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Distribució gairebé mundial, freqüentment a prop de l'aigua, dolça o salada, però també en zones més seques, i fins en abocadors.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenten d'una ampla gamma d'invertebrats i vertebrats petits. La tècnica dels ibis consisteix a afonar el bec en terra blana o fang, a la recerca dels aliments, mentre que la de les espàtules és moure el bec d'un costat a l'altre, filtrant l'aliment en aigües de poca profunditat.

Hàbits[modifica | modifica el codi]

Són ocells diürns. A la nit dormen als arbres prop de l'aigua. Són gregaris, i se'ls veu volant i alimentant-se en grups.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nien en colònies i més sovint en grups petits o, les espàtules, de manera individual, gairebé sempre en arbres sobre l'aigua, però de vegades en illots als aiguamolls. Generalment, la femella construeix una gran estructura de joncs i pals aportats pel mascle.

Ponen de 2 a 5 ous. Els dos pares fan torns per covar i després alimenten els pollets amb productes regurgitats. Dues o tres setmanes després de l'eclosió, els joves, als qui ja no cal vigilar contínuament, abandonen el niu, sovint formant guarderies, però tornant amb els seus pares per ser alimentats.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Els tresquiornítids s'han separat en dues subfamílies. El Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.10, 2011) els classifica en 13 gèneres amb 34 espècies vives.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tresquiornítid Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Myers, P. R.; C. S. Parr; T. Jones; G. S. Hammond; T. A. Dewey. «Family Threskiornithidae (ibises and spoonbills)». Animal Diversity Web. University of Michigan. [Consulta: 9 setembre 2009]. (anglès)
  2. Classificació de la COI (anglès)