Treure de l'armari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Treure de l'armari (en anglès outing)[1] és un mètode d'activisme gai que consisteix en rendre públic l'orientació homosexual de persones que no volen sortir de l'armari.

Outing a l'activisme gai[modifica]

Aquesta forma d'activisme gai va començar a ser utilitzada als Estats Units d'Amèrica quan es palesava que polítics que prenien posicions anti-gais o s'oposaven als canvis de les lleis que haurien de millorar els drets o de prohibir la discriminació, conduïen els mateixos una vida homosexual secreta. De la mateixa manera, la vida sexual secreta de certs dignitaris eclesiàstics homofòbics va esdevenir insuportable per als activistes que guanyaven a poc a poc orgull i vencien la seva por de l'oprobi. Molts consideren que utilitzar l'arma de l'outing contra persones públiques que fan parenceria de tal hipocresia i inconseqüència és moralment acceptable.

L'acció està moralment més controvertida quan es tracta de fer l'outing d'artistes, cantants, esportius famosos que mai no van prendre una posició negativa contra l'homosexualitat, tot i no voler desvelar la seva pròpia orientació sexual. Els que són favorables a l'outing troben que per la seva reeixida, la seva independència financera i la seva llibertat, aquestes persones haurien d'haver tingut el coratge de sortir de l'armari i d'ajudar de tal forma als seus consorts menys afavorits per la sort.

Outings famosos[modifica]

Outing a les arts[modifica]

  • In & Out, pel·lícula de 1997 dirigida per Frank Oz i interpretada per Kevin Kline
  • Le Placard, pel·lícula de 2001 dirigida per Francis Veber i interpretada per Daniel Auteuil i Gérard Depardieu
  • The L Word, sèrie de televisió de 2004
  • Outrage, documental de 2009 dirigit per Kirby Dick

Antecedents i variants[modifica]

La pràctica de l'outing és molt anterior a la paraula. Fins a la revolució sexual, desvelar una vida sexual amagada i considerada com desviada era una arma sovint utilitzada per a eliminar adversaris polítics o persones que formaven un obstacle a la seva pròpia carrera professional. Dos casos del segle XX són emblemàtics d'aquesta pràctica: l'escàndol Harden-Eulenburg al rotlle de l'emperador Guillem II de Prússia i la desvelació de Ernst Röhm, el cap de la Sturmabteilung sota el règim nazi, ambdós a Alemanya.

En aquest sentit, sembla només una variant d'utilització d'una informació secreta o l'amenaça de ferla pública en les relacions de força per a influir una persona, fer canviar-la de posició o eliminar un rival polític, amorós o religiós. La diferència rau al fet que el xantatge s'adreça a adversaris per a altres raons. En el cas de l'outing, es tracta de persones que públicament ataquen els gais i que privadament són homosexuals.

Referències[modifica]