Treva dels dotze anys
.jpg) | |
| Tipus | tractat de pau |
|---|---|
| Data | 1609 |
| Signatari |
Províncies Unides Imperi Espanyol Regne de França Espanya Comtat de Flandes |
| Conflicte | Guerra dels Vuitanta Anys |
 | |
La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre Espanya i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.
Context[modifica]
Des de 1568, les províncies del nord dels Països Baixos (anomenades genèricament "Holanda") mantenien contra Espanya la guerra dels Vuitanta Anys o guerra de Flandes amb el suport de França i Anglaterra.
Després de la signatura de la Pau de Vervins el 1598 i del tractat de Londres el 1604, amb els quals Espanya feia la pau amb França i el Regne d'Anglaterra, respectivament, Holanda va perdre els suport militar d'ambdòs països i va quedar sola en la guerra; l'embargament que Espanya havia mantingut sobre les Províncies Unides dificultava el seu comerç i la despesa militar durant 30 anys deixava Holanda amb mala posició econòmica.
Tant el rei d'Espanya Felip III com els seus consellers i militars van veure de bon grat que s'establís aquesta treva.
Johan van Oldenbarnevelt, Gran Pensionari d'Holanda, partidari de la treva, s'enfrontava amb l'oposició de Maurici de Nassau, estatúder i cap de l'exèrcit holandès, i dels líders religiosos calvinistes partidaris de continuar la guerra; finalment també aquests van acceptar la treva.
El tractat[modifica]
Per convinència de les dues parts en conflicte, el 1607 s'iniciaren conversacions bipartites amb la presència d'intermediaris francesos, anglesos i venecians, que van donar com a resultat la signatura del tractat el 9 d'abril de 1609 a la ciutat d'Anvers.
Segons els termes del tractat, ambdues parts es comprometien a:[1]
- Mantenir un cessament de les hostilitats durant un termini de dotze anys;
- Auxecar l'embargament que prohibia les Províncies Unides comerciar amb Europa;
- Llibertat comercial per a les Províncies Unides a les Índies;
- Els calvinistes holandesos no van acceptar garantir la llibertat religiosa per als catòlics.
Amb excepció de conflicte puntuals de poca importància, la treva va ser respectada per ambdues parts.
Conseqüències[modifica]
La signatura de la treva va suposar el reconeixement de facto de la independència de les províncies del nord dels Països Baixos: Holanda, Zelanda, Utrecht, Frísia, Groninga, Overijssel i Güeldres.
Fi de la treva[modifica]
Johan van Oldenbarnevelt va ser acusat de traïció i executat el 1619. El 1621 no es va prorrogar la treva i així la guerra va continuar fins a 1648, any de la independència definitiva dels Països Baixos sansionada pel tractat de Münster.
Referències[modifica]
- ↑ [https://books.google.es/books?id=YdrziOQCoK8C&pg=PA458&hl=es#v=onepage&q&f=false Tractat de la treva en francès i castellà, 9 d¡abril de 1609, pp. 458 i següents.
