Trevor John Francis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trevor Francis
Dades personals
Nom complet: Trevor John Francis
Data de naixement: 19 d'abril de 1954 (1954-04-19) (59 anys)
Lloc de naixement: Plymouth, Anglaterra
Posició: Davanter
Clubs professionals1
Anys Club PJ2 (Gls)2
1971-1979 Birmingham City 280 (119)
1978-1979 Detroit Express (cedit) 38 (39)
1979-1981 Nottingham Forest 70 (28)
1981-1982 Manchester City 26 (12)
1982-1986 Sampdoria 68 (17)
1986-1987 Atalanta 21 (1)
1987-1988 Rangers 18 (0)
1988 Wollongong City 3 (2)
1988-1990 Queens Park Rangers 32 (12)
1990-1994 Sheffield Wednesday 76 (5)
Total 629 (233)
Selecció nacional
1976-1986 Anglaterra Anglaterra 52 (12)
Equips entrenats
1988-1990 Queens Park Rangers
1991-1995 Sheffield Wednesday
1996-2001 Birmingham City
2001-2003 Crystal Palace
1 Estadístiques només de la lliga nacional.
2 Partits jugats (Gols)

Trevor John Francis (Plymouth, 19 d'abril de 1954) és un ex futbolista anglès dels anys 1970 i 1980 i entrenador.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Francis començà la seva carrera al Birmingham City, club on romangué durant quasi tota la dècada de 1970. En tractar-se d'un club modest no assolí títols amb el Birmingham, però el 1977, l'entrenador Don Revie, el cridà per jugar amb la selecció d'Anglaterra, en un partit amb derrota per 2 a 0 enfront Holanda. El 1978 jugà breument al Detroit Express de la North American Soccer League (NASL).

El Nottingham Forest, el campió de lliga dirigit per Brian Clough, apostà per Francis pagant una total de £1 milió de lliures. Fou el primer futbolista traspassat per aquesta xifra al futbol anglès.[1] El maig de 1979 es proclamà campió de la Copa d'Europa de futbol en derrotar el Malmö suec a Munic, on fou l'autor de l'únic gol del partit. La temporada següent repetí títol en vèncer l'SV Hamburg a Madrid, però aquest cop Francis no va poder disputar la final per una lesió al tendó d'Aquil·les.

Aquesta lesió el mantingué sis mesos sense jugar. Un cop recuperat jugà alguns partits més amb el Forest i el 1981 fou traspassat al Manchester City per £1,2 milions.[2] Marcà 12 gols en 26 partits de lliga al club. En acabar la temporada formà part de la plantilla que jugà el Mundial de 1982, on marcà dos gols. Aquell mateix estiu fou traspassat a la Sampdoria, que pagà £700.000 lliures. Al club genovès guanyà la Coppa Italia el 1985.[3]

Atalanta, Rangers FC, Queens Park Rangers i Sheffield Wednesday foren els seus darrers clubs. En aquests dos darrers compaginà les tasques de jugador i entrenador. La seva carrera d'entrenador continuà al Birmingham City i al Crystal Palace.

El 1998 fou escollit per la Football League a la llista de les 100 llegendes del futbol anglès.[4]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Detroit Express
  • Divisió Central de l'American Conference de la NASL:
    • 1978
Nottingham Forest
Sampdoria
Rangers
Sheffield Wednesday

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lacey, David. «Forest reach the summit». The Guardian [London], 31 May 1979 [Consulta: 26 maig 2010].
  2. James, Gary. Manchester: The Greatest City. Leicester: Polar, 2002, p. 345. ISBN 1899538224. 
  3. Lawford, Mark. «Charles, Platt, Souness, Walker, Rush and Gascoigne - the best and worst British footballers who've played in Italy». Daily Mail [London], 17 February 2009.
  4. «Football Legends list in full». BBC Sport, 1998-08-05 [Consulta: 10 gener 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]