Trial de Sant Llorenç

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
BSicon RACE.svgTrial de Sant Llorenç
Trial de Sant Llorenç.png
Logotip de la prova de començaments dels anys 70
Categoria Trial
Lloc Sant Llorenç del Munt,
Catalunya Catalunya
(fins al 1981)
Centre/Sortida Restaurant Cavall Bernat, Matadepera
(fins al 1979)
Coordenades 41° 37′ 36″ N, 02° 00′ 25″ E / 41.62667°N,2.00694°E / 41.62667; 2.00694Coord.: 41° 37′ 36″ N, 02° 00′ 25″ E / 41.62667°N,2.00694°E / 41.62667; 2.00694
Data Cap al març
Organitzador Motor Club Terrassa
Puntuable Campionat del Món de trial
Historial
1a Edició 1967
Edició final 2001 (com a Trial de Sant Llorenç)
Total d'edicions 33
1r guanyador Catalunya Joan Soler Bultó
Darrer guanyador Regne Unit Dougie Lampkin
Rècord victòries Regne Unit Dougie Lampkin (5)
Modifica les dades a Wikidata

El Trial de Sant Llorenç va ser una prova puntuable per al Campionat del Món de trial que es disputà anualment entre 1967 i 1994 a Catalunya, les primeres edicions de la qual discorrien pels voltants del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. La prova, organitzada pel Motor Club Terrassa, esdevingué puntuable per al Campionat d'Europa de trial el 1970 i des d'aleshores fou un dels Grans Premis destacats de la temporada internacional,[1] gaudint de gran prestigi per la seva qualitat.

Malgrat ser oficialment el Gran Premi d'Espanya de Trial fou conegut sempre com a Trial de Sant Llorenç, fins i tot quan ja no es disputava al seu indret original.[2] El 1995, tot i seguir celebrant-se, deixà de ser puntuable per al mundial per primer cop[3] i el Gran Premi se celebrà al País Basc (i els anys següents, a localitats espanyoles aleatòries), perdent així el seu nom tradicional.

Característiques[modifica]

Vista de Sant Llorenç del Munt al capvespre

Des de bon començament el Trial de Sant Llorenç destacà per la bellesa dels paratges que recorria, la bona organització i la qualitat de les zones marcades.

Tradicionalment era la quarta prova de la temporada internacional i es corria cap al mes de març un cop disputats els trials d'Irlanda, Anglaterra i Bèlgica el mes de febrer (sovint en condicions de fred, neu o pluja intensos), amb la qual cosa era el primer trial de l'any amb sol i clima benigne. Normalment hi assistien milers d'afeccionats, tant a peu com en motocicleta per a poder seguir tot el recorregut i veure els pilots en totes les zones.

Fins al seu canvi d'ubicació el 1981, la sortida era a Matadepera (Vallès Occidental) sovint a la urbanització Can Marcet, on els pilots disposaven d'un parc tancat instal·lat a l'esplanada que hi havia davant el restaurant Cavall Bernat. El recorregut típic era d'uns 45 quilòmetres entre els termes de Matadepera i Rellinars, on es distribuïen al voltant de 25 zones.[4] D'aquestes, moltes eren famoses entre els afeccionats per la seva bellesa i dificultat, com ara les del Gos Mort, Pont de la Riba, Reietó, Ratolí o Casa Vella.

Atès el terreny accidentat del Parc de Sant Llorenç, la majoria de zones constaven de forts desnivells amb poca adherència, provocada per l'abundant pedra solta i conglomerat, combinat amb grans roques i terra argilosa. Hi havia també força zones d'aigua, travessant torrents i rieres, i zones boscoses amb terreny humit i pendents relliscosos. La dificultat de les zones feia d'aquest trial un dels més tècnics del campionat del món, i una victòria hi era molt valorada.

Història[modifica]

El Motor Club Terrassa va organitzar el I Trial de Sant Llorenç el 1967 aprofitant la creixent popularitat del trial a Catalunya, on aquest esport havia estat introduït cap a 1964. La prova es va disputar l'1 d'octubre i hi prengueren part 42 pilots, dels quals només van acabar-la 26 a causa de la forta pluja. El guanyador fou Joan Soler Bultó.[5] L'edició de 1968 (puntuable per al Campionat d'Espanya) i la de 1969 (puntuable per al Campionat de Catalunya), es disputaren també el mes d'octubre i aplegaven gran nombre de participants.[6]

1970, Campionat d'Europa[modifica]

Joan Font Bultaco Sherpa T Trial de Sant Llorenç 1977.jpg
Joan Font a la primera edició (1967)
Rob Edwards Trial Sant Llorenç 1978.jpg
Rob Edwards a l'edició de 1978

L'any 1970 la prova passà a ser puntuable per al Campionat d'Europa (anomenat Campionat del Món a partir de 1975) i les empreses catalanes s'hi abocaren en cerca d'una victòria molt important publicitàriament. Al final fou OSSA qui se l'endugué gràcies al gran moment de forma del seu pilot estrella, Mick Andrews, un any abans de conquerir el seu primer títol de campió d'Europa.[7] A partir d'aquella edició, el trial passà a disputar-se el mes de març.

1980 i 81, canvis d'ubicació[modifica]

L'any 1980 la prova canvià el seu emplaçament originari i es disputà a Olot, Garrotxa, assolint també un alt nivell de qualitat i destacant per les seves zones d'aigua i roca, més semblants a les que s'acostumaven a trobar a la resta de trials europeus.[8]

L'any 1981 la prova tornà a canviar d'ubicació i passà al vessant nord del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, tenint la sortida a Mura i recorrent els contraforts de la Serra de l'Obac. En un terreny amb restes d'una nevada recent, Manuel Soler s'endugué la victòria esdevenint el primer català a guanyar el trial de Sant Llorenç des que era puntuable per al Campionat del Món.

1982, abandona Sant Llorenç del Munt[modifica]

El 1982, degut a qüestions mediambientals,[1] es va decidir deixar de celebrar la prova prop del Parc Natural i va tornar a fer-se a Olot. Des d'aleshores fins al 1994 va anar itinerant per diverses comarques catalanes, però sempre organitzat pel Motor Club Terrassa i amb la denominació de "Trial de Sant Llorenç", en homenatge al seu emplaçament originari.

Durant aquells anys la prova recorregué consecutivament les comarques de la Garrotxa, Alt Urgell, Solsonès, Vall d'Aran, Berguedà i la Selva.

Lògicament, en canviar d'ubicació d'any en any, les característiques d'aquestes proves anaren variant constantment, passant de terrenys d'alta muntanya com el 1993 a Vielha, a zones de litoral com l'edició del 1994 a Tossa de Mar.

1995, pèrdua del Gran Premi[modifica]

L'any 1995 fou el primer que la prova deixà de puntuar per al mundial, ja que el Gran Premi abandonà el Principat i es disputà al País Basc, deixant d'anomenar-se Trial de Sant Llorenç. A partir d'aleshores, el Gran Premi d'Espanya de Trial, successor del clàssic Trial de Sant Llorenç, ha anat itinerant per diverses ciutats espanyoles (Navacerrada, Còrdova, Jaén) amb incursions també a Galícia, aterrant de tant al Principat o a Mallorca.

En les ocasions que la prova tornava a Catalunya, era encara anomenada Trial de Sant Llorenç, com per exemple en l'edició del 2001 celebrada a Sant Joan de les Abadesses. Més endavant, però, ja perdé el seu apel·latiu original i passà a conèixer-se simplement com a Gran Premi d'Espanya de Trial, deixant també de ser organitzat pel Motor Club Terrassa. La darrera edició fins al moment (2009), fou organitzada pel Moto Club Tona en aquella població d'Osona i s'hi produí la victòria de Toni Bou.

Llista de guanyadors[modifica]

Trofeu commemoratiu de l'edició de 1980
S'assenyalen amb fons rosa les edicions posteriors a 1975 que no varen ser puntuables per al Campionat del Món.
Edició Any Població Comarca Guanyador Motocicleta Millor català Motocicleta
I 1967 Matadepera Vallès Occidental Joan Soler Bultó Bultaco -
II 1968 Matadepera Vallès Occidental Pere Pi Montesa -
III 1969 Matadepera Vallès Occidental Pere Pi Montesa -
Campionat d'Europa de trial
IV 1970 Matadepera Vallès Occidental Regne Unit Mick Andrews OSSA Ignasi Bultó, 5è Bultaco
V 1971 Matadepera Vallès Occidental Regne Unit Mick Andrews OSSA Ignasi Bultó, 8è Bultaco
VI 1972 Matadepera Vallès Occidental Regne Unit Mick Andrews OSSA Ignasi Bultó, 3r Bultaco
VII 1973 Matadepera Vallès Occidental Regne Unit Martin Lampkin Bultaco Ignasi Bultó, 3r Bultaco
VIII 1974 Matadepera Vallès Occidental Suècia Ulf Karlson Montesa Manuel Soler, 3r Bultaco
Campionat del Món de trial
IX 1975 Matadepera Vallès Occidental Regne Unit Martin Lampkin Bultaco Xavier Cucurella, 9è Bultaco
X 1976 Matadepera Vallès Occidental Regne Unit Martin Lampkin Bultaco Manuel Soler, 3r Bultaco
XI 1977 Matadepera Vallès Occidental Finlàndia Yrjö Vesterinen Bultaco Manuel Soler, 6è Bultaco
XII 1978 Matadepera Vallès Occidental EUA Bernie Schreiber Bultaco Toni Gorgot, 9è Bultaco
XIII 1979 Matadepera Vallès Occidental EUA Bernie Schreiber Bultaco Jaume Subirà, 2n Montesa
XIV 1980 Olot Garrotxa EUA Bernie Schreiber Bultaco Toni Gorgot, 4t OSSA
XV 1981 Mura Bages Catalunya Manuel Soler Montesa -
Abandona definitivament Sant Llorenç del Munt
XVI 1982 Olot Garrotxa Bèlgica Eddy Lejeune Honda Jaume Subirà, 4t Fantic
XVII 1983 Olot Garrotxa EUA Bernie Schreiber SWM Toni Gorgot, 2n Montesa
XVIII 1984 Olot Garrotxa Occitània Thierry Michaud Fantic Andreu Codina, 5è Montesa
XIX 1985 Peramola Alt Urgell Occitània Thierry Michaud Fantic Lluís Gallach, 4t Merlin
XX 1986 Peramola Alt Urgell Bèlgica Eddy Lejeune Honda Jordi Tarrés, 5è Beta
XXI 1987 Sant Llorenç de Morunys Solsonès Catalunya Lluís Gallach Mecatecno -
XXII 1988 Sant Llorenç de Morunys Solsonès Occitània Thierry Michaud Fantic Jordi Tarrés, 3r Beta
XXIII 1989 La Seu d’Urgell Alt Urgell Catalunya Jordi Tarrés Beta -
XXIV 1990 Vielha Val d'Aran Itàlia Diego Bosis Aprilia Jordi Tarrés, 3r Beta
XXV 1991 Vielha Val d'Aran Catalunya Jordi Tarrés Beta -
XXVI 1992 Berga Berguedà Finlàndia Tommi Ahvala Aprilia Jordi Tarrés, 3r Beta
XXVII 1993 Vielha Val d'Aran Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas -
XXVIII 1994 Tossa de Mar La Selva Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas -
XXIX 1995 Castellbell i el Vilar Bages Espanya Amós Bilbao Beta Marcel Justribó, 2n Beta
XXX 1996 Vandellòs Baix Camp Espanya Amós Bilbao Gas Gas ?
XXXI 1997 Sant Fruitós de Bages-1 Bages Regne Unit Dougie Lampkin Beta Marc Colomer, 2n Montesa
Sant Fruitós de Bages-2 Bages Japó Kenichi Kuroyama Beta Marc Colomer, 2n Montesa
XXXII 1999 Lloret de Mar-1 La Selva Regne Unit Dougie Lampkin Beta Marcel Justribó, 2n Montesa
Lloret de Mar-2 La Selva Regne Unit Dougie Lampkin Beta Marc Colomer, 2n Montesa
XXXIII 2001 Sant Joan de les Abadesses-1 Ripollès Regne Unit Dougie Lampkin Montesa David Cobos, 2n Montesa
Sant Joan de les Abadesses-2 Ripollès Regne Unit Dougie Lampkin Montesa Marc Freixa, 5è Sherco
Deixa d'anomenar-se "Trial de Sant Llorenç"
2002 Calvià-1 Mallorca Regne Unit Dougie Lampkin Montesa Albert Cabestany, 3r Beta
Calvià-2 Mallorca Regne Unit Dougie Lampkin Montesa Adam Raga, 2n Gas Gas
2005 Tarragona Tarragonès Catalunya Adam Raga Gas Gas -
2008 Castellolí Anoia Catalunya Toni Bou Montesa -
2009 Tona Osona Catalunya Toni Bou Montesa -
  1. ^ La llista recull totes les edicions del Trial de Sant Llorenç fins al 1997, i les posteriors a aquella data que tingueren lloc als Països Catalans.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 290. ISBN 84-920886-5-6. 
  2. «Lampkin gana la prueba del Trial Sant Llorenç» (en castellà). mensual.prensa.com, 23-04-2001. [Consulta: 17 gener 2010].
  3. Regidoria d'Esports. Ajuntament de Terrassa. El Motor Club Terrassa (PDF). Terrassa: Copisteria Unió, 14 abril 2000 (Homenatges). 
  4. «Campeonato de España de Trial: Un poco de historia (IV)» (en castellà). blogs.motociclismo.es. Motorpress Ibérica. [Consulta: 17 gener 2010].
  5. «Juan Soler Bultó, primero en el I Trial «San Lorenzo»» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 04-10-1967. [Consulta: 17 gener 2010].
  6. «Gráficos de actualidad» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 27-10-1969. [Consulta: 17 gener 2010].
  7. «Torna l'Ossa de Sant Llorenç». avui.cat. Avui, abril 2009. [Consulta: 15 setembre 2009].
  8. «Schreiber le pudo a Karlson en Olot» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 10-03-1980. [Consulta: 17 gener 2010].
  9. «Cita decisiva del Mundial de Trial a Tona» (PDF). mesosona.cat, setembre 2009. [Consulta: 17 gener 2010].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trial de Sant Llorenç Modifica l'enllaç a Wikidata