Triboluminiscència

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Triboluminiscència de la nicotina L-salicylat.

La triboluminiscència és l'emissió de llum que té lloc en algunes substàncies sotmeses a deformacions o fractures ja sigui per via mecànica o tèrmica.[1] El terme procedeix del grec τριβείν ("tribeín"; fregar o maltractar) i del llatí lumen (llum). És una propietat típica d'alguns minerals que s'exciten amb raigs ultraviolats com ara la blenda, el quars, les miques, l'aragonita, la dolomita, la baritina i el guix, entre d'altres, així com també d'algunes roques com ara el marbre[1] i de múltiples substàncies químiques, tant orgàniques com inorgàniques. Segons algunes fonts, és una propietat que pot arribar a presentar fins al 50% de la matèria cristal·lina.[2]

Explicació[modifica]

Triboluminiscència en el quars.

La triboluminiscència és un fenomen encara poc conegut; és visible, per exemple, quan es trituren cristalls de certes substàncies. Quan es tritura, per exemple, sucre es poden veure espurnes luminiscents. S'han fet observacions similars amb nombroses substàncies orgàniques i inorgàniques. En tots els casos, les càrregues elèctriques positives i negatives són produïdes per la separació mecànica de les superfícies i durant el procés de cristal·lització. Després, l'emissió de llum es produeix per descàrrega, ja sigui directament, per fragments de molècules, o per excitació de l'atmosfera al voltant de la superfície separada.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Triboluminiscència» (en català). Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Triboluminescence in Minerals» (en en). Geology.com. [Consulta: 9 març 2019].
  3. «Luminescence | physics» (en en). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 9 març 2019].