Tribus dels Boscos del Sud-est

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàTribus dels Boscos del Sud-est
Tipus ètnia
Modifica les dades a Wikidata
Regions culturals d'Amèrica del Nord a l'arribada dels europeus, inclosa la del Sud-est.
Un símbol religiós sagrat per als pobles del sud-est va ser la creu solar que era un símbol tant del sol com del foc. Tenia diverses variacions, el que es mostra és dels caddos de l'Est de Texas.

Les tribus dels Boscos del Sud-est o cultures del Sud-oest són una classificació etnogràfica per a pobles amerindis que han habitat tradicionalment el Sud-est dels Estats Units i la frontera nord-est de Mèxic, que comparteixen trets culturals.

Regió Cultural[modifica]

Aquesta classificació és una part de la dels boscos de l'Est. El concepte d'una regió cultural del sud-est va ser desenvolupat pels antropòlegs, a partir d'Otis Mason i Franz Boas en 1887. Els límits de la regió es defineixen més per trets culturals compartits que per distincions geogràfiques.[1] Com que les cultures gradualment canvien abruptament a planures o boscos, els estudiosos no sempre estan d'acord sobre els límits exactes de la regió sud-est de la cultura dels boscos. Shawnee, Powhatan, waco, tawakoni, tonkawes, karankawes, quapaw i mosopelea són vistos generalment de manera marginal al sud-est i les seves terres tradicionals representen les fronteres de la regió cultural.[2]

Cultura i història[modifica]

En el darrer període prehistòric al dels Boscos del Sud-est, les cultures augmenten la producció agrícola, desenvolupen societats sofisticades, augmenten les seves poblacions, xarxes comercials, i les guerres entre tribus.[3] La major part dels pobles del sud-est (amb excepció d'alguns pobles costaners) van ser aforça agropecuaris, produïren cultius com blat de moro, carbassa i fesols. Complementaven la seva dieta amb caça, pesca,[4] i recollir plantes silvestres i bolets.

Frank Speck identificà diversos trets culturals fonamentals dels pobles dels boscos del sud-est Woodlands: societat matrilineal, exogàmica, ésser social organitzat en ciutats, utilitza de verí per a peixos, cerimònies de purificació, pràctica de la Cerimònia del Blat de Moro Verd, entre altres trets.[1] Els pobles del sud-est també han compartit tradicionalment unes creences religioses similars, sobre la base de l'animisme. Observen estrictes tabús de l'incest, en el passat van permetre amb freqüència la poligàmia i mantenen els ritus de pubertat.[4] Els homes medicina són importants com a guaridors espirituals. Les societats dels boscos del sud-est sovint es divideixen en clans, és comuns en la cultura Hopewell anterior al contacte que actualment inclouen ós, castor, ocell que no sigui una au de rapinya, cànid (per exemple llop), cérvol, felí (per exemple, pantera), guineu, mapatxe, i rèptil.[5]

Molts pobles del sud-est es dedicaren a construir monticles per crear llocs sagrats o reconeguts. Moltes de les creences religioses del Complex Cerimonial del sud-est o Culte del Sud, també compartides per les tribus dels boscos del nord-est, probablement es propagaren a través del domini de la cultura del Mississipí al segle X.

Durant l'era de la deportació dels indis dels Estats Units a principis del segle XIX moltes tribus del sud-est van ser traslladades per la força a Territori Indi pel govern federal dels Estats Units;[6] Tot i això, moltes tribus romanen als seus tradicionals països d'origen al sud-est avui en dia.

Arts visuals[modifica]

L'art més antic conegut al continent americà pertany a l'edat de pedra i és l'os de Vero Beach, possiblement un os de mamut, gravat amb un perfil de mamut caminant que es remunta a 11.000 abans de Crist.[7]

La cultura de Poverty Point ocupava porcions de l'estat de Louisiana del 2000–1000 aC durant the període arcaic.[8] Molts objectes excavats a jaciments Poverty Point eren fets amb materials originaris de llocs diferents, incloent projectils i eines de puntes de pedra estellada, collarets i gots, petxines i perles de pedra. Les eines de pedra trobades a Poverty Point es van fer a partir de matèries primeres que es van originar a les relativament properes muntanyes Ouachita i Ozark i des de les valls més llunyanes dels rius Ohio i Tennessee. Els gots es van fer a partir d'esteatita, que va portar dels contraforts dels Apalatxes d'Alabama i Geòrgia.[9] Objectes fets a mà d'argila cuita es produeixen en una varietat de formes incloent estatuetes antropomòrfiques i bols de cuina.[8]

La cultura del Mississipí va florir en el que avui és l'Oest Mitjà, Est i Sud-est dels Estats Units aproximadament en 800-1500 CE, variant regionalment.[10] Després de l'adopció de l'agricultura del blat de moro la cultura de Mississipí esdevingué totalment agrària en oposició a la caça i recol·lecció complementada amb l'agricultura a temps parcial practicada per les cultures del Bosc precedents. Van construir monticles de plataforma més grans i més complexos que els dels seus predecessors, i acabaren i desenvoluparen tècniques de ceràmica més avançades, generalment usant petxines de musclos com a agent de temperat. Molts estaven involucrats amb el Complex Cerimonial del Sud-est, una xarxa religiosa i comercil panregional i panlingüística. La majoria de la informació coneguda sobre el complex cerimonial es deriva de l'anàlisi de les obres d'art elaborades abandonades pels seus participants, incloent elaborat ceràmica, i tasses i abillaments de cloïssa, estàtues de pedra i màscares de nas llarg. En el moment del contacte europeu les societats del Mississipí ja estaven experimentant una crisi social severa, i amb els trastorns socials i les malalties introduïdes pels europeus moltes de les societats es van esfondrar i van deixar de practicar un estil de vida de Mississipí, excepte els natchez. Altres tribus descendents de les cultures del Mississipí foren els caddos, choctaws, creek, wichita, i molts altres pobles del sud-est.

Els pobles calusa van ocupar les zones del sud de la Florida abans de contacte europeu, i van crear escultures d'animals.

El seminola són més ben coneguts per les seves creacions tèxtils, especialment en roba. La fabricació de nines és una altra artesania notable.[11]

Llista de pobles dels boscos del Sud-est[modifica]

Tribus contemporànies reconegudes federalment de les tribus dels boscos del Sud-est[modifica]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 Jackson and Fogelson 3
  2. Jackson and Fogelson 6
  3. Messenger, Lewis C. "The Southeastern Woodlands: Mississippian-Late Prehistoric Cultural Developments." University of Indiana: MATRIX. (retrieved 2 June 2011)
  4. 4,0 4,1 "Southeastern Woodlands Culture." Four Directions Institute. (retrieved 2 June 2011)
  5. Carr and Case 340
  6. "People and Events: Indian Removal, 1814-1858." PBS: Resource Bank. (retrieved 25 April 2010)
  7. "Ice Age Art from Florida." Past Horizons. 23 June 2011 (retrieved 23 June 2011)
  8. 8,0 8,1 «Poverty Point-2000 to 1000 BCE». [Consulta: 2 març 2009].
  9. «CRT-Louisiana State Parks Fees, Facilities and Activities». [Consulta: 2 març 2009].
  10. Mississippian Period: Overview
  11. Material from the State Archives of Florida.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 12,9 Sturtevant and Fogelson, 374
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 13,28 13,29 13,30 13,31 13,32 13,33 13,34 13,35 13,36 13,37 13,38 Sturtevant and Fogelson, 69
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Sturtevant and Fogelson, 205
  15. 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 15,14 15,15 15,16 15,17 15,18 15,19 15,20 15,21 15,22 15,23 15,24 Sturtevant and Fogelson, ix
  16. 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 Sturtevant and Fogelson, 214
  17. Sturtevant and Fogelson, 673
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 Sturtevant and Fogelson, 81-82
  19. 19,0 19,1 19,2 Sturtevant and Fogelson, 315
  20. 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 20,14 20,15 20,16 20,17 20,18 20,19 Sturtevant, 617
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Frank, Andrew K. Indian Removal. Oklahoma Historical Society's Encyclopedia of Oklahoma History and Culture. (retrieved 10 July 2009)
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 22,8 Sturtevant and Fogelson, 293
  23. 23,0 23,1 Sturtevant and Fogelson, 188
  24. 24,0 24,1 Sturtevant and Fogelson, 598-9
  25. «The Old Mobile Project Newsletter». "University of South Alabama Center for Archaeological Studies". [Consulta: 3 juny 2011].
  26. 26,0 26,1 Sturtevant and Fogelson, 290
  27. 27,0 27,1 Sturtevant and Fogelson, 291
  28. 28,0 28,1 28,2 Sturtevant and Fogelson, 302
  29. Haliwa-Saponi tribu. (retrieved 10 July 2009)
  30. Hann 1993
  31. Sturtevant and Fogelson, 78, 668
  32. 32,00 32,01 32,02 32,03 32,04 32,05 32,06 32,07 32,08 32,09 32,10 32,11 32,12 32,13 32,14 Hann 1996, 5-13
  33. Hann 2003:11
  34. Sturtevant and Fogelson, 190

Referències[modifica]

  • Carr, Christopher and D. Troy Case. Gathering Hopewell: Society, Ritual, and Ritual Interaction. New York: Springer, 2006. ISBN 978-0-306-48479-7.
  • Hann, John H. "The Mayaca and Jororo and Missions to Them", in McEwan, Bonnie G. ed. The Spanish Missions of "La Florida". Gainesville, Florida: University Press of Florida. 1993. ISBN 0-8130-1232-5.
  • Hann, John H. A History of the Timucua Indians and Missions. Gainesville, Florida: University Press of Florida, 1996. ISBN 0-8130-1424-7.
  • Hann, John H. (2003). Indians of Central and South Florida: 1513-1763. University Press of Florida. ISBN 0-8130-2645-8
  • Jackson, Jason Baird and Raymond D. Fogelson. "Introduction." Sturtevant, William C., general editor and Raymond D. Fogelson, volume editor. Handbook of North American Indians: Southeast. Volume 14. Washington DC: Smithsonian Institution, 2004: 1-68. ISBN 0-16-072300-0.
  • Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.
  • Sturtevant, William C., general editor and Raymond D. Fogelson, volume editor. Handbook of North American Indians: Southeast. Volume 14. Washington DC: Smithsonian Institution, 2004. ISBN 0-16-072300-0.
  • Roark, Elisabeth Louise. Artists of Colonial America. Westport, CT: Greenwood, 2003. ISBN 978-0-313-32023-1.

Enllaços externs[modifica]