Trifón Gómez San José

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Trifón Gómez)
Infotaula de personaTrifón Gómez San José
Biografia
Naixement3 juliol 1889 Modifica el valor a Wikidata
Zaratán (província de Valladolid) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1955 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Emigració de la República espanyola en l'exili
agost de 1945 – agost de 1947
← Càrrec nou
  President de la UGT
1944 – 1955
  President del PSOE
1948 – 1955
Càrrec abolit
(posteriorment, Pascual Tomás Taengua)
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, empleat, sindicalista, oficinista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Trifón Gómez San José (Zaratán, Valladolid, 3 d'octubre 1889 - ciutat de Mèxic, 8 d'octubre de 1955) va ser un polític i sindicalista socialista espanyol.

Biografia[modifica]

Als catorze anys ingressa com aprenent en els tallers de ferrocarrils. Format política i sindicalment en la UGT i el PSOE, en contacte amb els dirigents socialistes. Secretari general del Sindicat Nacional Ferroviari d'UGT (1918-1934). President de la Casa del Pueblo de Madrid (1927-1933). Vocal de la Comissió Executiva de la UGT (1920-1932) i després Secretari adjunt (1932-1934).

Escollit el 1931 regidor per Madrid (a les eleccions que porten la Segona República) i el mateix any Diputat a Corts, renovà l'escó el 1933. Es va destacar en les organitzacions socialistes en l'exili. En acabar la Guerra Civil espanyola s'exilia a França, i des d'allí reorganitza la UGT.[1] Quan se celebra el I Congrés d'UGT d'Espanya en l'Exili (novembre de 1944), fou nomenat president, càrrec que ocupa fins a la seva mort.

Amb el govern Giral va ser Ministre d'Emigració del Govern de la República en l'exili (1945-1947). Després de la dimissió d'Indalecio Prieto, el Congrés Extraordinari del PSOE l'escollí per a presidir la Comissió Executiva (Tolosa de Llenguadoc, març de 1948), i el XVIII Congrés el renova en el càrrec (Tolosa de Llenguadoc, agost 1952). Participa en la creació d'organitzacions sindicalistes internacionals, la FSM, el 1945, i la CIOSL, el 1949. La seva labor de divulgació de la repressió que estaven sotmesos els treballadors espanyols va ser fonamental per a despertar la solidaritat del sindicalisme internacional cap a Espanya. Va morir a Mèxic, en l'exili.

Referències[modifica]

  1. Armengol, Montse «La repressió franquista Entre l'exili i la clandestinitat». El fil roig, 2013, pàg. 99 [Consulta: 3 maig 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]