Tríglids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Triglidae)
Infotaula d'ésser viuTríglids
Triglidae Modifica el valor a Wikidata

Chelidonichthys spinosus Modifica el valor a Wikidata
Període
Des de l'Eocè superior fins a l'actualitat[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaTriglidae Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1815
Nomenclatura
Epònimpit-roig i Trigla (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gallineta (Chelidonichthys lastoviza) fotografiada a Croàcia.
Bellator egretta
Chelidonichthys lucerna
Pterygotrigla picta
Prionotus ophryas
Bellator militaris

Els tríglids (Triglidae) constitueixen una família de peixos teleostis pertanyent a l'ordre dels escorpeniformes.[2] N'hi ha 7 representants a les aigües dels Països Catalans: la lluerna rossa (Trigla lucerna), el rafel (Trigla lyra), la gallineta (Trigla lastoviza), la lluerna verda (Eutrigla gurnardus), la lluerna roja (Aspitrigla cuculus), la lluerna fosca (Aspitrigla obscura) i el capet (Lepidotrigla cavillone).[3]

Morfologia[modifica]

Segons l'espècie poden arribar a fer 1 m de llargària màxima. Cos cobert d'escates. Cap voluminós, quadrat i protegit per una sòlida cuirassa òssia amb agullons als opercles. Dues aletes dorsals separades. Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes (tenen una finalitat sensorial o locomotora) i els permet de caminar pel fons cercant llurs preses. Són capaços de produir sons (semblants al rauc d'una granota) per mitjà de músculs especials adherits a la bufeta natatòria.[3][4][5][6][7]

Gèneres[modifica]

Alimentació[modifica]

Es nodreixen de mol·luscs i peixos petits.

Hàbitat[modifica]

Després d'una fase pelàgica, els joves esdevenen peixos bentònics que viuen en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral fins als 200 m de fondària.[4][5][7]

Distribució geogràfica[modifica]

A tots els mars i oceans de clima temperat i tropical.[4]

Ús comercial[modifica]

La seua carn, encara que molt espinosa, és ferma, tendra i té molt bon gust, per la qual cosa és emprada per a fer fumets i arrossos.[23]

Referències[modifica]

  1. ↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
  2. ↑ 2,0 2,1 The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 «Tríglids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 FishBase (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
  6. ↑ Eschmeyer, William N., (1998). Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N. ed. Encyclopedia of Fishes. San Diego: Academic Press. pp. 176-177. ISBN 0-12-547665-5
  7. ↑ 7,0 7,1 «Triglidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2010. [Consulta: 26 setembre 2010].
  8. ↑ Fowler H. W., 1925. New taxonomic names of West African marine fishes. Am. Mus. Novit. Núm. 162. 1-5.
  9. ↑ 9,0 9,1 Linnaeus, C., 1758. Tomus I. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii): (1-4), 1-824. [1] Arxivat 2008-06-10 a Wayback Machine.
  10. ↑ Jordan D. S. & Evermann B. W., 1896. A check-list of the fishes and fish-like vertebrates of North and Middle America. Rep. U. S. Fish Comm. v. 21 (1895) Append. 5. 207-584.
  11. ↑ Fowler, H. W., 1938. Descriptions of new fishes obtained by the United States Bureau of Fisheries steamer "Albatross", chiefly in Philippine seas and adjacent waters. Proceedings of the United States National Museum v. 85 (núm. 3032): 31-135.
  12. ↑ Kaup J. J., 1873. Ueber die Familie Triglidae, nebst einigen Worten über die Classification. Arch. Naturgeschichte v. 39 (núm. 1). 71-93.
  13. ↑ Fraser-Brunner A., 1938. Notes on the classification of certain British fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 11) v. 2 (núm. 11). 410-416.
  14. ↑ Günther A., 1860. Catalogue of the Acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 2. Squamipinnes, Cirrhitidae, Triglidae, Trachinidae, Sciaenidae, Polynemidae, Sphyraenidae, Trichiuridae, Scombridae, Carangidae, Xiphiidae. Londres. Cat. Fishes v. 2. i-xxi + 1-548.
  15. ↑ Matsubara K., 1937. Studies on the deep-sea fishes of Japan. V. Diagnosis of a new mail-cheeked fish, Parapterygotrigla multiocellata n. g., n. sp., belonging to Triglidae. Dobutsugaku Zasshi (Zool. Mag. Tokyo) v. 49 (núm. 7). 266-267.
  16. ↑ Lacépède B. G. E., 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
  17. ↑ Waite E. R., 1899. Scientific results of the trawling expedition of H. M. C. S. "Thetis." Mem. Aust. Mus. v. 4 (pt 1). 2-132.
  18. ↑ Smith J. L. B., 1934. The Triglidae of South Africa. Trans. R. Soc. S. Africa v. 22 (pt 4). 321-336.
  19. ↑ AQUATAB
  20. ↑ BioLib (anglès)
  21. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  22. ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
  23. ↑ www.pescatorrevieja.com Arxivat 2010-03-28 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia[modifica]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  • Costello, M.J., Emblow, C.S. & White, R. (eds.), 2001. European Register of Marine Species. A check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Patrimoines naturels, 50.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Magnan, A., 1930. Les caractéristiques géométriques et physiques des poissons. Ann. Sci. Nat. 13:355.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Priol, E. P., 1930. Remarques sur la formule vertébrale de quelques Triglidés. Revue Trav. Off. (scient. tech.) Pêch. marit., 3 (2) :139-141.
  • Richards, W.J., 1999. Triglidae. Gurnards, sea robins, armored gurnards, and armored sea robins. p. 2359-2363. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the WCP. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tríglids&oldid=33410357»