Trinacional de la Sangha
| ||||
| Tipus | grup d'àrees protegides  | |||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Travessa | Camerun, República del Congo i República Centreafricana | |||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 746.309 ha zona coixí: 1.787.950 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni natural → Àfrica | |||
| Data | 2012 (36a Sessió), Criteris PH: (ix) i (x) | |||
| Identificador | 1380rev | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Parc Nacional de Nouabalé-Ndoki | ||||
| Data | 2017 (41a Sessió) | |||
| Identificador | 1380rev-001 | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides | ||||
| Identificador | 72332 | |||
|
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Parc Nacional de Lobéké | ||||
| Data | 2017 (41a Sessió) | |||
| Identificador | 1380rev-002 | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides | ||||
| Identificador | 1245 | |||
|
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Parc nacional Dzanga-Ndoki | ||||
| Tipus | Patrimoni natural | |||
| Data | 2017 (41a Sessió), Criteris PH: (ix) i (x) | |||
| Identificador | 1380rev-003 | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| Base de Dades Mundial sobre Àrees Protegides | ||||
| Identificador | 31458 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1990 | |||
El Trinacional de la Sangha (TNS) és un conjunt transfronterer d'espais naturals protegits situat al nord-oest de la conca del Congo, compartit entre la República Centreafricana, el Camerun i la República del Congo. El lloc comprèn tres àrees protegides contigües: el Parc nacional Dzanga-Ndoki, el Parc nacional de Lobéké i el Parc Nacional de Nouabalé-Ndoki, que en conjunt constitueixen un dels conjunts continus de selva tropical humida més ben conservats de l'Àfrica central.[1]
El conjunt protegeix una gran diversitat d'ecosistemes forestals, aiguamolls, rius i clarianes naturals conegudes localment com a bais, que concentren una gran abundància de fauna salvatge. Entre les espècies més emblemàtiques hi destaquen l'elefant africà de bosc, el bongo i la sitatunga, a més d'importants poblacions de goril·les, ximpanzés i altres mamífers característics dels boscos equatorials de la conca del Congo.
És considerat un dels principals refugis de fauna dels boscos tropicals africans i una de les zones més importants del món per a la conservació de l'elefant africà de bosc.
A més del seu excepcional valor ecològic, el Sangha Trinational constitueix un exemple destacat de cooperació internacional en matèria de conservació de la natura. L'any 2012 fou inscrit a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO d'acord amb els criteris (ix) i (x), que reconeixen tant la importància dels seus processos ecològics com la seva importància per a la conservació de la biodiversitat dels boscos tropicals de l'Àfrica central.[1]
Història
[modifica]La regió de la Sangha forma part d'un dels grans massissos continus de selva tropical de la conca del Congo, que s'estén sense interrupció entre la República Centreafricana, el Camerun i la República del Congo. Tot i estar dividits per fronteres internacionals, aquests boscos constitueixen un únic ecosistema on nombroses espècies animals es desplacen lliurement entre els tres països. Aquesta realitat va posar de manifest, durant la dècada de 1990, que la conservació d'aquest patrimoni natural només podia ser efectiva mitjançant una cooperació transfronterera.
Un pas decisiu en aquest procés fou la Declaració de Yaoundé, signada el 17 de març de 1999 pels caps d'estat de diversos països de l'Àfrica central. La declaració establia les bases per a una política comuna de conservació i gestió sostenible dels boscos de la conca del Congo, i va impulsar la creació d'àrees protegides gestionades de manera coordinada.[2]
La continuïtat ecològica dels tres espais protegits i la proximitat dels seus límits van convertir aquesta regió en una de les primeres candidates per desenvolupar un model de conservació transfronterera a gran escala a l'Àfrica central. El 7 de desembre de 2000, els ministres responsables de la conservació del Camerun, la República Centreafricana i la República del Congo van signar un acord de cooperació per crear el Sangha Trinational (TNS). L'acord establia un marc de gestió coordinada dels tres espais protegits, amb l'objectiu de conservar els ecosistemes compartits, reforçar la lluita contra la caça furtiva, impulsar la recerca científica, fomentar un ecoturisme sostenible i afavorir el desenvolupament de les comunitats locals.[3]
El projecte es va consolidar progressivament gràcies a la col·laboració dels tres governs i al suport d'organismes internacionals com la UNESCO, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), el Fons Mundial per a la Natura (WWF) i la Wildlife Conservation Society (WCS). L'any 2007 es va crear la Fundació Tri-Nacional de la Sangha, destinada a garantir un mecanisme estable de finançament per assegurar la continuïtat a llarg termini de les activitats de conservació.[3]
El reconeixement internacional del projecte arribà l'any 2012, quan el Sangha Trinational fou inscrit a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO pels seus excepcionals valors ecològics i la seva importància per a la conservació de la biodiversitat.[1]
Geografia
[modifica]
El Sangha Trinational se situa al nord-oest de la conca del Congo, la segona massa contínua de bosc tropical del món després de l'Amazònia. El conjunt ocupa una extensa regió fronterera entre la República Centreafricana, el Camerun i la República del Congo, caracteritzada per una baixa densitat de població i un elevat grau de conservació dels seus ecosistemes.[1]
El territori s'articula al voltant del riu Sangha, un dels principals afluents del riu Congo, que travessa la regió de nord a sud i actua com a eix vertebrador del paisatge. A més de constituir una important via natural de comunicació, el riu connecta els diferents ecosistemes del conjunt i facilita el desplaçament de nombroses espècies de fauna. La seva xarxa hidrogràfica es complementa amb una extensa xarxa de rius secundaris, rierols i zones inundables que contribueixen a la gran diversitat d'hàbitats presents a la regió.[3]
El relleu és predominantment planer, amb altituds compreses entre aproximadament 300 i 700 metres sobre el nivell del mar. El paisatge està dominat per boscos tropicals humits de terra baixa, interromputs puntualment per clarianes naturals conegudes localment com a bais. Aquestes clarianes, sovint inundades o riques en sals minerals, constitueixen punts de concentració de nombroses espècies de mamífers i ocells, i són un dels elements ecològics més característics del Sangha Trinational.[1]
El clima és equatorial, amb temperatures elevades durant tot l'any i precipitacions abundants, generalment superiors als 1.500 mm anuals. L'alternança entre les estacions relativament més seques i les més plujoses condiciona el cabal dels rius, la inundació periòdica de les planes al·luvials i els moviments estacionals de moltes espècies animals.[3]
Els tres espais protegits
[modifica]
El Sangha Trinational està format per tres grans espais protegits contigus, un a cadascun dels tres estats participants. Tot i que cada país manté la responsabilitat sobre la gestió del seu territori, els tres parcs formen un únic conjunt ecològic i la seva conservació es coordina mitjançant els mecanismes de cooperació establerts pel projecte Sangha Trinational.[3]
| Parc Nacional | País | Categoria | Any de creació | Superfície |
|---|---|---|---|---|
| Parc nacional Dzanga-Ndoki | República Centreafricana | Parc nacional | 1990 | 1.220 km² |
| Parc nacional de Lobéké | Camerun | Parc nacional | 2001 | 2.178 km² |
| Parc Nacional de Nouabalé-Ndoki | República del Congo | Parc nacional | 1993 | 3.866 km² |
La superfície total del lloc inscrit com a Patrimoni Mundial és de 746.309 hectàrees, distribuïdes entre els tres parcs nacionals. A més, el conjunt està envoltat per una àmplia zona tampó de prop de 1,79 milions d'hectàrees, destinada a reforçar la protecció dels ecosistemes i a afavorir la connectivitat ecològica.[1]
En el cas de la República Centreafricana, el Parc nacional Dzanga-Ndoki forma part del complex protegit de Dzanga-Sangha, que inclou també la Reserva Especial de Dzanga-Sangha. Aquesta reserva envolta els dos sectors del parc nacional i actua com a zona de protecció, recerca científica i ús sostenible dels recursos naturals. Tot i que no forma part del bé inscrit per la UNESCO, la seva gestió està estretament integrada amb la del parc nacional i constitueix un element essencial del model de conservació desenvolupat al Sangha Trinational.[3]
La continuïtat dels boscos entre els tres parcs permet el desplaçament natural de nombroses espècies, com l'elefant africà de bosc, els goril·les i els ximpanzés, sense que les fronteres internacionals representin una barrera ecològica. Aquesta connectivitat és un dels principals motius que expliquen la creació del Sangha Trinational i un dels valors reconeguts per la UNESCO.[1]
Població local
[modifica]
La regió del Sangha Trinational és també un territori habitat i utilitzat tradicionalment per comunitats locals, entre les quals destaca el poble BaAka, un grup indígena de caçadors-recol·lectors vinculat històricament als boscos de la conca del Congo. Els BaAka han mantingut durant generacions una relació estreta amb la selva, basada en el coneixement dels recursos forestals, la caça, la recol·lecció, la pesca i l'ús de plantes medicinals.[3]
La creació i gestió dels espais protegits ha comportat la necessitat de compatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb els drets, els usos tradicionals i les condicions de vida de les comunitats que habiten la regió. En aquest context, diversos programes de conservació i ecoturisme incorporen la participació de guies, rastrejadors i membres de les comunitats locals, especialment en activitats relacionades amb el seguiment de fauna, el turisme de natura i la transmissió del coneixement tradicional del bosc.[1][3]
Biodiversitat
[modifica]El Sangha Trinational és un dels conjunts forestals amb més biodiversitat de l'Àfrica central. La gran extensió dels seus boscos primaris, la presència de rius, aiguamolls i clarianes naturals, juntament amb la baixa densitat de població humana, han afavorit la conservació d'una fauna i una flora extraordinàriament riques.[1][3]
Flora
[modifica]
La vegetació del Sangha Trinational està dominada pels boscos tropicals humits de terra baixa característics de la conca del Congo. La major part del territori està coberta per boscos primaris poc alterats, formats per arbres de grans dimensions que creen un dosser gairebé continu, sota el qual es desenvolupa un sotabosc ric en arbustos, falgueres, lianes i plantes epífites.[3]
La gran varietat d'ambients presents —boscos inundables, ribes fluvials, aiguamolls i clarianes naturals conegudes localment com a bais— afavoreix una elevada diversitat vegetal. Aquestes clarianes, sovint riques en sals minerals, constitueixen un dels elements més característics del paisatge i presenten comunitats vegetals diferenciades de les del bosc circumdant.[1]
La baixa alteració humana que encara conserva bona part del territori ha permès mantenir una estructura forestal pròpia dels boscos primaris de la conca del Congo, considerada una de les més ben conservades de l'Àfrica central.[3]
Fauna
[modifica]
La fauna del Sangha Trinational és considerada una de les més riques dels boscos tropicals africans. El conjunt protegeix poblacions importants de grans mamífers, nombroses espècies de primats, més de 400 espècies d'ocells i una gran diversitat de rèptils, amfibis, peixos i invertebrats.[3]
L'elefant africà de bosc és una de les espècies més representatives del Sangha Trinational, que acull una de les seves poblacions més importants a escala mundial. Les clarianes naturals conegudes com a bais, especialment Dzanga Bai, constitueixen punts de concentració excepcionals on desenes o fins i tot centenars d'elefants acudeixen regularment per obtenir sals minerals essencials per a la seva alimentació.[1]
El conjunt és també un dels principals refugis del goril·la occidental de plana i del ximpanzé del Gabon, dues espècies amenaçades que troben en aquests boscos extensos un dels seus hàbitats més ben conservats. La recerca científica desenvolupada durant dècades ha convertit la regió en un referent internacional en l'estudi i la conservació d'aquests primats.[3]
Entre els altres grans mamífers presents al Sangha Trinational destaquen el búfal africà de bosc, el bongo i la sitatunga, així com diverses espècies de duiquers i altres antílops forestals. La combinació de boscos primaris, rius, aiguamolls i bais genera una gran diversitat d'hàbitats que afavoreix una extraordinària riquesa faunística.[3]
La presència d'aquestes poblacions de grans mamífers i de nombroses espècies amenaçades fou un dels principals arguments que van justificar la inscripció del Sangha Trinational a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, d'acord amb els criteris (ix) i (x).[1]
Conservació i gestió
[modifica]La gestió del Sangha Trinational es basa en la cooperació entre els governs de la República Centreafricana, el Camerun i la República del Congo. Tot i que cada estat manté la sobirania i la responsabilitat sobre el seu parc nacional, les polítiques de conservació, la vigilància del territori i nombroses activitats científiques i de desenvolupament local es coordinen mitjançant mecanismes comuns establerts pel Trinational de la Sangha.[3]
La coordinació institucional es desenvolupa a través del Comitè Tri-Nacional de Supervisió i de la Fundació Tri-Nacional de la Sangha, creada l'any 2007 amb l'objectiu de garantir un finançament estable per a la conservació a llarg termini. Aquest model permet harmonitzar les estratègies de conservació dels tres parcs nacionals, reforçar la vigilància contra la caça furtiva, compartir informació científica i coordinar actuacions conjuntes entre els diferents equips de gestió.[3]
La conservació del Sangha Trinational compta també amb el suport de diverses organitzacions internacionals, entre les quals destaquen la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), el Fons Mundial per a la Natura (WWF) i la Wildlife Conservation Society (WCS), que desenvolupen programes de recerca, seguiment ecològic, formació de guardes forestals i desenvolupament sostenible de les comunitats locals.[3]
Un dels principis fonamentals del projecte és compatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb les necessitats de les poblacions que habiten la regió. En aquest sentit, les comunitats locals, especialment el poble BaAka, participen en diferents iniciatives relacionades amb l'ecoturisme, la recerca científica i la gestió sostenible dels recursos naturals, amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament econòmic sense comprometre la conservació dels ecosistemes forestals.[1][3]
Investigació científica
[modifica]
Des de la dècada de 1980, el Sangha Trinational s'ha convertit en un dels principals centres mundials de recerca sobre els ecosistemes forestals de la conca del Congo. La continuïtat dels seus boscos, l'elevat grau de conservació dels hàbitats i la presència de poblacions estables de grans mamífers han afavorit el desenvolupament de nombrosos programes científics de llarg termini.[3]
Una part important d'aquesta recerca s'ha desenvolupat al Dzanga Bai, una gran clariana natural que concentra centenars d'elefants africans de bosc. Des de la plataforma d'observació instal·lada al límit del bai, investigadors de diferents institucions han dut a terme estudis sobre el comportament, l'estructura social, els moviments i l'ecologia d'aquesta espècie. Els resultats obtinguts han contribuït de manera significativa al coneixement i la conservació de l'elefant africà de bosc.[1]
El Sangha Trinational és també un important centre d'estudi dels goril·les occidentals de plana i dels ximpanzés comuns. Diversos equips científics hi desenvolupen programes de seguiment ecològic, censos de poblacions i estudis sobre el comportament, així com projectes destinats a avaluar els efectes del canvi climàtic i de les activitats humanes sobre els ecosistemes forestals.[3]
Entre els científics que han contribuït de manera més significativa al coneixement del Sangha Trinational destaca la zoòloga nord-americana Andrea Turkalo, que des de principis de la dècada de 1990 ha dedicat gran part de la seva carrera a l'estudi dels elefants a Dzanga Bai.[3][1]
Ecoturisme
[modifica]
L'activitat turística al Sangha Trinational es basa en un model d'ecoturisme de baixa intensitat, orientat a compatibilitzar la conservació dels ecosistemes amb el desenvolupament econòmic de les comunitats locals. El nombre de visitants és reduït en comparació amb altres grans destinacions de safari africanes, fet que contribueix a minimitzar l'impacte sobre el medi natural i a preservar el comportament de la fauna salvatge.[3]
Una de les principals activitats és l'observació dels elefants africans de bosc al Dzanga Bai, una gran clariana natural on aquests animals es concentren regularment per alimentar-se de sals minerals. Els visitants accedeixen al bai després d'un recorregut a peu per la selva i observen els animals des d'una plataforma elevada construïda a una distància suficient per evitar qualsevol alteració del seu comportament natural.[1]
Una altra activitat destacada és el seguiment de grups habituats de goril·les occidentals de plana. Aquestes visites es duen a terme en grups molt reduïts, acompanyats per rastrejadors locals i guies especialitzats, i sota estrictes protocols destinats a limitar les molèsties als animals i reduir el risc de transmissió de malalties entre humans i primats.[3]
L'ecoturisme constitueix una font important d'ingressos per a les comunitats locals, especialment per al poble BaAka, que participa activament com a rastrejador, guia i personal de suport. Aquest model contribueix a generar alternatives econòmiques sostenibles i reforça la implicació de la població local en la conservació dels espais protegits.[3][1]
La combinació de recerca científica, turisme responsable i participació de les comunitats locals és considerada un dels principals factors que expliquen l'èxit del model de conservació desenvolupat al Sangha Trinational.[3]
Patrimoni Mundial
[modifica]L'any 2012 el Sangha Trinational va ser inscrit a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO durant la 36a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial, celebrada a Sant Petersburg (Rússia). La inscripció va reconèixer el valor excepcional d'aquest conjunt transfronterer de boscos tropicals com un dels espais naturals més ben conservats de la conca del Congo.[1]
La UNESCO va inscriure el lloc d'acord amb els criteris (ix) i (x). El criteri (ix) reconeix la importància dels processos ecològics i biològics que tenen lloc als extensos boscos humits de la regió, on la connectivitat entre els tres parcs permet el manteniment dels ecosistemes i el desplaçament natural de nombroses espècies. El criteri (x) destaca la seva extraordinària biodiversitat i el seu paper essencial en la conservació d'espècies amenaçades, entre les quals l'elefant africà de bosc, el goril·la occidental de plana, el ximpanzé del Gabon i el bongo.[1]
La superfície inscrita com a Patrimoni Mundial comprèn 746.309 hectàrees corresponents als tres parcs nacionals, envoltades per una extensa zona tampó d'aproximadament 1,79 milions d'hectàrees destinada a reforçar la protecció dels ecosistemes i mantenir la connectivitat ecològica del conjunt.[1]
La inscripció a la llista del Patrimoni Mundial va consolidar el Sangha Trinational com un dels principals models internacionals de conservació transfronterera dels boscos tropicals africans, basat en la cooperació entre estats, la recerca científica, la participació de les comunitats locals i un model d'ecoturisme de baixa intensitat.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 «Sangha Trinational» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 6 juliol 2026].
- ↑ «Tri-National de la Sangha Landscape» (en anglès). COMIFAC. [Consulta: 6 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 «Sangha Trinational – IUCN Evaluation» (en anglès). International Union for Conservation of Nature (IUCN). [Consulta: 6 juliol 2026].