Trinitat Aldrich i de Pagès

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTrinitat Aldrich i de Pagès
Biografia
Naixement (ca) Trinitat Aldrich i de Pagès
4 de novembre de 1863
Vulpellac, Empordà
Mort 13 de gener de 1939(1939-01-13) (als 75 anys)
La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació poetessa
Gènere artístic poesia
Modifica les dades a Wikidata

Trinitat Aldrich i de Pagès (Vulpellac, 4 de novembre de 1863 - la Bisbal d'Empordà, 13 de gener de 1939) fou una poeta catalana.[1]

Nascuda a la casa pairal de Vulpellac, va viure a can Masbernat de la Bisbal, on avui hi ha l'Ajuntament. Va estudiar en un col·legi de monges de Girona, si bé pocs anys, com s'acostumava a fer amb les noies de la petita noblesa rural de l'època. Òrfena de pares, va passar juntament amb els seus quatre germans (un d'ells el futur diputat Joaquim Aldrich i Pagès) uns hiverns a Barcelona a casa dels seus oncles Joaquim Pedrals i Concepció Buscató, que els van fer de tutors. Profundament religiosa i de tarannà romàntic, comença escrivint en castellà, però va decantant-se pel català a mesura que la Renaixença arrela entre les classes benestants de la Bisbal.[2]

Va ser escollida reina de la festa del Primer Certamen literari de la Bisbal, l'any 1885. Influïda per Jacint Verdaguer, que va allotjar-se uns dies a casa seva l'any 1901, va presidir els Jocs Florals de Girona de l'any 1910 i en va fer el discurs inaugural. Va formar part del jurat dels Jocs Florals de l'Empordà celebrats a la Bisbal l'any 1918. Va col·laborar en la Revista Popular de Sardà i Salvany durant la seva estada a Barcelona i, molt especialment, en El Bisbalenc entre 1927 i 1932. Les tertúlies de can Masbernat, en les quals van assistir Caterina Albert, Joaquim Ruyra, Josep Pella i Forgas, Artur Mastiera, el canonge Collell, Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà i, entre molts altres, els bisbalencs Artur Vinardell o Ramon Masifern, van ser també decisives en la seva evolució literària. Josep Pla, que també anava a can Masbernat per raons de parentiu familiar, escriu que la literatura va ser per a Trinitat Aldrich un al·licient per a crear una societat, per a tenir amics i per rompre l'isolament.[2] Josep Pla li va dedicar un retrat de passaport.[3]

Referències[modifica]

  1. «Trinitat Aldrich i de Pagès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Trinitat Aldrich i de Pagès». Diccionari Biogràfic de Dones. [Consulta: 3 gener 2014].
  3. «OC XVII - Retrats de Passaport. Índex». Fundació Josep Pla. [Consulta: 3 gener 2014].

Bibliografia complementària[modifica]

  • Jaume Vilahur i Pedrals. Trinidad Aldrich. Su mundo y su obra, 1968. 
  • Trinidad Aldrich (1968). Su mundo y su obra. Barcelona.
  • Lloberas, Pere (1965). Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença. La Bisbal. P. 161-186.
  • Pla, Josep (1982). "La senyoreta Trinitat Aldcih, poetessa". Retrats de passaport. Planes 22-29. Barcelona: Edicions Destino.
  • Cortadellas, Xavier (2006). "Trinitat Aldrich i els seus mons perduts". Revista de Girona, 235. Març-abril 2006. Planes 67-71.