Trinxant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un trinxant és un moble de cuina o menjador, a manera de taula o armari més petit que l'aparadora, per a trinxar-hi els aliments. Sol ser allargat i presentar-se al costat de la paret, a l'espai del menjador o de la cuina.[1] Per extensió, també es diu capolador al recipient sobre el qual es tallen els aliments.

Evolució tipològica[modifica]

D'ençà del primitiu obrador que en les cuines renaixentistes més ben assortides podia fer alhora e taula per a trinxar aliments, fins al moble "trinxant" específic al segle xix, hi ha la possibilitat d'innombrables alternatives en el camp del mobiliari culinari.[2] La limitació de l'espai dedicat a les cuines en les llars contemporànies ha portat a la integració del moble trinxant en el disseny dels fogons que poden servir per als mateixos propòsits que antany tenia la taula de cuinar.[nota 1]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Ja en un consultori de la revista Escuela española, al començ de la dècada de 1960, es recomanava de "convertir el trinxant en consola" a fi de guanyar espai i rebaixar la despesa. "Escuela Española". Año XX, núm. 1029, 14 de julio de 1960.

Referències[modifica]

  1. Diccionario Enciclopédico Abreviado Espasa-Calpe (tomo VII, p. 713), Madrid, 1957.
  2. Martínez-Feduchi, Luis María. Historia del mueble. Naturart, S.A., 1994. ISBN 978-8480760768.