Trio de corda, Op. 9 núm. 2 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTrio de corda núm. 4

Portada de la primera edició, Viena 1799
Forma musicalSonata
TonalitatRe major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1798
CatalogacióOp. 9 núm. 2
Durada24'
Part deTrios de corda, Op. 9 Modifica el valor a Wikidata
Opus9 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: 3 String Trios, Op.9 (Beethoven, Ludwig van) Modifica el valor a Wikidata

El Trio de corda en re major, Op. 9 núm. 2 és una obra per a violí, alto i violoncel de Beethoven. Fou compost l'any 1796-98. Està dedicat al comte Johann Georg von Browne i aparegué publicat per l'editorial Traëg. Se'l numera com a Trio de corda núm. 4 de Beethoven.

Estructura i anàlisi de l'obra[modifica]

El trio a cordes és en quatre moviments :

  1. Allegretto
  2. Andante quasi allegretto
  3. Menuetto: Allegro
  4. Rondo: Allegro

La durada de l'execució és d'uns vint quatre minuts.

El trio en re major és la peça més tradicional dels tres trios Op. 9. No hi ha els efectes simfònics del primer en sol major, però transmet una música molt subtil amb un ambient càlid i íntim. El moviment lent en re menor és probablement la peça més trista de l'opus.[1]

Referències[modifica]

  1. Anderson, Keith (2011). "Ludwig van Beethoven (1770–1827): String Trios, Op. 9" Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. (Liner notes to Beethoven: String Trios, Op. 9, Naxos Records 8572377