Trios per a piano, Op. 1 (Beethoven)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióTrios per a piano, Op. 1
Beethoven Riedel 1801.jpg
Retrat de Beethoven de 1801
Forma musical Sonata
Tonalitat Mi♭ major, Sol major, Do menor
Compositor L. V. Beethoven
Composició 1793-1795
Catalogació Op. 1, núm. 1-3
Dedicatòria Príncep Lichnowsky
Format per Trio per a piano núm. 1en mi bemoll major, Trio per a piano núm. 2 i Trio per a piano núm. 3
Instrumentació piano, violí i violoncel
Modifica dades a Wikidata

Els tres Trios per a piano, violí i violoncel, Op. 1, de Ludwig van Beethoven van ser compostos entre 1793 i 1795.[1] Foren interpretats per primera vegada a casa del Príncep Lichnowsky, a qui estan dedicats. Van ser publicats tots junts el 1795 a Viena. Són:

Op. 1 núm. 1 en mi bemoll major[modifica]

  • Allegro, en mi bemoll major (compàs 4/4).
  • Adagio cantabile, en la bemoll major (compàs 3/4).
  • Scherzo. Allegro assai, en mi bemoll major (el trio en la bemoll major) (compàs 3/4).
  • Finale. Presto, en mi bemoll major (compàs 2/4).

El primer moviment s'inicia amb una figura similar a la del tercer moviment del Concert per a piano núm. 20 de Mozart.

Op. 1 núm. 2 en sol major[modifica]

  • Adagio (compàs 3/4) - Allegro vivace (compàs 2/4). En sol major.
  • Largo amb espressione, en mi major (compàs 6/8).
  • Scherzo. Allegro, en sol major (el trio en si menor) (compàs 3/4).
  • Finale. Presto, en sol major (compàs 2/4).

Op. 1 núm. 3 en do menor[modifica]

  • Allegro con brio, en do menor (compàs 3/4).
  • Andante cantabile con variazioni, en mi bemoll major (compàs 2/4).
  • Minuetto. Quasi allegro, en do menor (el trio en do major) (compàs 3/4).
  • Finale. Prestissimo, en do menor però acabant en do major (compàs 2/2).

Referències[modifica]

  • François-René Tranchefort, Guide de la musique de chambre, ed. Fayard 1990 p. 720. Existeix edició en castellà.

Enllaços externs[modifica]