Tris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tris
Estructura química de tris
Noms
Nom IUPAC
2-Amino-2-hidroximetil-propà-1,3-diol
Altres noms
TRIS, Tris, Base de base, tampó de tris, Trizma, Trisamina, THAM, Tromethamine, Trometamina, Trometamol, Trometà, Trisaminol
Identificadors
77-86-1 Symbol OK.svg1
Codi ATC B05BB03
B05XX02
ChEBI CHEBI:9754 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL1200391 N
ChemSpider 6257 Symbol OK.svg1
7328
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG D00396 Symbol OK.svg1
PubChem 6503
Número RTECS TY2900000
UNII 023C2WHX2V Symbol OK.svg1
Propietats
C4H11NO3
Massa molar 121,14 g·mol−1
Aparença Pols cristal·lina blanca
Densitat 1,328g/cm3
Punt de fusió >175-176 °C (448-449 K)
Punt d'ebullició 219 °C (426 °F; 492 K)
~50 g/100 mL (25 °C)
Acidesa (pKa) 8,07
Perills
Principals perills Irritant
Fitxa de dades de seguretat External MSDS
Frases R R36 R37 R38
Frases S S26 S36
NFPA 704
Inflamabilitat (vermell): sense codi de perill Codi de salut 2: L'exposició intensa o continuada, però no la crònica pot causar incapacitat temporal o possibles lesions residuals. Per exemple, el cloroform Reactivitat (groc): sense codi de perill Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat Ininflamable
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

Tris (també conegut com a THAM o trometamol), abreviació del compost orgànic denominat tris (hidroximetil) aminometà, amb fórmula (CH2OH)3CNH2 és àmpliament utilitzat en bioquímica i biologia molecular,[1] és un aminoalcohol biològicament inert de baixa toxicitat, que actua com amortidor o tampó del diòxid de carboni i àcids in vitro i in vivo.[2] En bioquímica, el tris s'utilitza àmpliament com un component de les solucions tampó, com el TAE i el tampó TBE, especialment per a les solucions d'àcids nucleics. Es tracta d'una amina primària i per tant pot patir les reaccions que generalment s'associen a les amines típiques, per exemple, condensacions amb aldehids.

  • El pKa disminueix aproximadament 0,03 unitats per cada grau Celsius d'augment

de la temperatura.[3][4]

  • Els elèctrodes de plata per mesurar el pH que contenen una sola juntura (per exemple, l'elèctrode de clorur de plata) són incompatibles amb el Tris (es forma un precipitat Ag-Tris que obstrueix l'elèctrode). Els elèctrodes d'unió doble són resistents a aquest problema, i els que no són de plata hi són completament immunes.
  • Una forma comuna del tris és el tris-HCl, que és la sal de l'àcid. Quan aquest es troba a pH = pKa, el seu ió conjugat (OH- per Tris-HCl, H+ per tris base) té una concentració equivalent a la de la sal. No obstant això, les masses moleculars són diferents i han de ser correctament ajustats per tal d'arribar a la força d'esmorteïment que s'esperaria.
  • És un acceptor de protons amb una equivalència estequiomètrica d'un protó per molècula.
  • Restaura ràpidament el pH després de problemes en la regulació de l'acidosi causats per la retenció de diòxid de carboni o l'acumulació d'àcid metabòlic, que tenen el potencial d'afectar negativament l'homeòstasi.
  • In vivo, el tris suplementa la capacitat esmorteïdora del sistema de tampó bicarbonat de la sang, acceptant protons, el que permet la regeneració de bicarbonat i la disminució de la pressió parcial de diòxid de carboni a la sang arterial (PCO2).[2]
  • No pot actuar com a esmorteïdor de pH dins de la cèl·lula perquè és més probable que interaccioni amb els sistemes enzimàtics. Moltes d'aquestes interaccions estan encara per determinar i se les ha de diferenciar de l'efecte sobre el pH del propi tris.[5]

Inhibició per tampó[modifica | modifica el codi]

El Tris inhibeix una sèrie d'enzims,[6][7] i per tant, s'ha d'utilitzar amb cura en l'estudi de les proteïnes.

Preparació[modifica | modifica el codi]

El Tris es prepara en dues passes, en la primera la condensació de formaldehid i nitrometà dona el producte intermedi (CH2OH)3CNO2. La hidrogenació d'aquest últim dóna tris (hidroximetil) aminometà.[8]

Ús[modifica | modifica el codi]

El rang d'amortiment d'utilitat per al tris (pH 7-9) coincideix amb el pH fisiològic de la majoria dels organismes vius. Això, i el seu baix cost, fan que sigui un dels tampons més comuns utilitzats en el laboratori de biologia / bioquímica.

Ús químic i bioquímic[modifica | modifica el codi]

S'utilitza com a patró primari per estandarditzar les solucions d'àcid per anàlisi química.

Com que compostos similars al tris penetrarien a un ritme relativament lent dins les cèl·lules, emprar-los per modificar el pH intracel·lular podria ser molt útil en el treball experimental per tal d'alterar l'activitat d'enzims específics (que tenen una major activitat dins un interval concret de pH) in vivo.

No obstant això, aquests compostos no serien realment efectius, principalment a causa de la inestabilitat de la majoria de compostos orgànics amb propietats amortidores en condicions fisiològiques. En canvi, el tris és una eina útil per als fisiòlegs i farmacòlegs que volen estudiar els efectes de les alteracions de l'equilibri àcid-base perquè és molt més estable que altres compostos similars.[5]

Ús mèdic[modifica | modifica el codi]

El tris (generalment conegut com a THAM, en aquest context) s'utilitza com a alternativa al bicarbonat de sodi en el tractament de l'acidosi metabòlica.[9]

El tris es distribueix ràpidament a través de l'espai extracel·lular, i, amb més lentitud, a l'espai intracel·lular (excepte en eritròcits i hepatòcits). S'excreta pel ronyó en la seva forma protonada. A diferència del bicarbonat, que requereix un sistema obert per al diòxid de carboni per exercir el seu efecte amortidor, el tris és efectiu en un sistema tancat o semi tancat, i manté la seva capacitat esmorteïdora fins i tot quan el pacient al que li és administrat es troba en estat d'hipotèrmia.

Si el tris és administrat a pH altament bàsic (10.4 o més) en una vena perifèrica o umbilical, pot provocar irritació tissular i/o trombosi venosa. Si en lloc d'això s'administra acetat de tris 0,3 M (mol/L) a pH 8,6, aquest es tolera bé i no causa irritació ni trombosi en els teixits circumdants. En dosis excessives, el tris pot induir depressió respiratòria (la resposta corporal normal a una disminució excessiva de la pCO2) i hipoglucèmia, el que requereix de ventilació assistida i administració de glucosa.

En el tractament de l'acidosi, la dosi requerida es pot estimar de la manera següent: [ml requerits de tris 0.3M] = pes corporal (Kg) x dèficit de base (mM). La dosi màxima diària és de 15 mg/Kg per a un adult (3.5 litres de TRIS 0.3 M en un pacient de 70 Kg).

Quan s'esdevé un cas d'acidosi severa i hipercàpnia (pressió parcial de CO2 a la sang arterial per sobre de 46 mmHg) en el qual es veuen superats els mecanismes homeostàtics de regulació del pH sanguini (pH <o = 7.20), l'ús de tris dins d'una "finestra terapèutica" pot resultar eficaç. Permet restaurar el pH del medi intern, fent així que els sistemes tampó de l'organisme (com el tampó bicarbonat) puguin recuperar la seva funció habitual. En el tractament de la insuficiència respiratòria, el tris s'ha utilitzat en combinació amb la hipotèrmia per controlar la hipercàpnia. També és indicat per a la diabetis o la insuficiència renal associades a acidosi, la intoxicació per barbitúrics, i l'augment de la pressió intracranial a causa d'un traumatisme cranial. El tris també s'utilitza en solucions de cardioplegia (detenció intencionada del cor en diàstole, generalment per a la seva cirurgia), durant el transplantament hepàtic i de quimiòlisi de càlculs renals.[2]

És un agent que, en el seu estat ionitzat (protonat), actua sobre el ronyó com un catió no reabsorbible. Donat que, dins el rang normal del pH sanguini es troba ionitzat aproximadament en un 70%, roman majoritariament en el líquid extracel·lular (la membrana plasmàtica és impermeable o quasi impermeable a la majoria dels ions, inclòs el tris) i s'excreta ràpidament amb l'orina si el ronyó és funcional.

La fracció de tris que penetra a les cèl·lules es troba ionitzat en un 90%. No pot actuar com a amortidor de pH dins de la cèl·lula perquè és més probable que interaccioni amb els sistemes enzimàtics.[5]

Efectes en la salut i primers auxilis[modifica | modifica el codi]

La seva inhalació causa irritació en el tracte respiratori. Els símptomes que poden aparèixer són tos i dificultat per respirar. És aconsellable en aquests casos respirar aire lliure. Si la persona deixa de respirar, se li ha d'administrar respiració artificial. Quan la respiració sigui dificultosa, se li ha de donar oxigen.

La ingesta pot provocar irritació bucoesofègica i que les membranes mucoses de la boca, l'esòfag i el tracte gastrointestinal es tornin de color vermellós. Els símptomes principals són vòmit, diarrea i nàusees. Si la dosi ingerida és molt gran pot arribar a causar debilitat, col·lapse o sagnat. La dosi letal s'estima en 50 mg. Un primer ajut per a una persona que ha ingerit el compost és induir-li el vòmit amb alguna substància emètica.

La pell s'irrita en contacte amb aquest compost. Es pot patir envermelliment, dolor i picor a la pell. Una exposició continuada a la pell podria suposar una dermatitis crónica. Per això, cal netejar durant 15 minuts la pell amb aigua i sabó en el moment en què s'hi entra en contacte, treure's la roba contaminada i rentar-la abans de tornar-la a utilitzar.

Si els ulls hi entren en contacte, provoca envermelliment, dolor i irritació. Cal mullar-los amb aigua durant 15 minuts aixecant les parpelles superiors i inferiors cada cert temps. En tot cas, cal avisar a personal mèdic qualificat.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gomori, G., Preparation of Buffers for Use in Enzyme Studies. Methods Enzymology., 1, 138-146 (1955).
  2. 2,0 2,1 2,2 Nahas GG, Sutin KM, Fermon C, Streat S, Wiklund L, Wahlander S, Et al. Guidelines for the treatment of acidaemia with Tris. Drugs. 1998 Feb;55(2):191-224. Erratum in: Drugs 1998 Apr;55(4):517
  3. El-Harakany, A.A.; Abdel Halima, F.M. and Barakat, A.O. (1984). Dissociation constants and related thermodynamic quantities of the protonated acid form of tris-(hydroxymethyl)-aminomethane in mixtures of 2-methoxyethanol and water at different temperatures. J. Electroanal. Chem. 162 (1–2): 285–305.
  4. Vega, C.A.; Butler, R.A. et al. (1985). Thermodynamics of the Dissociation of Protonated Tris(hydroxymethy1)aminomethane in 25 and 50 wt % 2-Propanol from 5 to 45 °C. J. Chem. Eng. Data 30 (4): 376–379.
  5. 5,0 5,1 5,2 Nahas GG. The pharmacology of tris(hydroxymethyl) aminomethane (THAM). Pharmacol Rev. 1962; 14 (3) 447-472
  6. Desmarais, WT; et al. (2002). The 1.20 Å resolution crystal structure of the aminopeptidase from Aeromonas proteolytica complexed with Tris: A tale of buffer inhibition. Structure 10 (8): 1063–1072.
  7. Ghalanbor, Z; et al. (2008). Binding of Tris to Bacillus licheniformis alpha-amylase can affect its starch hydrolysis activity. Protein Peptide Lett. 15 (2): 212–214.
  8. Markofsky, Sheldon B. (2000). Nitro Compounds, Aliphatic.
  9. Kallet, RH; Jasmer RM, Luce JM et al. (2000). "The treatment of acidosis in acute lung injury with tris-hydroxymethyl aminomethane (THAM)". American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine 161 (4): 1149–1153.
  10. Chemical and Other Safety Information from the Physical Chemistry Laboratory, Oxford University [seu web]. Regne Unit: Universitat d'Oxford, 2005 [2011]. http://msds.chem.ox.ac.uk/TR/tris(hydroxymethyl)aminomethane.html