Trisíl·lab
Un trisíl·lab és un mot o un vers de tres síl·labes.
Els versos trisíl·labs no són gaire freqüents en la mètrica catalana, tot i que n'hi ha exemples memorables i de vegades es troben intercalats en combinació amb altres versos.[1]
En la poesia trobadoresca són més aviat rars, per tal com es prescrivia un mínimum de quatre síl·labes (tetrasíl·labs).[1] En la poesia moderna i contemporània és un format curt amb continguts poètics semblants al haiku d'origen japonès. Exemple:
| « | Contra el sol la blavor, aquest tronc d'arbre mort. |
» |
| — Salvador Espriu i Castelló, Poema XLIV de La Pell de Brau (1960) | ||
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Alonso, Miquel. «Resum de mètrica». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, 27 juliol 2004. [Consulta: 17 desembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
- Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
- Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona.
- Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.