Tristos tròpics
(fr) Tristes Tropiques  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra escrita |
| Autor | Claude Lévi-Strauss |
| Llengua | francès |
| Publicació | França , França, 1955 |
| Dades i xifres | |
| Tema | antropologia |
| Gènere | Récit ethnologique |
| Lloc de la narració | Brasil |
| Premis | |
| Premis | Els 100 llibres del segle de Le Monde |
| Altres | |
| ISBN | 978-2-266-11982-5 |
  | |
Tristos tròpics (en francès original: Tristes Tropiques) és un llibre de l'etnògraf Claude Lévi-Strauss, publicat el 1955 per Plon. Barreja records de viatge i meditacions filosòfiques.
Aquesta obra és un testimoni dels viatges de Lévi-Strauss i del seu treball com a antropòleg. Es refereix sobretot a les seues estades al Brasil, i també hi descriu les que va fer a altres estats (com ara l'Índia o l'Orient Mitjà). A més, encara que s'assimila a la tradició dels relats de viatge filosòfics, el text s'intercala amb reflexions i idees filosòfiques provinents de diferents disciplines com ara la sociologia, la geologia, la música o la literatura.
Resum
[modifica]El llibre, amb 40 capítols, inclou nou parts:
- El fi dels viatges
- Fulls de ruta
- El Nou Món
- La terra i les persones
- Caduveo
- Bororó
- Nambikwares
- Tupís-Kawahib
- El retorn
Claude Lévi-Strauss explica com arriba a ser etnòleg als anys 1930. Jove llicenciat en filosofia, havia començat a fer classes en un institut, però la professió docent no li interessa, la considera repetitiva.
Aviat té l'oportunitat de participar en una estada al Brasil per a estudiar els pobles amerindis com ara els bororó, els nambikwares i els tupís. Més tard escriurà la tesi complementària sobre La Vie familiale et sociale des Indiens Nambikwaras (1948).[1]
Anàlisi
[modifica]Les històries de les trobades amb els pobles indígenes del Brasil ocupen més de la meitat de l'assaig. L'autor, però, s'allunya del gènere del diari de viatge, que l'íncipit anuncia d'una manera provocadora (l'autor admetrà, de fet, que els seus viatges al Brasil representen els millors anys de la seua vida):[2]
| « | Odie els viatges i els exploradors. | » |
No es tracta pas de pintar l'exotisme o l'aventura, sinó de copsar una realitat humana i qüestionar la idea de civilització. Mai, però, no es posa en peu d'igualtat amb les poblacions estudiades i fins i tot arriba a qualificar-les com «residus de la humanitat».[3]
Cap a la fi de l'obra, pren com a objecte la civilització occidental, i la compara sense indulgència amb les anomenades més «primitives»: demostra que cada progrés tecnològic genera una pèrdua en un altre nivell. El treball és relativista: la civilització occidental apareix com una opció entre altres que s'ofereix a la humanitat. Lévi-Strauss se centra en el sentit del progrés i els estralls que una civilització mecànica provoca en l'entorn i en les cultures amb què entra en contacte.
Els fonaments de l'estructuralisme antropològic apareixen ja en Tristos tròpics, en especial quan l'autor estableix un vincle entre l'organització d'una societat i la disposició espacial del poble d'una banda (bororós) o la geometria dels seus dibuixos de l'altra (Caduveo).[4]
Com diu Georges Bataille:
| « | La nouveauté du livre s'oppose à un ressassement, elle répond au besoin de valeurs plus larges, plus poétiques, telles que l'horreur et la tendresse à l'échelle de l'histoire et de l'univers, nous arrache à la pauvreté de nos rues et de nos immeubles (La novetat del llibre s'oposa a un referent, respon a la necessitat de valors més amplis i poètics, com l'horror i la tendresa a escala de la història i de l'univers, ens allunya de la pobresa dels nostres carrers i dels nostres edificis.[5] | » |
Lévi-Strauss considera, en particular, el budisme amb benevolència, i l'islam al contrari (a la 9a part) com a intolerant, rígid i tancat.[6]
Acollida i posteritat
[modifica]Tristos Tròpics és un dels primers èxits de la col·lecció Terre Humaine (editat per Plon). Fou un èxit immediat i, com apunta l'historiador Gérard Noiriel, «tingué un gran impacte en el públic educat».[7] El jurat del Premi Goncourt va demanar disculpes per no haver-li pogut atorgar el premi, perquè no és pas una novel·la.[8]
Traduït a vint-i-set idiomes, aquest èxit de vendes esdevingué un referent per a generacions d'etnògrafs. El llibre es publicà en rústica al 2001 (Pocket).[9] L'any 2022, l'escriptor Jean-Baptiste Maudet publicà la novel·la Tropicale Tristesse, el títol de la qual és un reflex invers de Tristes Tropiques. L'obra de Lévi-Strauss té un paper important en aquesta història.[10]
En música
[modifica]Un disc de jazz, Alter Tropicus, inspirat en l'assaig Tristos tròpics, fou gravat l'any 2004 per Laurent Mignard Pocket Quartet. L'any 1991, el cantant Gérard Manset evoca el poble amerindi en la seua cançó Tristes Tropiques de l'àlbum Revivre.[11] Aquest assaig va influenciar el cantant francogabonès Jann Halexander, que titulà el 2012 el seu àlbum Tristes Tropiques.[12]
Notes i referències
[modifica]- ↑ «La Vie familiale et sociale des Indiens Nambikwaras». [Consulta: 17 juny 2013].
- ↑ «Claude Levi-Strauss à propos de la phrase "Je hais les voyages et les explorateurs…"».
- ↑ Lévi-Strauss, Claude. Tristes tropiques. Presses pocket, 1984, p. 434. ISBN 2-266-01394-7.
- ↑ Claude Lévi-Strauss, œuvres, Bibliothèque de la Pléiade, Éditions Gallimard 2008, Tristes Tropiques, pp. 142-242.
- ↑ Georges Bataille, «Un livre humain, un grand livre», Critique, n° 105, février 1956.
- ↑ «En face de la bienveillance universelle du bouddhisme, du désir chrétien du dialogue, l'intolérance musulmane adopte une forme inconsciente chez ceux qui s'en rendent coupables ; car s'ils ne cherchent pas toujours, de façon brutale, à amener autrui à partager leur vérité, ils sont pourtant (et c'est plus grave) incapables de supporter l'existence d'autrui comme autrui. Le seul moyen pour eux de se mettre à l'abri du doute et de l'humiliation consiste dans une "néantisation" d'autrui, considéré comme témoin d'une autre foi et d'une autre conduite. La fraternité islamique est la converse d'une exclusive contre les infidèles qui ne peut pas s'avouer, puisqu'en se reconnaissant comme telle, elle équivaudrait à les reconnaître eux-mêmes comme existants.»(Davant la benevolència universal del budisme, el desig cristià de diàleg, la intolerància musulmana pren una forma inconscient entre els culpables; perquè si no sempre busquen, d'una manera brutal, que els altres compartisquen la seua veritat, però (i això és més greu) són incapaços de suportar l'existència dels altres com a altres. L'única manera de protegir-se del dubte i de la humiliació consisteix en una "anihilació" dels altres, considerats com a testimonis d'una altra fe i d'un altre comportament. La fraternitat islàmica és la inversa d'una exclusiva contra els infidels que no es poden confessar, ja que reconéixer-se com a tals equivaldria a reconéixer-los ells mateixos com a existents.)
- ↑ Gérard Noiriel, Les Fils maudits de la république, Fayard, 2005, pàg. 228.
- ↑ Évoqué par Bernard Pivot et confirmé par Claude Lévi-Strauss lors de l'émission Apostrophes.
- ↑ «Tristes tropiques de Claude Lévi-Strauss». histoire.presse.fr. [Consulta: 25 febrer 2016].
- ↑ Arnaud De La Grange «Tropicale tristesse de Jean-Baptiste Maudet, un livre-miroir de Tristes tropiques hanté par Claude Lévi-Strauss». Le Figaro, 11-11-2022.
- ↑ Album Revivre de Gérard Manset - Nostalgie.fr (en francés).
- ↑ «ZICAZINE». www.zicazic.com. [Consulta: 30 novembre 2022].