Tritó dels Carpats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTritó dels Carpats
Lissotriton montandoni
Lissotriton montandoni01.jpg
Tritó dels Carpats
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 59478
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreCaudata
FamíliaSalamandridae
GènereLissotriton
EspècieLissotriton montandoni
Boulenger, 1880
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Triturus montandoni
Distribució
Triturus montandoni dis.png
Distribució del tritó dels Carpats
Modifica les dades a Wikidata

El tritó dels Carpats (Lissotriton montandoni) és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids.[1]

Morfologia[modifica]

Els color d'aquest tritó són molt variables, així com la mida i la quantitat dels seus punts. Els mascles acostumen a mesurar uns 7 cm i les femelles uns 10 cm i no es diferencien massa entre ells. La principal diferencia és en el filament terminal de la cua (al mascle li mesura uns 8 mm i la femella no en té). Els dos sexes s'assemblen bastant a la femella del tritó palmat. La longitud de la cua sol representar gairebé la meitat de la mida del tritó.[2]

La seva pell acostuma a ser aspre i de color marronós, especialment durant l'època terrestre. En canvi, la seva pell és suau durant l'època aquàtica.

Distribució i hàbitat[modifica]

Es troben habitualment en zones d'aigües tranquil·les i càlides de fons fangós i llacunes d'aigua corrent entre els 120 i els 2.000 metres d'altitud. Es passen la major part de la vida a terra ferma, només habiten l'aigua en època de reproducció. Durant el dia solen amagar-se sota les pedres o troncs d'arbres caiguts en boscos de coníferes o d'arbres de fulla caduca.

La seva àrea de distribució és bastant petita, i es redueix només a la serralada dels Carpats, habitant la República Txeca, Polònia, Romania, Eslovàquia i Ucraïna. Ha estat introduït a Bayerischen Wald, al sud-est d'Alemanya.

Reproducció[modifica]

S'acostuma a reproduir en qualsevol zona amb aigua, ja siguin llacs, estanys, pantans, deus i tolls d'aigua temporals.

Amenaces[modifica]

La principal amenaça per aquesta espècie és la contaminació per aigües residuals, la desforestació dels llocs de reproducció i la introducció de peixos depredadors.

Referències[modifica]

  1. Anfibios y reptiles (en castellà). 2a edició. Madrid: Susaeta, 1991, p. 46-47. 
  2. «AmphibiaWeb» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2016].