Troegerita
 Troegerita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | (H₃O)(UO₂)(AsO₄)·3H₂O |
| Localitat tipus | mina Walpurgis Flacher vein, Weißer Hirsch (Shaft 3), Neustädtel, Districte de Schneeberg a les Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats > uranilarseniats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.15  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.01 |
| Dana | 40.2a.20.1 |
| Heys | 20.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,16Å; c = 8,80Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | groc llimona a groc profund |
| Macles | no reportades |
| Exfoliació | perfecta - perfecta en {001}, bona en {100}, pobre en {011} |
| Fractura | micàcia |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc a groc clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,3 a 3,55 g/cm³ (mesurada); 4,80 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,585 nβ = 1,630 nγ = 1,630 nω = 1,580 nε = 1,620 a 1,624 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | r > v |
| Fluorescència | groc llimona |
| Solubilitat | soluble en àcids |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | molt forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1871 |
| Símbol | Tge |
| Referències | [1] |
La troegerita o trögerita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de l'autunita. Va ser descoberta l'any 1871 a Schneeberg, a les muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així en honor de Richard Troeger, miner alemany.[2]
Característiques[modifica]
És un uranil-arseniat hidratat amb peròxid d'hidrogen com a catió. El grup de l'autunita al qual pertany són uranil-fosfats i uranil-arsenats estructurats en capes. Pot presentar-se amb creixement epitàxic amb la zeunerita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar quantitats variables d'aigua.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trögerita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments[modifica]
És un rar mineral format a la zona d'oxidació d'alguns jaciments de l'urani, enriquits amb plata, arsènic i níquel. Sol trobar-se associat a altres minerals com: walpurgita, minerals de l'urani, zeunerita, eritrina, realgar, orpiment, escorodita, arsenosiderita, metatorbernita, metazeunerita, uranofana, arsenopirita, pirita o galena. Va ser descoberta al segle xix a la mina Walpurgis Flacher, a Neustädtel, al districte de Schneeberg (Saxònia, Alemanya). Als territoris de parla catalana ha estat trobada a la mina Eureka, a la localitat de Castell-estaó, al Pallars Jussà (província de Lleida).
Usos[modifica]
Per la seva alta radioactivitat ha de ser manipulat i emmagatzemat amb els corresponents protocols de precaució.
Referències[modifica]
- Troegerita, webmineral.com.
- Manual de troegerita, Mineral Data Publishing.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Troegerita |