Les semifinals es disputaren el 2 i 9 de juliol. Al partit d'anada, el RCD Espanyol i el Cerdanyola CH guanyaren amb comoditat a Girona CH i CN Reus Ploms.[6] Al partit de tornada, l'equip vallesà es classificà per a la final de la competició després de guanyar per 3 a 4 al club reusenc, mentre que el club blanc-i-blau es classificà directament per incompareixença del seu rival.[7]
El RCD Espanyol i el Cerdanyola CH disputaren la final del Trofeu Pironti, que se celebrà el 15 de juliol a la nova pista reglamentària del CN Reus Ploms.[8] Repetiren la mateixa final que es produí al Campionat d'Espanya de 1944, llavors amb victòria blanc-i-blava.[2] En un partit molt ajustat i un arbitratge polèmic, l'equip vallesà s'avançà a la primera part amb gols d'Antonio Tomàs, de penal, i J.O. Humet. A la segona, l'equip blanc-i-blau remuntà amb gols Jordi Trias i Lluís Rubio. Quan faltaven pocs minuts per finalitzar el partit, l'àrbitre assenyalà un penal a favor del club vallesà, en una jugada molt protestada pel públic i jugadors. Fou transformat de nou per Tomàs.[3]
El Cerdanyola CH guanyà la final per 3 a 2 i es proclamà campió de la competició per segon cop. El capità de l'equip J.O. Humet rebé el trofeu de mans del president de la Federació Catalana de Patinatge, el doctor Moragas.
↑ «Resultados del Trofeo Pironti» (en castellà). La Prensa: diario de la tarde de informacion mundial, Núm. 937, 03-05-1944, pàg. 6 [Consulta: 20 agost 2025].
35'
