Vés al contingut

Troglodítids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTroglodítids
Troglodytidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaTroglodytidae Modifica el valor a Wikidata
Swainson, 1832 Troglodytidae Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Thryomanes bewickii fotografiat a prop de Seattle (Washington, Estats Units).
Caragolet (Troglodytes troglodytes)

Els troglodítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes. L'únic representant als Països Catalans n'és el caragolet (Troglodytes troglodytes).[1] La majoria són ocells insectívors, que s'alimenten tant d'insectes adults, com de larves i erugues, i també aranyes, encara que algunes espècies mengen també fruits, baies, mol·luscs, etc. i a l'hivern poden menjar llavors si falta l'aliment. Tenen el típic pic fi i punxegut dels ocells insectívors, que els permet la caça dels insectes que ingereixen. Algunes de les seves espècies es troben entre els ocells més petits d'envergadura d'Amèrica. Són ocells amb plomatges de tons apagats i poc cridaners, per a millorar el seu camuflatge. Solen ser de plomatge grisos, marrons o vermellosos barrejats, amb zones negres o blanques. En el seu plomatge estan completament absents els colors verds, grocs o blaus.

En la família existeixen grups amb grans diferències de costums i morfologia. Diverses espècies són migratoris cobrint grans distàncies des de la seva àrea d'hivernada a la seva àrea de cria.

Morfologia

[modifica]
  • Entre 9 i 22 cm de llargària.
  • De color bru o gris i tacat d'una manera característica.
  • Ales curtes i arrodonides.
  • Potes fortes.
  • Bec prim, punxegut i generalment una mica corbat cap avall.
  • No presenten dimorfisme sexual.

Alimentació

[modifica]

Mengen invertebrats que cerquen a les escorces i a les fulles mortes.

Costums

[modifica]

Es desplacen a prop de terra, saltant o bé volant distàncies curtes. Són sedentaris, solitaris i, amb freqüència, polígams.

Distribució i hàbitat

[modifica]
El cargolet de les Malvines és un ocell endèmic insular, restringida a les Illes Malvines.

Els caragolets són principalment una família de les Amèriques, distribuïda des d'Alaska i el Canadà fins la Terra del Foc al sud de l'Argentina i Xile, amb la major riquesa d'espècies en el Neotròpic. Com suggereix el seu nom, el cargolet eurasiàtic Troglodytes troglodytes és l'única espècie de caragolet que es troba fora del continent americà, restringida a Europa, Àsia i nord d'Àfrica (antigament es considerava conespecífica amb el cargolet hivernal Troglodytes hiemalis i el caragolet del Pacífic Troglodytes pacificus de l'Amèrica del Nord). Entre les espècies insulars es troben el cargolet de l'illa de Clarión (Troglodytes tanneri) i el cargolet de l'illa de Socorro Troglodytes sissonii de les Illes Revillagigedo al litoral pacífic de Mèxic, i el cargolet de les Malvines Troglodytes cobbi a les Illes Malvines, el caragolet de Cozumel Troglodytes beani de l'illa mexicana de Cozumel, i el molt restringit i amanaçat cargolet de Zapata Ferminia cerverai que habita en un únic pantà a Cuba; quatre espècies són natives d'illes de les Antilles Menors, recentment separades del cargolet americà (Troglodytes aedon).[2]

Les diferents espècies es troben en una gran varietat d'hàbitats, des de terrenys secs i poc arbratges fins a selves tropicals. La majoria de les espècies es troben principalment en nivells baixos, però els membres del gènere Campylorhynchus es troben amb freqüència a major altura, i els dos membres de Odontorchilus estan restringits al dosser del bosc.[3] Unes poques espècies, en particular el caragolet eurasiàtic, el caragolet americà i el caragolet ratolí (Troglodytes musculus), s'associen sovint amb els éssers humans. La majoria de les espècies són residents i romanen a l'Amèrica Central i del Sud tot l'any, però les poques espècies que es troben en regions temperades de l'Hemisferi Nord són parcialment migratòries i passen l'hivern més al sud.[3]

Gèneres i espècies

[modifica]

Segons l'IOC World Bird List, versió 11.1, 2021, aquesta família es classifica en 19 gèneres amb 88 espècies:[4]

Taxonomia

[modifica]

L'espècie Troglodytes aedon era anteriorment un complex de subespècies que s'estenia des del Canadà a Terra del Foc. Diverses espècies van anar sent separades, com Troglodytes tanneri, i ja s'argumentava que almenys les formes tropicals de T. aedon també haurien de ser separades com Troglodytes musculus.[5] L'espècie Troglodytes sissonii, que abans s'incloïa en el gènere Thryomanes, és en realitat un parent pròxim del complex T. aedon, segons l'indicat pel comportament, el cant, plomatge, etc.[5] i per la biogeografia i per estudis genèticomoleculars.[6]

L'espècie Troglodytes cobbi, de les illes Malvines va ser separada de T. aedon amb base en els estudis filogeogràfics de Campagna et al. (2012),[7] i reconegut pel Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) en la Proposta Núm. 526.[8]

Recentment, amb base en les diferències morfològiques i de vocalització[9][10][11] i les profundes divergències genòmiques demostrades per l'estudi de Klicka et al. (2023),[12] es va proposar la separació del complex neotropical Troglodytes musculus (compost per 21 subespècies) i de les espècies illenques T. beani (de Cozumel), T. martinicensis (de Martinica, Guadalupe i Dominica), T. mesoleucus (de Saint Lucia), T. musicus (de Sant Vicent) i T. grenadensis (de Grenada). La separació va ser reconeguda pel Comitè de Classificació de Nord i Mesoamèrica (N&MACC) en la Proposta 2024-C-3.[13] La separació del grup musculus també va ser reconeguda pel Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) en la Proposta Núm. 1056.[14]

El gènere Thryothorus era anteriorment conformat per nombroses espècies de distribució neotropical, però els estudis genètics de Mann et al. (2006),[15] complementats pels estudis vocals de Mann et al. (2009),[16] van demostrar que aquest gènere no era monofilètic, per la qual cosa els seus integrants van ser classificades en quatre clades separats: el propi Thryothorus, que va quedar monotípic, els gèneres ressuscitats Pheugopedius i Thryophilus, i un nou gènere descrit Cantorchilus. Les modificacions taxonòmiques van ser aprovades a la Proposta Núm. 408-411 al SACC,[17] i 2011-A-8 al N&MACC.[18]

L'enigmàtica espècie Donacobius atricapilla va estar tradicionalment col·locada en la present família, més per una aparent falta d'alternatives que com a resultat d'estudis profunds. Recentment es va determinar que seria parent més pròxim a famílies del Paleàrtic, com Acrocephalidae, dins de la superfamília Sylvioidea[19] i finalment la va situar a una nova família monotípica Donacobiidae,[20] el que va ser reconegut —de manera controvertida— pel SACC en la Proposta Núm. 293[21] i adoptat per les principals classificacions.[2]

Relació amb l'home

[modifica]

Els troglodítids ocupen un lloc destacat en la cultura. El caragolet euroasiàtic ha estat considerat durant molt de temps «el rei dels ocells» a Europa.[22] Matar o assetjar el seu niu s'associa amb la mala sort, com a ossos trencats, llamps a les cases o lesions al bestiar. El Dia dels Cargolets, que se celebra en algunes parts d'Irlanda el Dia de Sant Esteve (26 de desembre), presenta un ocell fals que es passeja per la ciutat en un pal decoratiu; fins al segle XX, es caçaven ocells reals a aquest efecte.[23] Un possible origen de la tradició és la venjança per la traïció de Sant Esteban per part d'un sorollós caragolet quan intentava amagar-se dels seus enemics en un arbust.[24]

El cargolet de Carolina (Thryothorus ludovicianus) és l'ocell estatal de Carolina del Sud des de 1948, i figura en el revers de la seva moneda estatal.[25][26] El «farthing» (moneda britànica) presentava un ocell troglodítid en el revers des de 1937 fins la seva desmonetització el 1960. El cargolet dels cactus (Campylorhynchus brunneicapillus) va ser designat ocell estatal d'Arizona el 1931.[27]

El Women's Royal Naval Service del Regne Unit (Servei Real Naval de Dones- WRNS per les seves sigles en anglès) rebia el sobrenom de «Wrens» (caragolets), basat en l'acrònim WRNS. Després de la integració del Women's Royal Navy Service en la Royal Navy en 1993, el títol de Wren va desaparèixer de l'ús oficial, encara que extraoficialment es continua anomenant Wrens a les dones marineres.

El cargolet músic (Cyphorhinus arada) en portuguès se'l denomina uirapuru o moltes altres variants del nom, totes basades en la denominació tupí-guaraní wirapu'ru. Especialment al Brasil, el cargolet músic és esmentat en nombroses llegendes i rondalles, la majoria relacionades amb el seu fort i bell cant. Una d'aquestes llegendes conta que quan comença a cantar tots els altres ocells detenen el seu cant per a sentir-lo. Es creu també que porta bona sort, la qual cosa indueix a algunes persones a matar-lo per a guardar-lo embalsamat.[28] Diu també la llegenda que el uirapuru és un ocell màgic que porta molta sort. Es creu, que qui aconsegueix veure'l cantant, és només fer una comanda que l'ocell el realitza.[29]

Aquesta espècie ha estat celebrada de diverses formes en la música popular i erudita, i al cinema, principalment al Brasil.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Troglodítids». GEC. [Consulta: 8 novembre 2021].
  2. 1 2 The AviList Core Team «AviList: The Global Avian Checklist, v2025» (xlsx) (en anglès). , 2025. DOI: 10.2173/avilist.v2025 [Consulta: 17 octubre 2025].
  3. 1 2 ; Brewer, D. del Hoyo, J., Elliott, A. & Christie, D.. Handbook of the Birds of the World. Volume 10, Cuckoo-shrikes to Thrushes - Family Troglodytidae (Wrens). Barcelona: Lynx Edicions, 2005, p. 356–447. ISBN 84-87334-72-5.
  4. ↑ Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2021. IOC World Bird List (v11.1). doi : 10.14344/IOC.ML.11.1.
  5. 1 2 Howell, S.N.G. & Webb, S. (1995) A Guide to the Birds of Mexico and Northern Central America. Oxford University Press, Oxford & New York. ISBN 0-19-854012-4
  6. ↑ Martínez Gómez, J.E., Barber, B.R. & Peterson, A.T. «Phylogenetic position and generic placement of the Socorro Wren (Thryomanes sissonii)» (Accés obert) (en anglès, sumari en castellà). Auk, 122(1): 50–56,  2005. 10.1642/0004-8038(2005)122[0050:PPAGPO]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  7. ↑ Campagna, L., St. Clair, J.J.H., Lougheed, S.C., Woods, R.W., Imberti, S. & Tubaro, P.L. «Divergence between passerine populations from the Malvinas – Falkland Islands and their continental counterparts: a comparative phylogeographical study» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 106(4): 865–879,  2012. 10.1111/j.1095-8312.2012.01898.x. ISSN: 0024-4066.
  8. ↑ «Split Troglodytes cobbi from T. aedon» (en anglès). South American Classification Committee,  juny 2012.
  9. ↑ «Continent-wide patterns of divergence in acoustic and morphological traits in the House Wren species complex» (Acceso abierto) (en anglès). The Auk: Ornithological Advances, 131: 41-54,  2014. 10.1642/AUK-13-161.1. ISSN: 0004-8038.
  10. ↑ «[https://www.researchgate.net/publication/283492560_Divergence_in_mating_signals_correlates_with_genetic_distance_and_behavioural_responses_to_playback Divergence in mating signals correlates with genetic distance and behavioural responses to playback]» (PDF) (en anglès). Journal of Evolutionary Biology, 29: 306–318,  2016. 10.1111/jeb.12782. ISSN: 1010-061X.
  11. ↑ «Morphological divergence in the House Wren (Troglodytes aedon) species complex: A study of island populations with a focus on the Grenada House Wren (T. a. grenadensis)». Master’s Thesis. University of Manitoba,  2021.
  12. ↑ Klicka, J., Epperly, K., Smith, B.T., Spellman, G.M., Chaves, J.A., Escalante, P., Witt, C.C., Canales-del-Castillo, R. & Zink, R.M. «Lineage diversity in a widely distributed New World passerine bird, the House Wren» (Acceso abierto) (en anglès). Ornithology, 140: ukad18,  2023. 10.1093/ornithology/ukad018. ISSN: 0004-8038.
  13. ↑ «Recognize multiple species within the House Wren Troglodytes aedon complex» (en anglès). North & Middle America Classification Committee,  febrero 2024.
  14. ↑ «Treat the musculus subspecies group as a separate species from Troglodytes aedon» (en anglès). South American Classification Committee,  mayo 2025.
  15. ↑ Plantilla:Mann et al., 2006
  16. ↑ Plantilla:Mann et al., 2009
  17. ↑ Donegan, T. & Barker, F.K., agost de 2009. Cambiar la secuencia linear del actual Thryothorus, reconocer los géneros Pheugopedius, Thryophilus, Cantorchilus Proposta (408-411) al South American Classification Committe. En anglès.
  18. ↑ «Reorganize the classification of the ‘’Thryothorus’’ wrens» (en anglès). North & Middle America Classification Committee,  junio 2011.
  19. ↑ «Phylogeny and classification of the avian superfamily Sylvioidea». Molecular Phylogenetics and Evolution, 38(2): 381–397,  2006. 10.1016/j.ympev.2005.05.01516054402. ISSN: 1055-7903.
  20. ↑ «A family name for the monotypic oscine passerine genus Donacobius» (PDF) (en inglés con resumen en portugués). Revista Brasileira de Ornitologia, 14 (2): 172–173,  2006. ISSN: 0103-5657.
  21. ↑ «Recognize Donacobius in its own family, Donacobiidae» (en anglès). South American Classification Committee,  juliol 2007.
  22. ↑ «Capítulo 54. Tipos de sacramento animal». A: La rama dorada: Un estudio sobre magia y religión. Nueva York: Macmillan, 1922.
  23. ↑ . Knoxville: University of Tennessee Press, 1997. ISBN 9780870499609.
  24. ↑ «Los irlandeses solían celebrar el día después de Navidad matando chochines». Smithsonian Magazine, 26-12-2012 [Consulta: 27 gener 2016].
  25. ↑ «South Carolina state bird - Thryrothorus ludovicianus». [Consulta: 27 gener 2016].
  26. ↑ «The official quarter of the state of South Carolina». [Consulta: 27 gener 2016].
  27. ↑ «Arizona State Bird - Campylorhynchus brunneicapillus couesi», 03-09-2017. [Consulta: 10 juliol 2020].
  28. ↑ «Uirapuru». A: A Portuguese-English Dictionary. Stanford, CA, US: Stanford University Press, 1958. ISBN 0-8047-0480-5.
  29. ↑ Resende, L. (2015). «A lenda do Uirapuru, o pássaro mágico que traz muita sorte». Arxivat 2017-març-1 a la Wayback Machine. Cultura, Mitos e Lendas en Xapuri Socioambiental. En portuguès.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Troglodítids&oldid=38286702»