Trogon cap-roig
Harpactes erythrocephalus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2,8 |
| Període d'incubació de l'ou | 18 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Trogoniformes |
| Família | Trogonidae |
| Gènere | Harpactes |
| Espècie | Harpactes erythrocephalus Gould, 1834 |
| Distribució | |
| Endèmic de | parc nacional de Namdapha, Reserva del Tigre de Buxa, Parc Nacional de Nameri, parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Selva humida de Dehing-Patkai, Parc Nacional de Manas, reserva forestal Bherjan, parc nacional de Dibru-Saikhowa, reserva forestal de Garbhanga, Santuari de gibons de Hoollongapar, reserva forestal de Kholahat, reserva forestal de Jeypore, reserva forestal de Panbari, reserva de tigres de Dampa, Reiek, Eaglenest Wildlife Sanctuary, Santuari de vida salvatge de Mehao, muntanyes Mishmi, reserva comunitària Singchung Bugun i reserva de tigres de Pakhui
|
.svg){kind=icon}
El trogon cap-roig[1] (Harpactes erythrocephalus) és una espècie d'ocell de la família dels trogònids (Trogonidae) que habita boscos de les muntanyes del nord-est de l'Índia, Myanmar, sud-est de la Xina, Hainan, Indoxina i Sumatra.[2]
Descripció
[modifica]
El trogon cap-roig fa una mitjana de 34 cm de llargada. Com tots els Trogon, presenta un marcat dimorfisme sexual. El mascle té el cap i el pit vermells, una característica única al grup dels Trogon. La femella s'assembla al trogon de Diard (H. diardii) sense la cua inferior clapejada.[3]
El cap, el coll i la part superior del pit d'un mascle adult són de color carmesí apagat. Una estreta banda blanca creua el mig del pit, sota la qual la part inferior del pit fins a l'abdomen és de color vermell clar a rosa. Es pot observar vermell pàl·lid als flancs, mentre que el dors i l'esquena de l'ocell són de color marró rovellat. El mascle es posa a les branques amb el suport de potes de color blau malva. Pel que fa a la coloració de les ales, les cobertores de les ales menors i mitjanes, les cobertores secundàries, així com les xarxes externes de les terciaries i secundàries, són vermiculades en blanc i negre. Les plomes primàries també són blanques i negres. Pel que fa a la llarga cua de l'ocell, les plomes centrals són de color marró fosc amb la punta negra, el segon i el tercer parell són negres i els parells exteriors són blancs amb bases negres. Finalment, el bec és de color blau cobalt amb punta negra, una obertura i un anell ocular de color blau malva intens i l'iris de color marró vermellós donen forma a la cara de l'ocell.[3]
El cap, el coll i la part superior del pit d'una femella adulta són de color marró oliva. Igual que en el mascle, una estreta banda blanca creua el mig del pit, sota la qual la part inferior del pit fins a l'abdomen és de color vermell clar a rosa. El mantell i l'esquena semblen de color taronja a marró. Les ales són vermiculades de color marró fosc i marró groguenc. Les plomes de la cua són molt similars a les dels mascles. El bec i l'anell ocular nu són de color blau pàl·lid a les femelles.[3]
En l'etapa juvenil, el cap, el coll i les parts superiors són de color marró beix, mentre que les parts inferiors semblen de color blanc beix. No es pot observar cap punta negra a les plomes centrals de la cua més estretes.[3]
Mesures estàndards
[modifica]| Mascle | Femella | |
|---|---|---|
| Massa (g) | 85-110 | 76 |
| Long. de les ales (mm) | 144-156 | 140-156 |
| Long. de la cua (mm) | 154-185 | 160-192 |
| Long. del bec (mm) | 19-21 | 19-21 |
| Long. tarssos (mm) | 16-18 | 16-18 |
Distribució i hàbitat
[modifica]El trogon cap-roig està àmpliament distribuït des del centre del Nepal, el sud-est asiàtic, el sud de la Xina fins a Sumatra.[4] És poc comú o escàs al Nepal, on la destrucció de l'hàbitat explica segurament una ràpida disminució del nombre de poblacions.[5] És bastant comú al nord-est de l'Índia, freqüent a Bhutan i dispers localment a Bangladesh.[6][7] Prefereix els boscos d'altiplà i viu en boscos densos de fulla ampla i en zones tropicals i subtropicals dels contraforts de l'Himàlaia. Al sud-est asiàtic, freqüenta els boscos de fulla ampla perenne de 300 a 2.600 m.[8][9] A Myanmar, viu en boscos de bambú i roure a una altitud de 2.500 m.[10][11] A Laos, es troba en boscos de fulla ampla i planes adjacents a 1.700 m.[12][13] Els boscos del Vietnam semblen ser un bastió.[14][15] Al nord, oest i sud de Tailàndia, prefereix els boscos de fulla ampla clímax entre 400 i 2.000 m.[16][17] A la península de Malaca, habita boscos de terres baixes perennifolis, bosc sempre verd montà inferior i boscos montans superiors a altituds que van dels 300 als 1.680 m. Més al sud, rarament es veu per sota dels 700 m.[9][10]
Comportament i ecologia
[modifica]
El trogon cap-roig sovint s'ha observat posat en branques ombrejades esperant preses, sol o en parelles. El vol entre arbres sovint és lent i molt baix, a només uns pocs metres del terra.[3] És més actiu a primera hora del matí i a la nit, quan persegueix arnes a les vores dels clars dels boscos.[18] Al centre del sud de Tailàndia, comparteix hàbitat amb el trogon de pit taronja (Harpactes oreskios). Les dues espècies sovint segueixen estols d'ocells que s'alimenten a terra aprofitant els insectes que expulsen.[16] A la majoria de les regions, és sedentari, però també s'ha observat que migra entre diferents elevacions al nord i al sud de Laos.[12][9]
Dieta
[modifica]El trogon cap-roig s'alimenta principalment d'insectes i larves, incloent-hi ortòpters verds, insectes pal, cigales, milpeus, mosques, escarabats, centpeus, cotxinilles i arnes. També s'alimenta de fulles i fruits.[9][19]
Reproducció
[modifica]El trogon cap-roig sol construir els nius en una cavitat natural d'arbre d'1,5 a 5 m per sobre de terra. El forat d'entrada és generalment ample i, ocasionalment, la parella excava tota la cavitat de nidificació. De vegades, utilitza antics forats de nidificació de picots i barbuts.[3] La femella pon de 2 a 4 ous rodons, de color crema i brillants, que mesuren aproximadament de 26,5 mm a 27,5 mm × 23,5 mm a 24,0 mm. Tots dos sexes contribueixen al procés de nidificació, és a dir, excavar, incubar els ous, covar i alimentar les cries. Les femelles incuben i passen més temps covant, també de nit. Els mascles proporcionen aliment als pollets. Durant el dia, la parella cova per torns, però també cova junts. A Tailàndia, la nidificació té lloc al març i continua fins al juliol. Els pollets desclouen després d'un període d'incubació de divuit dies i abandonen el niu després de 13,4 dies.[20] Al nord de l'Índia, les femelles ponen ous entre mitjans d'abril i mitjans de juliol, amb un pic al maig i juny.[21] A la Xina i Myanmar, ponen ous a l'abril.[9][11] A la península Malaia s'han observat juvenils dependents entre principis de març i finals de maig.[22][9][20]
Vocalitzacions
[modifica]La crida del mascle s'assembla a la de l'oriol euroasiàtic (Oriolus oriolus): una seqüència de notes suaus "tiaup" generalment de cinc a sis, ben espaiades, repetides cada minut.[9][23] De vegades, el mascle fa una nota "pluu-du" extensa marcada per una baixada significativa en el to. La crida es repeteix cada 3-6 segons.[13]
Taxonomia
[modifica]Trogon erythrocephalus va ser el nom científic proposat per John Gould el 1834 per a un exemplar de trogon cap-roig de Yangon, a Myanmar.[24][25] Als segles XIX i XX, es van descriure diversos exemplars:
- Trogon flagrans proposat per Salomon Müller el 1836 era un trogon cap-roig fosc recollit al mont Singgalang, a Sumatra, Indonèsia.[26]
- Harpactes yamakanensis, proposat per C. B. Rickett el 1899, era un trogon cap-roig marró oliva recol·lectat prop de Yamakan, a Fujian, Xina.[27]
- Harpactes hainanus, proposat per William Robert Ogilvie-Grant el 1900, era un exemplar amb el cap i la nuca de color carmesí porpra que es va recol·lectar a les muntanyes Wuzhi, a l'illa de Hainan.[28]
- Pyrotrogon erythrocephalus klossi, proposat per Herbert C. Robinson el 1915, era un trogon de color vermell brillant recol·lectat a l'illa de Ko Chang, Tailàndia.[29]
- Pyrotrogon erythrocephalus annamensis, proposat per Robinson i C. Boden Kloss el 1919, eren un mascle adult i quatre femelles de trogon cap-roig amb esquena i gropa marrons ocracis que es van recol·lectar en una zona muntanyosa del sud del Vietnam a altituds de 910–2.290 m.[30]
- Pyrotrogon erythrocephalus intermedius proposat per Norman Boyd Kinnear el 1925 eren tres exemplars amb un plomatge brillant que es van recollir a la zona de Tonquín.[31]
- Harpactes erythrocephalus rosa proposat per Erwin Stresemann el 1929 era un exemplar recollit a les muntanyes del nord de Guangxi a la Xina.[32]
- Harpactes erythrocephalus chaseni per Joseph Harvey Riley el 1934 eren exemplars mascle i femella de Selangor a la península Malaia.[33]
- Harpactes erythrocephalus helenae per Ernst Mayr el 1941 era un exemplar del districte de Myitkyina a Myanmar.[34]
Etimologia
[modifica]Harpactes prové del grec antic «ἁρπακτης/harpaktēs» que significa “lladre” que alhora prove de «ἁρπαζω/harpazō», “robar”; al·ludint als cossos pesants i als becs forts i profundament oscats d'aquests trogons orientals.[35] L'epítet erythrocephalus prové dels termes grecs antics «ἐρυθρός/eruthros» que significa “vermell” i «κεφαλή/kephalē» que significa “cap”.[36]
Referències
[modifica]- ↑ «Trogon cap-roig». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 9 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Forshaw, Joseph Michael. Trogons: a natural history of the trogonidae. Bellatera: Lynx ed, 2009. ISBN 978-84-96553-51-4.
- ↑ «Harpactes erythrocephalus: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22682854a263971309.en..
- ↑ Inskipp, Carol; Inskipp, Tim. A guide to the birds of Nepal. Londres: C. Helm, 1991, p. 190. ISBN 978-0-7136-8109-3.
- ↑ Grimmett, Richard; Inskipp, Carol; Inskipp, Tim. Birds of India, Pakistan, Nepal, Bangladesh, Bhutan, Sri Lanka, and the Maldives. 2. ed. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2012. ISBN 978-0-691-15349-0.
- ↑ Robson, Craig. Field Guide to the Birds of South-East Asia. Londres: Bloomsbury Publishing Plc, 2018. ISBN 978-1-4729-7040-4.
- ↑ MacKinnon, John Ramsay; Phillipps, Karen; He, Fen-qi. A field guide to the birds of China. Oxford ; New York : Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-854940-6.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 del Hoyo, J.; Elliot, A.; Sargatal, J.; Collar, N.J.. Mousebirds to Hornbills. Family Trogonidae (Trogons). vol.6. Barcelona: Lynx Edicions, p. 80–129 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-30-6.
- ↑ 10,0 10,1 Stanfobd, J. K.; Mayr., Ernst «XVIII.— The Vernay‐Cutting Expedition to Northern Burma. — Part IV.*» (en anglès). Ibis, 83, 3, 7-1941, pàg. 353–378. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1941.tb00631.x. ISSN: 0019-1019.
- ↑ 11,0 11,1 Smythies, Bertram E.; Hughes, A. M.. The birds of Burma. 3., rev. ed. Liss, Hants: Nimrod Press, 1986. ISBN 978-1-85259-003-1.
- ↑ 12,0 12,1 Duckworth, J.W. «Bird and mammal records from the Sangthong District, Vientiane Municipality, Laos, in 1996» (PDF). vol.44 p. 217–242. Natural History Bulletin of the Siam Society, 1996. [Consulta: 10 octubre 2025].
- ↑ 13,0 13,1 Duckworth, J.W.; Salter, R.E.; Khounboline, K. «Wildlife in Lao PDR: 1999 Status Report» (PDF) p. 99. IUCN World Conservation Union, Wildlife Conservation Society, Centre for Protected Areas and Watershed Management, 1999. [Consulta: 10 octubre 2025].
- ↑ Robson, C.R; Eames, J.C.; Wolstencroft, J.A.; Nguyen, C.; Truong, V.L. «Recent records of birds from Vietnam» (PDF). vol.5 p. 71–97. Forktail, 1989. [Consulta: 10 octubre 2025].
- ↑ Thinh, Vu Tien «Bird species richness and diversity in relation to vegetation in Bavi National Park, Vietnam» (en anglès). Ornithological Science, 5, 1, 7-2006, pàg. 121-125. DOI: 10.2326/osj.5.121. ISSN: 1347-0558.
- ↑ 16,0 16,1 «McClure». vol.25 p. 99–194. Natural History Bulletin of the Siam Society, 1974. [Consulta: 10 octubre 2025].
- ↑ Robson, C. Birds of Thailand. 1. publ. Princeton: Princeton Univ. Press, 2002. ISBN 978-0-691-00701-4.
- ↑ Wells, David R.; Round, Philip David; Treesucon, Uthai. The birds of the Thai-Malay peninsula: covering Burma and Thailand south of the eleventh parallel, peninsular Malaysia and Singapore. San Diego (Calif.) London: Academic press Christopher Helm, 1999. ISBN 978-0-7136-7464-4.
- ↑ E.C.S, Baker. The Fauna of British India. vol.4. Londres: Taylor and Francis., 1927. ISBN 978-1333486051.
- ↑ 20,0 20,1 Steward, James S.; Pierce, Andrew J. «Breeding biology of Orange-breasted (Harpactes oreskios) and Red-headed (H. erythrocephalus) trogons in Khao Yai National Park, Thailand: Breeding of Orange-breasted and Red-headed Trogons» (en anglès). Journal of Field Ornithology, 82, 2, 6-2011, pàg. 175–183. DOI: 10.1111/j.1557-9263.2011.00320.x.
- ↑ Baker, E.C.S.. Nidification of Birds of the Indian Empire (en english). Londres: Taylor and Francis, 1934.
- ↑ Robinson, H.C.. The Birds of the Malay Peninsula. vol.2. Londres: Witherby, 1928, p. 73.
- ↑ {{{títol}}}. 2a edició.títol=Handbook of the birds of India and Pakistan: together with those of Bangladesh, Nepal, Bhutan and Sri Lanka|editorial=Oxford university press|data=2001|lloc=Nova Delhi|isbn=978-0-19-565934-4|nom=Sálim|cognom=Ali|nom2=Sidney Dillon|cognom2=Ripley|nom3=T. J.|cognom3=Roberts|url=https://www.amazon.com/-/es/Salim-Ali/dp/0195659376}}
- ↑ Gould, John. Mr. Gould exhibited an extensive series of Birds of the genus Trogon. vol. 2 (16). Londres: Zoological Society of London, 1834 - 1835, p. 25–26.
- ↑ Gould, John. A monograph of the Trogonidae, or family of trogons. Londres: Publicat per l'autor, 1835.
- ↑ Müller, S. Aanteekeningen, over de natuurlijke gesteldheid van een gedeelte der westkust en binnenlanden van Sumatra (en neerlandès). vol.2. C.G. Sulpke, 1835, p. 315–355.
- ↑ Rickett, C.B. (1899). "Mr. Rickett sent the description of a new species of Trogon". Ibis. 7. 5 (17): 444, Rickett, C.B. (1899). "Mr. Rickett sent the description of a new species of Trogon". Ibis. 7. 5 (17): 444. Rickett, C.B. (1899). "Mr. Rickett sent the description of a new species of Trogon". Ibis. 7. 5 (17): 444. Londres: Published for the British Ornithologists' Union by Academic Press, 1859, p. 444.
- ↑ Ogilvie-Grant, W.R.. Mr. W.R. Ogilvie-Grant described the following new species from the Five-finger Mountains, in the interior of Hainan, collected by the late Mr. John Whitehead. vol.10 (68). Londres: British Ornithologists' Club, 1899-1900, p. 36–37..
- ↑ Robinson, H. C. «XXXVII.— On Birds collected by Mr. C. Boden Kloss, F.R.G.S., M.B.O.U., on the Coast and Islands of South‐eastern Siam» (en anglès). Ibis, 57, 4, 10-1915, pàg. 718–761. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1915.tb07835.x. ISSN: 0019-1019.
- ↑ Robinson, Herbert C.; Kloss, C. Boden «XXII.— On Birds from South Annam and Cochin China . Part I. Phasianidæ—Campophagidæ» (en anglès). Ibis, 61, 3, 7-1919, pàg. 392–453. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1919.tb02892.x. ISSN: 0019-1019.
- ↑ Kinnear, N.B.. Description of new subspecies of (Tephrodornis gularis latouchei) and (Pyrotrogon erythrocephalus intermedius) from Tonkin. vol.45 (297). Oxford: Clarendon Press, 1925, p. 205–206.
- ↑ Stresemann, Erwin «Eine Vogelsammlung aus Kwangsi» (en alemany). Journal für Ornithologie, 77, 2, 4-1929, pàg. 323–337. DOI: 10.1007/BF01917261. ISSN: 0021-8375.
- ↑ Riley, J.H. One new genus and three new races of birds from the Malay region. vol.47. Washington: Biological Society of Washington, 1882, p. 115–118.
- ↑ Stanford, J. K.; Mayr., Ernst «XXVIII.— The Vernay‐Cutting Expedition to Northern Burma. Part V.*» (en anglès). Ibis, 83, 4, 10-1941, pàg. 479–518. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1941.tb00647.x. ISSN: 0019-1019.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Harpactes» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 9 octubre 2025].
- ↑ «The Key to Scientific Names: erythrocephalus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 9 octubre 2025].
