Tres colors: Vermell

Tres colors: Vermell
Trois couleurs: Rouge
Fitxa
Direcció	Krzysztof Kieślowski
Protagonistes	Irène Jacob; Jean-Louis Trintignant; Samuel Le Bihan; Julie Delpy; Juliette Binoche; Jean-Pierre Lorit; Benoît Régent; Zbigniew Zamachowski; Roland Carey; Neige Dolsky; Elżbieta Jasińska; Teco Celio; Frédérique Feder; Marion Stalens
Producció	Marin Karmitz
Guió	Krzysztof Kieślowski i Krzysztof Piesiewicz
Música	Zbigniew Preisner
Dissenyador de so	Jean-Claude Laureux i William Flageollet
Fotografia	Piotr Sobociński
Muntatge	Jacques Witta
Vestuari	Corinne Jorry
Productora	France 3 i Canal+
Distribuïdor	Miramax Films i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França; Polònia; Suïssa
Estrena	12 maig 1994
Durada	99 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Rodatge	Ginebra i Suïssa
Color	en color
Recaptació	3.600.996 $ (mundial); 3.581.969 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	drama, cinema romàntic, cinema de misteri i cinema d'art i assaig
Qualificació MPAA	R
Tema	fraternitat
Lloc de la narració	Suïssa
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció (1995); Oscar a la millor fotografia (1995); Oscar al millor guió original (1995); César a la millor actriu (1995); candidata internacional als Premis Oscar (1995) ;
← Tres colors: Blanc cap valor →	Sèrie: Tres colors
	Sèrie: Tres colors

Tres colors: Vermell (títol original en francès: Trois couleurs : Rouge)^[1] és una pel·lícula franco-polonesa-suïssa de Krzysztof Kieślowski estrenada el 1994 i doblada al català.

Argument[modifica]

La trilogia Tres Colors explora de manera successiva els tres termes de la divisa de França: « Llibertat, Igualtat, Fraternitat ». La tercera pel·lícula de la trilogia (vermell) té per a tema la fraternitat.

«

«L'eterna qüestió consisteix en saber si donant als altres una mica d'un mateix, no ho fem per tenir una idea millor de nosaltres mateixos. » (Krzysztof Kieślowski)^[2]

»

La pel·lícula Tres Colors: Vermell passa en gran part a Suïssa.

Valentine és estudiant i model a Ginebra. Un dia atropella una gossa. Quan la porta al seu amo, coneix un jutge, un home retirat que espia els seus veïns. La vida de Valentine i la del jutge estaran unides ben estranyament, a partir d'aquest moment, amb la d'un tercer personatge desconegut per ells, un jove jutge que és veí de Valentine.

A mig camí del dramatisme pur de «Blau» i la tragicomèdia de «Blanc», el cineasta polonès se centra en «la fraternitat» per concebre una pel·lícula que revisa alguns dels grans temes de la seva filmografia, com són l'atzar de la vida i la ficció i la figura del demiürg, que regeix els destins dels personatges. De nou l'impecable treball de fotografia, la banda sonora i el treball dels actors componen una nova obra mestra d'un dels autors més interessants del cinema contemporani.

Repartiment[modifica]

Irène Jacob: Valentine Dussaut
Jean-Louis Trintignant: Joseph Kern, el jutge
Jean-Pierre Lorit: Auguste Bruner
Frédérique Feder: Karin
Samuel Le Bihan: fotògraf

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

1994: Premi Méliès
1995: César a la millor música escrita per una pel·lícula per Zbigniew Preisner
National Society of Film Critics Awards, Millor pel·lícula en llengua estrangera
Los Angeles Film Critics Association Awards, Millor pel·lícula estrangera

Nominacions[modifica]

Oscar al millor director
Oscar al millor guió original
Oscar a la millor fotografia
César: a la millor pel·lícula, al millor actor (Jean-Louis Trintignant), a la millor actriu (Irène Jacob), al millor director (Krzysztof Kieślowski), al millor guió original (Krzysztof Kieślowski i Krzysztof Piesiewicz).

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ Krzysztof Kieślowski, El Cinema i jo , Les Éditions Noir sur Blanc, gener 2006 ISBN 2-88250-173-0, pàg. 259

Enllaços externs[modifica]

Crítica de la pel·lícula a www.telerama.fr (francès)

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[2] Krzysztof Kieślowski, El Cinema i jo , Les Éditions Noir sur Blanc, gener 2006 ISBN 2-88250-173-0, pàg. 259

[1]

[2]

Premi del New York Film Critics Circle a la millor pel·lícula en llengua estrangera
1937–1977	Mayerling (1937) La Grande Illusion (1938) Regain (1939) La Femme du boulanger (1940) No concedit (1941–1945) Roma, ciutat oberta (1946) Vivere in pace (1947) Paisà (1948) El lladre de bicicletes (1949) L'amore (1950) Miracle a Milà (1951) Jocs prohibits (1952) Justícia feta (1953) Jigokumon (1954) Umberto D. (1955) La strada (1956) Gervaise (1957) El meu oncle (1958) Les Quatre Cents Coups (1959) Hiroshima mon amour (1960) La dolce vita (1961) No concedit (1962) Fellini 8 ½ (1963) L'home de Rio (1964) Giulietta dels esperits (1965) Obchod na korze (1966) La guerra s'ha acabat (1967) Guerra i pau (1968) No concedit (1969–1977)
1978–2000	Pane e cioccolata (1978) L'arbre dels esclops (1979) El meu oncle d'Amèrica (1980) Pixote, a Lei do Mais Fraco (1981) Megáll az idő (1982) Fanny i Alexander (1983) Un dimanche à la campagne (1984) Ran (1985) Le Déclin de l'empire américain (1986) La meva vida de gos (1987) Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988) Une affaire de femmes (1989) Das schreckliche Mädchen (1990) Europa Europa (1991) Raise the Red Lantern (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Tres colors: Vermell (1994) Els joncs salvatges (1995) Badkonake sefid (1996) Ponette (1997) Festen (1998) Todo sobre mi madre (1999) Yi Yi (2000)
2001–present	Desitjant estimar (2001) Y tu mamá también (2002) Cidade de Deus (2003) La mala educación (2004) 2046 (2005) L'Armée des ombres (2006) La vida dels altres (2007) 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2008) L'hora d'estiu (2009) Carlos (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Ida (2014) Timbuktu (2015) Toni Erdmann (2016) 120 Battements par minute (2017) Guerra freda (2018) Paràsits (2019) Bacurau (2020) The Worst Person in the World (2021)