Trolösa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaTrolösa
Faithless (2000 film).jpg
Fitxa
DireccióLiv Ullmann Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJörgen Persson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSylvia Ingemarsson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRai, Sveriges Television, Svensk Filmindustri, Norsk Rikskringkasting, Yle, Classic srl (en) Tradueix i ZDF Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMikado Film (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia, Noruega, Finlàndia, Alemanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena19 octubre 2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada155 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0157122 Filmaffinity: 261665 Allocine: 25312 Rottentomatoes: m/14887 Allmovie: v201828 TCM: 451587 Metacritic: movie/trolosa TV.com: movies/faithless Modifica els identificadors a Wikidata

Trolösa (en suec, infidel) és una pel·lícula sueca dirigida per Liv Ullmann i basada en un guió escrit per Ingmar Bergman i és basat en les pròpies experiències de Bergmann sobre l'adulteri. Va participar en la competició oficial del 53è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1][2]

Argument[modifica]

Un director envellit anomenat Bergman conjura en la seva imaginació el personatge central, Marianne. L'entrevista per escriure la història de la seva història que canvia la vida. Marianne s'havia casat feliçment amb Markus, un director d'orquestra, amb una filla, Isabelle. El seu millor amic és David, que busca finançament per a un projecte cinematogràfic. Quan Markus és lluny, David s’acosta a Marianne i se’n van a casa de Marianne. Allà, David la sorprèn preguntant-li si poden dormir junts. Marianne afirma que veu a David més com a germà; finalment accepta que poden dormir al mateix llit, en roba de nit i sense relacions sexuals. Tot i això, les dues notes preveuen estar a París per a projectes separats. Markus té coneixement dels seus plans de viatges, i Marianne especula que ella i David es podran trobar a París, i no haurien de decebre a Markus per veure-s'hi. A París, Marianne i David comencen la seva aventura. David també pregunta a Marianne sobre la seva història sexual, i Marianne comparteix la seva "modesta" llista d'experiències; però això consisteix principalment en les seves relacions amb Markus, que deia que l'havia satisfeta de les maneres que ningú més no havia fet. Això provoca una reacció gelosa i violenta en David.

David i Marianne continuen la seva aventura després de tornar de París. Markus finalment els descobreix junts després d'escoltar rumors. Markus comença a buscar un divorci i reclama la custòdia completa d'Isabelle. Marianne aconsegueix un advocat, que li diu que Markus té avantatge, donat el seu "abandó" de la llar. Marianne es relaciona amb David i els dos pensen casar-se, i Marianne queda embarassada. El seu advocat diu que aquestes condicions millorades podrien ajudar el seu cas de custòdia. Markus acaba de dirigir-se a Marianne per trobar-se ell sol per resoldre el cas de custòdia, aparentment pel bé d'Isabelle. Malgrat les objeccions irades de David, ella accepta anar-se’n. A la reunió, Markus li fa xantatge amb sexe a canvi de la custòdia.

Marianne confessa la seva relació amb David. Ambdós se separen i Marianne té un avortament. Després de sentir que Markus es va suïcidar, Marianne s'assabenta que també havia estat infidel. Bergman s'acomiada de Marianne, però diu que sospita que es trobaran de nou.[3]

Repartiment[modifica]

Nominacions i premis[modifica]

Premi Data de la cerimònia Categoria Recipient(s) Resultat Ref(s)
Premis del Cinema Europeu 2 de desembre de 2000 Millor pel·lícula Johan Mardell Nominat [4]
Millor actriu Lena Endre Nominat
Guldbagge 2001 Millor actriu Lena Endre Guanyador [5]

També va rebre el Premi Sant Jordi de Cinematografia a la millor actriu estrangera (Lena Endre).[6]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]