Trona (mineral)
 Trona | |
|---|---|
 Cristalls de trona del llac Owens, Comtat d'Inyo, Califòrnia, Estats Units | |
| Fórmula química | Na₃H(CO₃)₂·2H₂O |
| Epònim | natró  |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.CB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/D.02 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | columnar, fibrós i massiu |
| Color | gris, groguenc, blanc |
| Exfoliació | {100} perfecta, {111} i {001} diferent |
| Fractura | fràgil, subconcoidal |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,11 a 2,17 |
| Densitat | 2,17 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.412 nβ = 1.492 nγ = 1.540 |
| Birefringència | δ = 0,128 |
| Fluorescència | pot ser fluorescent sota llum ultraviolada d'ona curta |
| Solubilitat | soluble en aigua |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tn |
| Referències | [1] |
La trona és un mineral de la classe dels carbonats. La paraula amb què es designa aquest mineral és un terme suec, que deriva de l'àrab tron, i que significa sal nativa.
Característiques[modifica]
La trona és un carbonat amb un 41,14% de Na₂O, un 38,94% de CO₂ i un 19,92% d'H₂O. És un complex de carbonat i hidrogencarbonat hidratat en sodi. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls columnar, podent-se trobar també de manera fibrosa i massiva. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs, trobant-se en aquesta escala entre el guix i la calcita. S'empra com a font natural del carbonat de sodi, d'àmplia aplicació en la indústria. Calcinant la trona en forns s'obté la cendra de sosa, emprada en la producció de sabó, vidre i paper.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trona pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita, baylissita i tuliokita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba dipositat com evaporita en llacs salins i jaciments fluvials, mai en evaporites marines. També apareix com eflorescències en sòls de regions àrides. Rarament s'ha trobat en fumaroles. Sol trobar-se associada a altres minerals com: natró, termonatrita, halita, glauberita, thenardita, mirabilita, guix, shortita, northupita, bradleyita o pirssonita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, a Bescanó (Gironès).[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trona |
- ↑ «Trona» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
- ↑ «Trona from Crosa de Sant Dalmai volcano, Bescanó, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 6 febrer 2024].