Trop (retòrica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un trop és la substitució d'una expressió per una altra amb el sentit figurat. Es tracta d'un terme propi de la retòrica que prové del grec τρόπος, trops, que significava «direcció». En aquest sentit, el trop és el canvi de direcció d'una expressió que es desvia del seu contingut original per a adoptar un altre contingut.[1] En llatí, el terme es va adaptar com a tropus.

L'ús dels trops és un constituent principal de l'ornatus retòric, una de les qualitats de la elocutio.

El nombre i la identitat dels trops ha variat al llarg de la història de la retòrica, entre els previstos més habitualment hi ha la metàfora, l'al·legoria, la hipèrbole, la metonímia, la sinècdoque, l'antonomàsia, l'èmfasi, la ironia, etc.

La retòrica clàssica constava d'un tractat anomenat De tropis on s'estudiava l'ús de les paraules en un sentit diferent de l'habitual. Els trops ocupen un lloc important en el llenguatge literari, especialment en la poesia lírica, encara que no exclusivament: poden trobar-se també en el llenguatge col·loquial.

En el cinema[modifica]

El trop és definit al llibre The Art Direction Handbook for Film com "una imatge universalment identificada infosa amb diverses capes de significat contextual que creen una nova metàfora visual".[2] El trop és un element d'estudi dins de la semiòtica al cinema i fa referència als recursos i convencions narratives que permeten a l'autor comunicar una situació que pot ser reconeguda fàcilment per l'espectador.[3] George Bluestone va escriure al seu llibre Novels Into Film que, en produir adaptacions, els trops al cinema estan "enormement limitats" a comparació amb els trops a la literatura: "[Un trop literari] és un tipus... de pensament simbòlic empacat que és més aviat específic a l'activitat imaginativa que a l'activitat visual... [i que] en ser convertida en una imatge literal, la metàfora es veuria absurda."[4] Un trop pot ser qualsevol truc narratiu, lloc, estructura, personatge o locució lingüística que poden o no ser disruptives per a la història (aquesta última és referida comunament amb el terme clixé).[5]

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Cf Bice Mortara Garavelli, Manual de retòrica , pàg. 163.
  2. Rizzo, Michael. The art direction handbook for film & television. Second edition, 2015. ISBN 1-315-77087-3. 
  3. Eisenstein, Sergei. La forma del cine. 1a ed. en español. México: Siglo Veintiuno, 1986. ISBN 968-23-1387-2. 
  4. Bluestone, George. Novels into film.. Baltimore,: Johns Hopkins Press, 1957. ISBN 978-0-8018-7386-7. 
  5. «Trope». TV Tropes. [Consulta: 22 desembre 2021].

Fonts[modifica]