Truyện Kiều

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreTruyện Kiều
(vi) Đoạn Trường Tân Thanh modifica
ThuykieuTruyen.jpg
modifica
Tipuspoema èpic i obra literària modifica
Fitxa
AutorNguyễn Du modifica
Llenguavietnamita modifica
Publicació1820 modifica
Dades i xifres
Gènerepoema èpic modifica

Truyện Kiều, escrit per Nguyễn Du (17651820), és el poema més important de la literatura vietnamita.[1] Fou publicat el 1815.[2] El títol original de l'obra és Ðoạn Trường Tân Thanh.[1] També és conegut com a Kim Văn Kiều.[3] La història es basa en una novel·la xinesa del segle XVII (la Dinastia Ming) que conegué l'autor el 1813 quan viatjà a la Xina.[4] El poema fou creat a principis del segle XIX.[5]

La història mostra el caos polític i social del Vietnam del segle XVIII provocat per les disputes dinàstiques. El tema principal de la història és la pietat filial, un element del confucianisme.[3]

Argument[modifica]

El somni de la senyora Vuong de tindre descendència s'acompleix donant a llum dos belles filles, Thuy Kieu i Thuy Van, i més tard un fill, Vuong Quan. Thuy Kieu rep hostilitat durant quinze anys i salva la desgraciada família Vuong a costa de sacrificar la seua felicitat. Finalment es reuneix amb el seu promès, el rei Trong. Aquesta reunió se li torna un infortuni, fent que Kiều decidisca dedicar-se al deure filial cap a la seua família.[3]

Anàlisi[modifica]

El poema està escrit en estances Lục-bát (6-8),[4] formant unes 3.253.[6] El luc-bát és un estil vingut de les balades folklòriques. Aquesta regularitat ha permès que passara la memòria popular. Aquesta obra per açò mateix uneix la característica de la oralitat i la forma escrita, cosa aconseguida a obres com La Divina Comèdia i el Quixot.[7]

És característic el fet que té moltes referències als Clàssics de la Poesia i escrits clàssics confucians, budistes i taoistes.[2]

Els crítics literaris creuen que la història és una al·legoria del penediment de l'autor per haver treballat per a la dinastia Nguyễn (1802−1945), la qual havia indirectament tirat de la seua feina al seu mestre anterior. Haver fet malbé el seu mestre és considerat inacceptable segons la societat confuciana vietnamita tradicional, vist com a traïció a la pietat filial.[3]

Alguns autor postcolonials creuen que és una reflexió crítica i al·legòrica al voltant de l'ascens al poder de la dinastia Nguyễn.[8]

Història de la transmissió[modifica]

Hi ha un manuscrit escrit el 1888 (posteriorment a la mort de l'autor) en caràcters sinovietnamites. Es conserva a la Biblioteca Nacional de Vietnam.[3]

Un altre manuscrit escrit en Chữ Nôm es completà el 1894. Aquest té il·lustracions a cada pàgina i es creu que és una editat fet per a la realesa. Es localitza a la Biblioteca Britànica (referència Or 14844), després de ser comprat pel sinòleg francès Paul Pelliot el 1929.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «The Tale of Kiều». World Digital Library. Library of Congress i UNESCO. [Consulta: 7 novembre 2017].
  2. 2,0 2,1 Levine, 2013, p. 229.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «The Tale of Kiều». World Digital Library. Library of Congress i UNESCO. [Consulta: 7 novembre 2017].
  4. 4,0 4,1 Chonchirdsin, Sud. «Truyện Kiều – The Tale of Kiều at the British Library». Southeast Asia Library Group (SEALG). [Consulta: 7 novembre 2017].
  5. «"TRUYỆN KIỀU"». Viện Từ điển học và Bách khoa thư Việt Nam. [Consulta: 7 novembre 2017].
  6. Balaban, John. «Vietnamese literature». Britannica, 2014. [Consulta: 7 novembre 2017].
  7. Levine, 2013, p. 230.
  8. Pelley, Patricia M. Postcolonial Vietnam : new histories of the national past. Durham: Duke University Press, 2002, p. 126. ISBN 9780822329848. 

Bibliografia[modifica]

  • Levine, C. «The Great Unwritten: World Literature and the Effacement of Orality». Modern Language Quarterly, 74, 2, 2013, pàg. 217–237. DOI: 10.1215/00267929-2072998.