Zar und Zimmermann

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tsar i fuster)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióTsar i fuster
Peter de Grote.jpg
Tsar i fuster s'inspira en un episodi real de la vida del tsar de Rússia Pere el Gran, qui va recórrer d'incògnit Europa central i hi va arribar a treballar com a simple fuster als tallers de construcció naval de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Títol original Zar und Zimmermann
Forma musical òpera
Compositor Albert Lortzing
Llibretista Albert Lortzing
Llengua original alemany
Font literària Le Bourgmestre de Saardam d'H.J. Mélesville, J.T. Merle i E.C. de Borie
Composició 1837
Gènere Spieloper
Actes tres
Catalogació LoWV 38[1]
Personatges

S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena

  • Pere el Gran, tsar de Rússia, amb el pesudònim de Peter Mikhailov com a oficial fuster (baríton, Karl Becker
  • Peter Ivanov, jove fuster rus (tenor), Albert Lortzing
  • Marie, deboda d'Ivanov (soprano), Caroline Günther-Bachmann
  • Van Bett, burgmestre de Saardam (baix, Gotthelf Leberecht Berthold
  • Marquès de Chateauneuf, ambaixador de França (tenor), Swoboda
  • Viuda Browe, muller del mestre fuster (mezzosoprano), Caroline Günther-Bachmann
  • General Lefort, ambaixador de Rússia (baix), Pogner
  • Lord Syndham, ambaixador d'Anglaterra (baix), Heinrich Richter
  • Un oficial (paper parlat)
  • Un regidor (paper parlat)
  • cor: fusters, ciutadans de Saardam, soldats holandesos, magistrats, guàrdies, oficials i mariners.
  • Ballet
Estrena
Data 22 de desembre de 1837
Escenari Stadttheater de Leipzig
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya 19 de desembre de 1951, Teatre Tívoli (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu 9 de gener de 1966
Modifica dades a Wikidata

Zar und Zimmermann (en alemany, Tsar i fuster) és una òpera en tres actes d'Albert Lortzing, amb llibret del mateix compositor, basat en Le Bourgmestre de Saardam d'H.J. Mélesville, J.T. Merle i E.C. de Borie. S'estrenà al Stadttheater de Leipzig el 22 de desembre de 1837. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 9 de gener de 1966.[2]

En l'estrena, el mateix compositor va interpretar el paper d'Ivanov, mentre que sa mare va interpretar el de la viuda Browe. El vertader èxit de l'obra no va arribar fins a la seua estrena a Berlín, el 4 de gener de 1839. Des de llavors Tsar i fuster és una de les òperes fonamentals del repertori alemany.[3]

El fragment més conegut de Tsar i fuster és l'ària del tsar Sonst spielt'ich mit Zepter, mit Krone und Stern (Altrament jo jugava amb ceptre, corona i estels acte III, núm. 14). Aquesta peça va ser originalment una cançó maçònica (Zum goldenen Rade) que Lortzing havia compost arran del seu ingrés a la lògia d'Osnabrück.[3]

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Lloc: Saardam, Holanda
Temps: 1698

[4] Dos fusters russos resideixen a Saardam, on treballen al taller de construcció naval de la viuda Browe. Es tracta del tsar Pere, sota el nom de Peter Mikhailov, i el seu amic, el desertor Peter Ivanow. A la ciutat comencen a circular rumors que el tsar s'hi troba a Saardam d'incògnit, i els ambaixadors de les potències estrangeres hi acudeixen per a aconseguir tractats favorables. El francès Marquès de Chateauneuf reïx, i arriba a un acord amb Pere i l'ambaixador Lefort. Mentrestant, el burgmestre i l'ambaixador britànic prenen a Peter Ivanov pel vertader tsar, sense convèncer-los les negatives d'aquell. El britànic arriba a lliurar a Peter Ivanov un passaport, però aquest el lliura al vertader tsar Pere. El tsar rep la notícia d'una revolta al seu imperi i es veu obligat a acudir-hi. Perdona el seu amic Peter Ivanov per haver desertat i l'uneix amb la seua jove estimada, Marie.

Acte I[modifica | modifica el codi]

Taller de construcció naval a Saardam. Ivanov es mostra gelós de Chateaueuf, qui tracta de conquistar Marie, però ella el renya. Apareix el burgmestre, que es considera a si mateix molt astut però que en realitat és bastant estúpid i no pot entendre les ordres de cerca d'un cert Pere. Ordena que sone la campana per a convocar tots els fusters, però no pot esbrinar res, tot i que sospita d'Ivanov. Chateauneuf descobreix el vertader tsar, el qual li demana discreció i el convoca a una cita.

Acte II[modifica | modifica el codi]

El jardí d'una posada. Mentre els hostes es retiren hom veu asseguts en taules separades per una banda el burgmestre, Lord Syndham i Ivanov, i per altra Chateauneuf, l'ambaixador rus Lefort i el tsar. Els ambaixadors s'han disfressat per a evitar ser reconeguts. Marie torna amb els hostes i canta una cançó de prometatge. No obstant això, la joia general es veu interrompuda per un oficial que porta una ordre secreta al burgmestre per a aturar l'allistament secret de soldats a la ciutat. Van Bett, que es troba borratxo, vol arrestar tothom, incloent-hi ell mateix, amb l'objectiu de detectar el vertader Pere. Tots són obligats a dir el seu nom, però el vertader tsar hi refusa. Aprofitant una baralla, el tsar fuis sense ser reconegut.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Sala de l'Ajuntament. Van Bett es troba practicant una cantata que vol dedicar a Ivanov, a qui encara creu tsar, però és incapaç de traure profit dels mediocres cantants. Arriba el vertader tsar i tots fugen perquè el burgmestre Van Bett el creu un criminal. Marie està desesperada perquè si el Pere (Ivanov) a qui ella estima és el vertader tsar, no podrà casar-se amb ell. No obstant el vertader tsar la tranquil·litza. Quan arriba Ivanov, el tsar es mostra preocupat perquè el tancament del port li impedeix anar-se'n. Ivanov li lliura un passaport que li ha proporcionat l'ambaixador britànic. Pere s'afanya a anar-se'n i Van Bett arriba per a cantar la cantata a Ivanov. Al fons es veu el vaixell que s'enduu al vertader tsar. Ivanov és nomenat superintendent imperial i rep el permís per a casar-se amb Marie.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Zar und Zimmermann: Partitura lliure a l'IMSLP.
  2. (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
  3. 3,0 3,1 András Batta. Ópera: Compositores. Obras. Intérpretes. Barcelona: Equipo de Edición, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X (castellà)
  4. Melitz, Leo [1908]. «Czar und Zimermann». A: The Opera Goer's Complete Guide. Traduït a l'anglès per Richard Salinger, revisat per Louise Wallace Hackney. Garden City, New York: Garden City Publishing Company, 1921 [Consulta: 20 agost 2007]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]