Tub refrigerant
  | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Ús | reflux (en)  i destil·lació |
Un tub refrigerant o refrigerant és un instrument de vidre utilitzat als muntatges experimentals per refredar i condensar les substàncies químiques en estat gasós. Els refrigerants s'utilitzen principalment per recuperar un líquid, o destil·lat, que prové d'una destil·lació, o per evitar les pèrdues de matèria per evaporació en el cas dels escalfaments a reflux.[1]
El fluid fred és generalment aigua, però també existeixen refrigerants d'aire o amb altres substàncies com ara etanol, dimetilèter, gel sec o acetona.
Funcionament
[modifica]L'aigua freda circula permanentment per la part externa del refrigerant, refredant les parets internes. El gas calent, provinent del medi reactiu, és refredat en entrar al refrigerant i es condensa sobre les parets en forma de petites gotes. Aquestes gotes, en augmentar de mida, s'escolen de nou al medi de treball (escalfament amb reflux) o són recuperades a un altre recipient, generalment un erlenmeyer (destil·lació).
Tipus
[modifica]
Un dels tipus més simples: el condensador Liebig.
Dues configuracions del refrigerant de Graham
Refrigerant Dimroth
Refrigerant Allihn
Refrigerant Friedrich
Dos refrigerants Liebig i un d'Allihn
Refrigerant Graham
Dits freds
El condensador refrigerat per aigua, popularitzat per Justus von Liebig, va ser inventat per Weigel, Poisonnier i Gadolin, i perfeccionat per Göttling, tots a finals del segle XVIII.[2] Diversos dissenys que encara s'utilitzen habitualment es van desenvolupar i es van popularitzar al segle xix, quan la química es va convertir en una disciplina científica àmpliament practicada.
Referències
[modifica]- ↑ Wiberg, Kenneth B. Laboratory Technique in Organic Chemistry. Nova York: McGraw Hill, 1960 (McGraw-Hill series in advanced chemistry).
- ↑ Jensen, William B. (2006), "The Origin of the Liebig Condenser", J. Chem. Educ. 2006 (83): 23, DOI 10.1021/ed083p23
