Tucanet d'orelles grogues
Selenidera spectabilis  | |
|---|---|
♀ | |
| Dades | |
| Pes | 219 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 2,8 |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Ramphastidae |
| Gènere | Selenidera |
| Espècie | Selenidera spectabilis Cassin, 1858 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El tucanet d'orelles grogues[1] (Selenidera spectabilis) és una espècie d'ocell de la família dels ramfàstids, que habita les selves de Colòmbia i l'Equador, i a Centreamèrica des de Panamà fins a Hondures.[2]
Descripció
[modifica]El tucanet d'orelles grogues fa de 36 a 38 cm de llarg i pesa de 175 a 245 g. És el membre més gros i amb el plomatge més distintiu del gènere. Els mascles i les femelles tenen el mateix patró de bec, però el de la femella és més curt. El bec té una línia negra vertical a la base. El maxil·lar és groc amb un triangle de color marró oliva a sota que s'estreny des de la base i les puntes són de color camussa al tomium. La mandíbula és de color oliva fosc a negre marró. Els mascles adults tenen el capell negre que s'estén pel coll posterior, pell nua blava a verda al voltant de l'ull i un gran floc groc que s'estén darrere de l'ull. Les cobertores posteriors i superiors de la cua són verdes i la cua és negra. Són negres des de la barbeta fins a la panxa amb una taca groga al flanc, cames de color castany i cobertores vermelles de la cua. Les femelles adultes tenen el front i el coll posterior castanys i no tenen el floc groc de l'orella del mascle. Els immadurs són de colors més apagats que els adults i el patró del bec és menys distintiu. El negre dels mascles és de color sutge i el castany de les femelles és marró.[3]
Distribució i hàbitat
[modifica]El tucanet d'orelles grogues es troba des del nord-est d'Hondures fins al sud, passant per Nicaragua, Costa Rica, Panamà i l'oest de Colòmbia fins a l'extrem nord-oest de l'Equador. Habita en vessants i carenes boscoses humides, boscos secundaris propers i arbres fruiters propers a la vora del bosc. En altitud, es troba principalment entre els 300 i els 1.100 m, però es pot trobar tan avall com el nivell del mar. També es troba fins a uns 1.500 m, però a Hondures no es troba per sobre dels 500 m.[3]
Comportament
[modifica]Moviment
[modifica]Se sap que el tucanet d'orelles grogues es mou de més a més altitud després de la temporada de cria a Costa Rica i Panamà, però no se sap si això és universal o només ho fan els ocells més joves.[3]
Alimentació
[modifica]El tucanet d'orelles grogues sol buscar aliment en parelles o grups petits, i generalment des del nivell mitjà del bosc fins a la capçada. S'alimenta d'arbustos fructífers a prop del terra. La dieta no s'ha detallat, però se sap que és principalment fruita i també inclou artròpodes i llangardaixos.[3]
Reproducció
[modifica]La temporada de cria del tucanet d'orelles grogues en gran part de l'àrea de distribució és d'abril a agost; podria començar una mica abans a Hondures i ja al febrer a Colòmbia. Els adults en el festeig canten mentre sacsegen el cap i mouen la cua endavant i endarrere. Es creu que la mida de la posta és de dos a quatre ous, però no se sap res més sobre la biologia reproductora de l'espècie.[3]
Vocalització
[modifica]El cant del tucà d'orelles grogues és "una sèrie curta a llarga normalment de notes dobles, 'tik-ett'" que de vegades va acompanyada d'un petar de bec. Les parelles de vegades canten simultàniament. També fa sonalls llargs i curts que poden ser vocals o fets per la llengua dins del bec.[3]
Estat de conservació
[modifica]La UICN ha avaluat el tucà d'orelles grogues com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una població estimada d'almenys 50.000 individus madurs, tot i que es creu que aquesta última està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[4] Sembla ser "poc comú a localment bastant comú" a la part nord de l'àrea de distribució, rar a poc comú i local a Colòmbia, i és molt rar i local a l'Equador.[3]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El tucà d'orelles grogues és parafilètic respecte als altres membres de Selenidera en relació amb Andigena. Forma la branca basal del clade Selenidera-Andigena (Ostrow et al. 2023). Requereix una revisió nomenclatural, potser subsumint Andigena dins de Selenidera.[5] És a dir, malgrat la ubicació al gènere Selenidera, el tucanet d'orelles grogues podria estar més estretament relacionat amb els tucans del gènere Andigena.[6] És monotípic.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Tucanet d'orelles grogues». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 setembre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Short, Lester L. Yellow-eared Toucanet (Selenidera spectabilis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.yeetou1.01.
- ↑ BirdLife International (BirdLife International) «IUCN Red List of Threatened Species: Selenidera spectabilis». IUCN Red List of Threatened Species, 15-08-2022. Arxivat de l'original el 2025-05-03.
- ↑ 5,0 5,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Jacamars, puffbirds, barbets, toucans, honeyguides – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 12 setembre 2025].
- ↑ «A classification of the bird species of South America». American Ornithological Society. [Consulta: 12 setembre 2025].
