Tucans

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuTucans
Ramphastidae Modifica el valor a Wikidata
Black-necked aracari.jpg
Aracari de coll negre Pteroglossus aracari
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaRamphastidae Modifica el valor a Wikidata
Vigors, 1825
Gèneres

Els tucans són un grup d'ocells que formen la família dels ramfàstids (Ramphastidae) o bé una subfamília dins ella, la dels ramfastins (Ramphastinae), depenent de l'autor. Sempre dins l'ordre dels piciformes. Habiten a les selves de l'àrea Neotropical, mancant de les Antilles. Llur element més característic és el gran bec, sovint molt acolorit, d'una estructura pràcticament buida, amb una lleugera capa còrnia externa.[1]

Tucà prové del tupi-guarani, on tu-can significa "aleteig fort".[2]

Morfologia[modifica]

Els tucans varien en grandària des de l'aracari de bec ratllat (Pteroglossus inscriptus), que fa uns 130 g i 29 cm, fins al tucà toco (Ramphastos toco), que fa uns 680 g i 63 cm. Els seus cossos són curts i compactes. La cua és arrodonida i varia de llargada des de la meitat fins a tota la longitud del cos. El coll és curt i gruixut. Les ales són de longitud mitjana i arrodonides, normalment amb la mateixa envergadura que mesura el bec a la cua de l'ocell. Les potes i els peus del tucà són forts i força curts, amb peus de zigodàctil (dos dits cap endavant i dos cap enrere), típics dels animals que s'enfilen als arbres.[3][4]

El plomatge pot ser molt acolorit i contrastat, amb colors negre amb roig, groc, blanc, verd i altres combinacions. Es comuniquen mitjançant vocalitzacions consistents en grells, lladrucs, espetecs i crits aguts.[5]

El bec dels tucans està fet de ceratina, un material poròs i lleuger però d'una gran resistència.[6] A més, aquest serveix al tucà com a element termoregulador.[7] Tret del bec, que és una mica més gran als mascles que a les femelles, no existeix dimorfisme sexual –a excepció del gènere Selenidera.[8]

La llengua del tucà és llarga (fins a 15 cm), estreta, grisa i únicament esquinçada a cada costat, augmentant la seva sensibilitat com a òrgan de degustació. El seu sistema digestiu és extremadament curt, la qual cosa explica la seva base dietètica, ja que les fruites són fàcilment digeribles i absorbides pel tracte gastrointestinal.[9]

Un complex estructural probablement exclusiu dels tucans implica la modificació de diverses vèrtebres de la cua. Les tres vèrtebres posteriors es fusionen i s'uneixen a la columna vertebral mitjançant una articulació esférica. Per això, els tucans poden girar la cua cap endavant fins que toqui el seu cap. Enfilats a la branca, dormen amb la cua elevada i cobrint-se el cap, que es manté de cara a l'esquena.[10]

Conservació, reproducció i dieta[modifica]

Nien en cavitats naturals o fetes per altres ocells, als arbres, on ponen 2 - 4 ous blancs, que coven els dos pares durant 15 – 18 dies. Al nàixer, els pollets estan cecs i completament nus. Són alimentats per ambdós progenitors i romanen al niu més de 40 dies. Els pares poden alimentar els pollets fins a sis setmanes o més després de sortir del niu.[3][11]

El bec dels tucans té una part lleugerament serrada, motiu pel qual antigament es creia que eren piscívors. La realitat és que aquests ocells són principalment frugívors, tot i que també mengen alguns insectes, altres invertebrats, petits rèptils, ous i pollets d'altres ocells. Els seus depredador habituals són el jaguar (Panthera onca), el coatí i determinades espècies de serps i aus rapinyaires.[9][12]

El major risc que tenen els tucans a curt termini és la reducció del seu habitat, causada per la desforestació. Com succeeix amb diverses aus exòtiques, també es veuen afectats per la caça furtiva i tràfic il·legal.[13][14]

Distribució i socialització[modifica]

Els tucans són originaris del Neotròpic, des del sud de Mèxic, passant per Amèrica Central, fins a Amèrica del Sud, al nord d'Argentina. Viuen majoritàriament en terres baixes, però les espècies de muntanya del gènere Andigena habiten a gran altitud als Andes, en un clima més temperat.[3]

En la seva majoria, els tucans viuen en boscos primaris. Entraran als boscos secundaris per alimentar-se, però es limiten als boscos amb grans arbres vells que tenen forats prou grans per reproduir-se.[15] L'únic tucà viu no forestal és el tucà toco, que es troba en biomes de sabana i boscos oberts.[3]

Els tucans són molt socials i la majoria de les espècies es troben en bandades que superen d'entre mitja dotzena i una vintena d'unitats. No tenen hàbits migratoris, sinó que es desplacen dintre d'una mateixa àrea seguint l'estacionalitat de la fructificació dels arbres.[16] Aquesta limitació a l'hora de desplaçar-se –en especial, sobre grans masses d'aigua– explica, per exemple, que no hagin arribat a les Índies Occidentals.[17]

Classificació[modifica]

Antany tots els ocells coneguts com a barbuts eren inclosos dins la família Capitonidae (Short & Horne 2002). No obstant això, avui es considera que era un grup parafilètic i es va reservar aquesta família per als barbuts d'Amèrica. Els barbuts d'Àfrica es van classificar a la família Lybiidae i els d'Àsia als Megalaimidae. Els dos tucans-barbuts d'Amèrica (gènere Semnornis) es van incloure als Semnornithidae, família més propera als tucans que no pas a la resta de barbuts. Molts especialistes consideren que l'estreta relació entre els tucans i els barbuts americans justificaria la inclusió de tots ells a una única família, i de fet la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.4, 2010) inclou en una mateixa família (Ramphastidae) els barbuts americans, els tucans-barbuts i els tucans. En aquest cas, els tucans formarien la subfamília Ramphastinae, amb 5 gèneres i 47 espècies.[18][19][20]

Notes[modifica]

  1. El tucà becverdós és l'ocell nacional de Belize[21]

Referències[modifica]

  1. Natura : enciclopedia de los animales. Barcelona: Orbis, 1986-1988, p. 286-289. ISBN 84-7634-548-8. 
  2. «Tucano» (en portuguès brasiler). Dicionário Ilustrado Tupi-Guarani, 19-03-2015. [Consulta: 13 juny 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Winkler, David W.; Billerman, Shawn M.; Lovette, Irby J. Toucans (Ramphastidae) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.rampha1.01. 
  4. Patané, José S. L.; Weckstein, Jason D.; Aleixo, Alexandre; Bates, John M. «Evolutionary history of Ramphastos toucans: Molecular phylogenetics, temporal diversification, and biogeography» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 53, 3, 01-12-2009, pàg. 923–934. DOI: 10.1016/j.ympev.2009.08.017. ISSN: 1055-7903.
  5. Melchi Cano, Claudia Adelina «Conoce a los ranfastidos» (en espanyol de Mèxic). UniVerso, el periódico de los universitarios, núm. 62, 20-05-2002.
  6. «Biomimetics» (en anglès). Jacobs School, 2005. Arxivat de l'original el 2011-07-20. [Consulta: 13 juny 2022].
  7. Tattersall, Glenn J.; Andrade, Denis V.; Abe, Augusto S. «Heat Exchange from the Toucan Bill Reveals a Controllable Vascular Thermal Radiator» (en anglès). Science, 325, 5939, 24-07-2009, pàg. 468–470. DOI: 10.1126/science.1175553. ISSN: 0036-8075.
  8. Viala, et al. «Caracterização da variabilidade genética em indivíduos cativos de Ramphastos toco (Piciformes: Ramphastidae) mediante o uso de RAPD como marcador molecular». Revista Brasileira de Ornitologia, vol. 1, núm 14, 2006-03, pàg. 29-34.
  9. 9,0 9,1 Ferreira, Nelson. «A alimentação do tucano» (en portuguès). Perito Animal, 26-10-2016. [Consulta: 13 juny 2022].
  10. Reynolds, Jim «Handbook of the Birds of the World, Vol. 7. Jacamars to Woodpeckers» (en anglès). Biological Conservation, 111, 2, 01-06-2003, pàg. 280–281. DOI: 10.1016/S0006-3207(02)00275-6. ISSN: 0006-3207.
  11. Wheelwright, Nathaniel T. «How Long do Fruit-Eating Birds Stay in the Plants Where They Feed?». Biotropica, 23, 1, 1991, pàg. 29–40. DOI: 10.2307/2388685. ISSN: 0006-3606.
  12. Remsen,, J. V.; Hyde, Mary Ann; Chapman, Angela «The Diets of Neotropical Trogons, Motmots, Barbets and Toucans». The Condor, 95, 1, 1993-02, pàg. 178–192. DOI: 10.2307/1369399. ISSN: 1938-5129.
  13. «Cazadores furtivos y la deforestación amenazan al "tucán asiático" en Birmania» (en castellà). EFE:verde. EFE, 18-12-2020. [Consulta: 13 juny 2022].
  14. «Cazadores furtivos acechan a 'tucán' de Asia» (en espanyol de Mèxic). Mural, 18-12-2020. [Consulta: 13 juny 2022].
  15. «Regalo de la naturaleza: en los próximos días un tucán puede visitar tu casa» (en castellà). Universidad Nacional de Tucumán, 07-04-2020. [Consulta: 13 juny 2022].
  16. Silva Neto, Osório J.; Rosa, Matheus C.B.; Bonifácio, Thais M.M.; Pinto, Adriana Brasil F.; Guimarães, Camila S.O. «Origem, ramificação e distribuição da artéria celíaca no tucano-de-bico-verde (Ramphastos dicolorus Linnaeus, 1766)». Pesquisa Veterinária Brasileira, 33, 3, 2013-03, pàg. 399–404. DOI: 10.1590/S0100-736X2013000300021. ISSN: 0100-736X.
  17. Restrepo Gómez, Alonso. El reino de los tucanes (en castellà), 1997. ISBN 978-9583025112. 
  18. Moyle, Robert G «Phylogenetics of barbets (Aves: Piciformes) based on nuclear and mitochondrial DNA sequence data» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 30, 1, 2004-01, pàg. 187–200. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00179-9.
  19. Nahum, Laila Alves; Pereira, Sergio Luiz; Fernandes, Flora Maria de Campos; Matioli, Sergio Russo; Wajntal, Anita «Diversification of Ramphastinae (Aves, Ramphastidae) prior to the Cretaceous/Tertiary boundary as shown by molecular clock of mtDNA» (en anglès). Genetics and molecular biology, 26, 4, 2003, pàg. 411–418. ISSN: 1415-4757.
  20. «Piciformes». Tree of Life. [Consulta: 13 juny 2022].
  21. «The National Symbols» (en anglès). Government of Belize. Arxivat de l'original el 2012-07-21. [Consulta: 4 agost 2022].

Bibliografia complementària[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tucans

Enllaços externs[modifica]