Tularèmia

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula malaltiaTularèmia
modifica
Tipusmalaltia bacteriana primària, zoonosi i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, enverinament, cefalàlgia, anorèxia, exantema, enantema, limfadenitis, esplenomegàlia, hepatomegàlia, malestar, nàusea, vòmit, epistaxi, úlcera, bubó, pneumònia, pleuritis, traqueïtis, bronquitis, diarrea, dolor abdominal, mal de coll i limfangitis Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, hemograma, Cultiu microbiològic, ELISA, reacció en cadena de la polimerasa, Tularin (en) Tradueix i Agglutination Test (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Localitzaciópell, gangli limfàtic, melsa, ull, pulmó, pleura, tracte gastrointestinal humà, amígdala i conjuntivitis Modifica el valor a Wikidata
Transmissió patògenatransmissió aèria, vector-borne transmission (en) Tradueix, transmissió per contacte i transmissió fecal-oral Modifica el valor a Wikidata
Causat perFrancisella tularensis Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111B94 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A21 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9021.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0148771 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB13454 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000856 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine230923, 787109 i 969528 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKtularaemia Modifica el valor a Wikidata
MeSHD014406 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet3392 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0029835 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2123 Modifica el valor a Wikidata

La tularèmia és una malaltia infecciosa d'origen bacterià provocada pel cocobacil Francisella tularensis. Afecta als lagomorfs (conills i llebres) i al rosegadors, i pot ser transmesa als humans pel contacte amb animals malalts o per picades de tàvecs o paparres, essent potencialment greu.[1][2]

Noms[modifica]

La tularèmia és coneguda també com a febre de la mosca del cérvol, febre del conill, malaltia de Francis i pesta de la vall de Pahvant.[1]

Història[modifica]

La malaltia va ser descrita el 1911, durant un brot a Tulare, Califòrnia.[3] Es va observar que es transmet als éssers humans pel contacte amb els cossos dels animals infectats, mostrant-se com un problema creixent entre els agricultors, els caçadors i els cuiners.

Agent infecciós[modifica]

El bacteri responsable de la infecció, Francisella tularensis, és un cocobacil gramnegatiu, resistent al fred i fins i tot a la congelació, i notablement resistent al lleixiu, però sensible als desinfectants comuns. És un bacteri molt infecciós, és a dir, es necessita molt poc inòcul (quantitat de bacteris) per aconseguir la infecció.

Hi ha dues varietats, diferents per les característiques de cultiu i també per la virulència. F. t. tularensis, que és pròpia d'Amèrica del Nord, és la més virulenta per a les persones; a Àsia i Europa es presenta la varietat F. t. palaeartica, menys virulenta.

Transmissió[modifica]

No es transmet per contagi directe, és a dir, per contacte amb una persona malalta o portadora. No cal aïllar els malalts de tularèmia. La transmissió pot passar de diverses maneres:[4][5]

  • Per contacte físic amb el cos infectat d'animals, sobretot a través de ferides i mucoses. Aquesta és l'única manera freqüent de transmissió de la variant pròpia d'Europa i Àsia. Caçadors, carnissers, grangers i pelleters, agents rurals i, en general, persones que freqüenten el camp són les que amb més probabilitat poden infectar-se.
  • Picada per diversos artròpodes. Els vectors primaris són sobretot paparres i tàvecs, però pot transmetre-la una àmplia varietat d'animals.
  • Per aigua contaminada amb el bacteri. S'estima que a Amèrica del Nord una fracció significativa de les transmissions (5-10 %) es produeix d'aquesta manera.
  • Per inhalació. Cal prendre precaucions amb la pols que aixequen les feines agrícoles i les obres públiques.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 18 maig 2022].
  2. «tularèmia | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 maig 2022].
  3. Hagan, William Arthur; Bruner, Dorsey William; Timoney, John Francis. Hagan and Bruner's Microbiology and Infectious Diseases of Domestic Animals: With Reference to Etiology, Epizootiology, Pathogenesis, Immunity, Diagnosis, and Antimicrobial Susceptibility (en anglès). Cornell University Press, 1988, p. 132. ISBN 978-0801418969. 
  4. «Tularemia Transmission» (en anglès americà), 26-10-2015.
  5. George W. Beran; James H. Steele Handbook of Zoonoses: Bacterial, rickettsial, chlamydial, and mycotic. CRC Press, 22 octubre 1994, p. 117–. ISBN 978-0-8493-3205-0.