Tullio Levi-Civita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTullio Levi-Civita
Levi-civita.jpg
(dècada del 1920)
Biografia
Naixement 29 març 1873
Pàdua
Mort 29 desembre 1941 (68 anys)
Roma
Grup ètnic Jueus
Formació Universitat de Pàdua
Activitat
Tesi doctoral Sugli invarianti assoluti (1893)
Director de tesi Gregorio Ricci-Curbastro
Camp de treball Geometria diferencial, teoria de la relativitat, problema dels tres cossos, mecànica analítica, hidrodinàmica i càlcul tensorial
Ocupació Matemàtic i físic
Ocupador Universitat de Roma La Sapienza (1918–1938)
Universitat de Pàdua (1897–1918)
Professors Giuseppe Veronese
Obra
Estudiant doctoral Robert Mazet, Octav Onicescu, Attilio Palatini, Libera Trevisani Levi-Civita, Carlo Cattaneo, Umberto Cisotti, Evan Tom Davies, Mendel Haimovici, Albert Joseph McConnell Tradueix, Gheorghe Pic Tradueix, Antonio Signorini i Gheorghe Vrânceanu
Família
Cònjuge Libera Trevisani Levi-Civita
Pares Giacomo Levi-Civita i Bice Lattis
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Tullio Levi-Civita (Pàdua, 29 de març de 1873 Roma, 29 de desembre de 1941) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra[modifica]

Levi-Civita era fill d'una família jueva acomodada de Pàdua: el seu pare era advocat i polític, alcalde durant molts anys de la ciutat i senador del Regne d'Itàlia. El 1889, en acabar el estudis secundaris al institut, va ingressar a la universitat de Pàdua per estudiar matemàtiques, tot i que el seu pare hauria preferit que seguís els seus passos com advocat; però no solament no s'hi va oposar, sinó que, passats els anys, es va sentir força orgullós dels mèrits del seu fill.[1] A la universitat va tenir com professors Giuseppe Veronese i Gregorio Ricci-Curbastro, el qual li va dirigir la tesi doctoral i va exercir notable influència en ell, col·laborant en diversos treballs posteriors.

A partir de 1897 va ser professor de la universitat de Pàdua en la qual va romandre vint anys, potser els més fructífers de la seva carrera. El 1918 va ser nomenat catedràtic de mecànica de la Universitat de Roma.[2] El 1938, a causa de les lleis de discriminació racial feixistes, va ser desposseït del seu càrrec. Va passar els tres darrers anys de la seva vida com una persona privada, ajudant a col·legues i amics perseguits i, a vegades, aconseguint-los noves feines a Amèrica del Nord o del Sud.[3]

Tot i que no va tenir cap mena d'activitat política, no va poder restar indiferent al creixement del feixisme al seu país i, el 1925, va ser un dels signants del Manifesto Croce en protesta per l'afer Matteotti.[4] Malgrat tot, el 1931, en contra dels seus principis lliberals i internacionalistes, es va veure obligat a jurar lleialtat al govern feixista, cosa que tampoc el va salvar de la purga de 1938.[5] Malgrat tots els premis i honors que va rebre al llarg de la seva vida,[6] la seva mort el 1941 va ser ignorada per la comunitat matemàtica italiana i no es va fer cap cerimònia oficial. Només gràcies a la intervenció del Vaticà, es va poder celebrar un funeral privat.[7]

L'etapa més productiva de la seva activitat científica va ser l'època de Pàdua. Durant els vint anys que hi va ser professor (1898-1918) va ver recerques fonamentals el el problema dels tres cossos,[8] hidrodinàmica,[9] càlcul tensorial,[10] i teoria de la relativitat general.[11]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tullio Levi-Civita Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Tullio Levi-Civita» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Gliozzi, Mario. «Levi-Civita, Tullio». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 setembre 2019]. (anglès)
  • Dell'Aglio, Luca. «LEVI-CIVITA, Tullio». Dizionario Biografico degli Italiani, 2005. [Consulta: 11 setembre 2019]. (italià)