Tunku Abdul Rahman

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTunku Abdul Rahman
Tunku abd rahman.jpg
Nom original (ms) Tunku Abdul Rahman Putra Al-Haj
1r Prime Minister of Malaysia Tradueix 

31 agost 1957 – 22 setembre 1970 – Tun Abdul Razak →
 Prime Minister of Malaysia Tradueix 

1 agost 1955 – 31 agost 1957
← sense valor
 Minister of Foreign Affairs Tradueix 

Biografia
Naixement 8 febrer 1903
Alor Setar Tradueix
Mort 6 desembre 1990 (87 anys)
Penang
Religió Sunnisme
Educat a St Catharine's College
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Altre
Títol Príncep
Membre del partit polític United Malays National Organisation Tradueix
Premi rebut
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Tunku Abdul Rahman (1903-1990) va ser un polític malai, conegut com el Tunku (el príncep), Kemerdekaan (pare de la independència) o Bapa Malàisia (pare de Malàisia).

Va ser el Cap de Govern de la Federació de Malaya a partir de 1955, i Primer Ministre del país després de la seva independència el 1957, i va continuar en el càrrec després que Sabah, Sarawak i Singapur s'unissin el 1963 a Malàisia.

Biografia[modifica]

Va néixer el 8 de febrer de 1903 a Istana Pelamin (Alor Star, Kedah), i era el vintè fill, catorzè home, del Sultà Abdul Hamid Halim Shah.[1] La seva mare, Che Manjalara (nascuda Nueng Nandanakorn), la sisena esposa del sultà, era filla d'un noble siamés.

Va estudiar a Londres i Cambridge, i a la seva tornada va treballar en el servei públic de Kedah com a funcionari administratiu del Districte de Kulim i de Sungai Petani a pesar que en la Malaia colonial gairebé tots els funcionaris del districte eren britànics.[1] Abdul Rahman era l'únic malai que treballava a nivell de funcionari en l'administració pública malaia d'aquella època i la defensa dels interessos del seu poble li va fer xocar moltes vegades amb els caps administració britànica. Els funcionaris britànics no podien prendre represàlies contra ell per ser el fill del sultà, i es van limitar a no permetre el seu ascens cap a llocs de major poder.

Va tornar a Gran Bretanya per acabar els seus estudis de Dret, però va haver de deixar-los en 1939, en esclatar la II Guerra Mundial. Durant l'ocupació japonesa de Kedah, el Tunku va ser responsable de salvar les vides de molts malais i xinesos; va utilitzar per a això l'avantatge que li donava la veneració japonesa cap als membres de la reialesa.

Va reprendre els seus estudis el 1947, graduant-se el 1949. Durant aquest període va ser elegit president de la Societat Malaia de Gran Bretanya, on va conèixer a Abdul Razak Hussein, que era el seu secretari.

Al seu retorn a Malaia el 1949, Abdul Rahman va treballar com a advocat a Alor Star, traslladant-se després a Kuala Lumpur, on va ser fiscal i va arribar a ser president de la Cort.

El 1961 Tunku Abdul Rahman va ser nomenat membre de l'Ordre dels Companys d'Honor, per la reina Isabel II.

Família[modifica]

Abdul Rahman es va casar quatre vegades:

  • La seva primera esposa era una dona xinesa anomenada Meriam Chong, amb qui va tenir dos fills, els prínceps Tunku Khadijah i Tunku Ahmad Nerang.
  • A la mort de Meriam, es va casar amb una dona anglesa que havia estat l'arrendadora del seu domicili a Gran Bretanya, Violet Coulson, però el regent anglès de Kedah els va obligar a divorciar-se.
  • Es va casar llavors amb Sharifah Rodziah Syed Alwi Barakbah, amb qui va adoptar quatre fills, Sulaiman, Mariam, Sharifah Hanizah i Faridah. Sharifah Rodziah va actuar com a Primera Dama de Malàisia durant el primer govern del Tunku.
  • Desitjant tenir més fills propis, va contreure matrimoni amb una altra dona xinesa anomenada Bibi Chong amb qui va tenir dues filles, les princeses Tunku Noor Hayati i Tunku Mastura.

Defunció[modifica]

En els seus últims anys Abdul Rahman va viure a Penang. El Tunku va morir el 6 de desembre de 1990[1] a l'edat de vuitanta-set anys, i el seu cos descansa en el mausoleu real de Langgar, en Alor Star.

Vida política[modifica]

Proclamació de la Independència.

Durant aquest període el nacionalisme treballava activament entre els malais, amb l'Organització Nacional de la Unió Malaia (UMNO) que lluitava contra la unió de Malaia a Gran Bretanya. Abdul Rahman es va unir a l'UMNO, i quan una crisi interna va forçar a Datuk Onn Jaafar a dimitir com a president del partit, ell va ser escollit com el seu successor, càrrec en el qual es va mantenir durant 20 anys.

El 1954 va viatjar amb una delegació a Londres per negociar la independència per a Malaia, però el viatge va ser estèril. A l'any següent es van celebrar les primeres eleccions generals, i el Partit de l'Aliança (Perikatan), una coalició de l'UMNO, l'Associació Xinesa-malaia (MCA) i el Congrés Malai-indi (MIC) van aconseguir el 51% dels escons disputats, i Abdul Rahman va ser elegit com a Cap de Govern de Malaia.

Després d'un altre viatge a Londres per negociar, es va decidir com a data de proclamació de la independència el 31 d'agost de 1957. En arriar la bandera britànica a Kuala Lumpur, Abdul Rahman ho va anunciar a la multitud cridant Merdeka! (Llibertat!). La fotografia d'Abdul Rahman amb la mà alçada i l'enregistrament de la seva veu s'han convertit en icones populars.

Govern[modifica]

Abdul Rahman va dominar la política de Malaia independent (que es va convertir a Malàisia el 1963), i va portar a l'Aliança als triomfs de 1959 i 1964 en les eleccions generals.

La formació de Malàisia va ser un dels assoliments més grans d'Abdul Rahman. El 1961 va donar un discurs a Singapur davant l'associació de corresponsals estrangers d'Àsia suroriental, proposant una federació Malaia entre Singapur, Sabah, Sarawak, i Brunei. El 16 de setembre de 1963, amb la federació de tots aquests estats excepte Brunei, Abdul Rahman era nomenat oficialment Primer Ministre de Malàisia.

La inclusió de Singapur va empitjorar els problemes racials, en augmentar la població xinesa fins al 40% del total. L'amenaça del PAP, partit local de Singapur, de presentar-se a les eleccions generals de 1964 malgrat l'acord signat per no fer-ho, va aguditzar la situació i va provocar que Abdul Rahman exigís que Singapur es retirés de Malàisia: El 7 d'agost de 1965 demanava a Kuala Lumpur al parlament de Malàisia que votés a la resolució sobre la secessió. La independència de Singapur va ser oficial el 9 d'agost de 1965.

Abdul Rahman va iniciar l'establiment de l'Associació d'Àsia suroriental (ASA) eL 1961, agrupant a Malàisia, Tailàndia i Filipines, que va ser reemplaçada per una altra major, l'Associació de les Nacions del Sud-est asiàtic (ASEAN) el 8 d'agost de 1967.

En les eleccions generals de 1969 l'Aliança va perdre la majoria. Desordres posteriors van acabar en els anomenats Incidents del 13 de maig, i els líders de l' UMNO, sota la direcció d'Abdul Razak, van criticar la direcció d'Abdul Rahman durant aquests esdeveniments. Un comitè d'emergència va prendre el poder i va declarar l'estat d'emergència, retallant les atribucions de Rahman com a primer ministre, i forçant-lo a dimitir el 22 de setembre de 1970 en favor d'Abdul Razak. Al juny de 1971 va dimitir com a president de UMNO, per l'oposició dels Joves turcs, com Mahathir Mohammad i Musa Hitam. Tots dos van arribar a ser Primer Ministre i Viceprimer Ministre, respectivament.

Islam[modifica]

Després de fer de l'Islam la religió oficial el 1960, Abdul Rahman va establir l'Organització Islàmica del Benestar (PERKIM), una entitat per ajudar als conversos a ajustar-se a la seva nova vida com a musulmans, i va ser president de PERKIM fins a un any abans de la seva mort.

El 1961 Malaia va acollir la primera competició internacional de lectura de l'Alcorà, desenvolupant la competició que va organitzar Kedah en 1951.

En 1969 va ajudar a crear l'Organització de la Conferència Islàmica (OIC), de la qual va ser el primer secretari general. Posteriorment, va iniciar la creació del Banc islàmic per al Desenvolupament, com a institució especialitzada dins de l'OIC. També va ser president del Consell islàmic regional Da'wah d'Àsia Sud-Oriental i del Pacífic (RISEAP) entre 1982 i 1988.

Abdul Rahman va mantenir l'estatus social d'una Malàisia secular, amb l'Islam com la seva religió oficial. En el seu vuitantè aniversari, Abdul Rahman va publicar en el diari The Star que el país té una població multi-racial amb diverses creences. Malàisia ha de continuar com a estat secular amb l'Islam com a religió oficial.[2]

Referències[modifica]