Turó d'en Caritg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaTuró d'en Caritg
Parque Turó Caritg.jpg
Vista del turó d'en Caritg, a la dreta, amb la plaça del Centenari al seu peu.
Tipus muntanya
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Localització Badalona (Barcelonès)
41° 26′ 42″ N, 2° 13′ 43″ E / 41.4451°N,2.22854°E / 41.4451; 2.22854
Serralada Serra d'en Mena (Serra de Marina)
Característiques
Altitud 59,4[1]
Modifica dades a Wikidata

El turó d'en Caritg,[2] antigament turó d'en Claris, és un petit mont de Badalona convertit en parc, situat al barri de Sistrells. És el segon punt més alt de la serra d'en Mena.

Parc[modifica]

Tot el turó, amb una extensió de 6,1 hectàrees, és considerat zona de parc. Fou inaugurat en diferents fases durant la dècada dels noranta. Actualment el delimiten l'avinguda de Salvador Espriu, l'avinguda d'en Caritg i el carrer de Pere Martell. El seu cim ofereix bones vistes de la ciutat de Badalona i el mar.[2]

És d'estil forestal, aglutina un gran nombre d'espècies mediterrànies: pins, alzines, oms, freixes, palmeres, entre d'altres; i arbustos com el romaní, el marfull, el llentiscle, la ginesta, l'heura, entre d'altres.[2]

Història[modifica]

Antigament anomenat turó d'en Claris, per la masia que tenia al seu peu, el seu nom actual el deu al cognom de la família propietària de la zona a finals del segle XIX, els Caritg. No obstant això, la fallida econòmica de Josep Caritg i Arnó va obligar-lo a vendre gran part de les seves terres, però el nom s'ha mantingut.[3]

Molt a prop del turó hi passava un ramal de la via Augusta, és per això que també hi hagué una necròpoli paleocristiana, ja que era molt habitual fer els cementiris a la vora de les vies o carrers. Aquests sepulcres es descobriren durant unes excavacions a la primera meitat del segle XX.

Antigament, és a dir, abans que Badalona patís un gran creixement, aquest turó i tota la serra eren camps de conreu, vinyes i frondosos boscos de pi i alzina, però amb el creixement demogràfic i econòmic de la ciutat, aquest turó de 71.2 metres d'altitud ha quedat sepultat sota els carrers de Badalona.

Des de fa més de dos segles començaren les extraccions d'argiles per abastir les bòbiles de la zona; precisament aquestes extraccions feren desaparèixer les restes arqueològiques de la necròpoli. Actualment les extraccions han cessat.

Part del turó, on avui la plaça del Centenari i el seu parc va ser una zona militar activa des de finals del segle XIX fins poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. El 1898, amb motiu de la Guerra Hispanoestatunidenca s'hi instal·laren unes bateries defensives en cas que es produís algun atac naval. Tot i que les guerra va acabar amb rapidesa i no arribà mai a la península, la zona militar es mantingué i s'utilitzà en circumstàncies bèl·liques com la Guerra Civil, i també es posà de manifest quan el peu del turó s'hi edificaren barraques a tocar de la zona militar.[4]

Entre el 1990 i el 1999 s'inaugurà en tres fases l'actual Parc del Turó d'en Caritg.

Geologia[modifica]

El sòl del turó està format per argiles vermelles i còdols de quars i pissarres. El turó es formà durant el Miocè, en conseqüència de l'erosió de la serra de Marina i la sedimentació i compactació d'aquest sediments.

Referències[modifica]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 «Turó Caritg». Ajuntament de Badalona. [Consulta: 7 novembre 2013].
  3. Abras; Carreras; Nieto, 2003, p. 96.
  4. Albadalejo Blanco, Jordi «El passat dels canons del Turó d'en Caritg». Platí XXI, març-abril 2001, pàg. 18.

Bibliografia[modifica]

  • Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2003.