Turó de peus negres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTuró de peus negres
Mustela nigripes
Black-footed ferret.png
Mustela nigripes
Dades
Període de gestació 43 dies
Estat de conservació
Status iucn3.1 EN-ca.svg
En perill
UICN 14020
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
GènereMustela
EspècieMustela nigripes
(Audubon i Bachman, 1851)
Distribució
Black-footed Ferret area.png
Mapa de distribució
Modifica les dades a Wikidata

El turó de peus negres (Mustela nigripes) és un mamífer carnívor de la família dels mustèlids, natiu d'Amèrica del Nord.

Va ser descrit per primera vegada per Audubon i Bachman l’any 1851. [1] L’espècie està molt relacionada amb el turó europeu (Mustela putorius) i el turó de l'estepa (Mustela eversmanii), amb el que comparteix una morfologia molt semblant. [2][3] L’evidència molecular indica que l’avantpassat més probable de tots tres turons va ser Mustela stromeri, una espècie que va aparèixer a Europa durant el Pleistocè mitjà. [4]

El turó de peus negres es un depredador especialitzat en gosset de les praderies (Cynomys spp.), un rosegador de la mateixa família que les marmotes, per la qual cosa el seu estat de conservació es troba fortament vinculat a la salut de les seves poblacions. [3]

Al llarg del segle XX l'espècie estigué durant molt de temps al caire de l'extinció, sent declarada extinta l’any 1979, fins que de manera inesperada l’any 1981, una petita població va ser descoberta a Meeteetse (Wyoming). [5]

L’any 1982 la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el va catalogar com a espècie en perill d'extinció, fins que l’any 1996 va ser classificat com a Extingit en estat salvatge. Des d’aleshores, els esforços de cria i reintroducció en captivitat han aconseguit restablir poblacions a diversos estats dels Estats Units, però el seu estat de conservació continua sent precari, amb poblacions molt reduïdes i restringides.[3] Actualment, i des del 2008, l'espècie està catalogada com En perill.[6]

Distribució i hàbitat[modifica]

Els hàbitats del turó de peus negres estan estretament lligats a les zones on habiten els gossets de les praderies, que inclouen les praderies d'herbes mixtes, els prats semiàrids i desèrtics, l’estepa arbustiva i les praderies de muntanya. [7][8][1]

Històricament, la seva distribució abastava les grans praderies del centre dels Estats Units, concretament els estats de Arizona, Colorado, Kansas, Montana, New Mexico, South Dakota, Utah i Wyoming, i també el nord de Mèxic. [1]

Descripció[modifica]

Un turó de peus negres al Zoo de Louisville (Kentucky, Estats Units)

El turó de peus negres, com totes les espècies de fura, té un cos allargat amb les potes curtes i robustes, perfectament adaptat per explorar forats i caus subterranis. [3] Encara que és similar a la mida del turó europeu i el turó de l'estepa, presenta un cos visiblement més prim amb el coll llarg, les cames molt curtes, cua esvelta, grans orelles orbiculars i pelatge de pèl curt. [1]

El color base del seu pelatge és groguenc pàl·lid, amb taques negres a les potes, la punta de la cua, les orelles i el característic antifaç negre, típic de les fures, que envolta els ulls. El front és arquejat i ample amb el musell curt. [9]

Els mascles mesuren 40-50 centímetres de longitud corporal i 11,4–15 centímetres de longitud de la cua, constituint així el 22–25% de la seva longitud corporal. Les femelles són generalment un 10% més petites que els mascles.[8] Els mascles pesen entre 964 i 1078 grams, mentre que les femelles pesen entre 764 i 854 grams. [1]En els projectes de reintroducció es va veure que els individus en captivitat eren més petits que els seus homòlegs salvatges, tot i que aquests animals van assolir ràpidament les mateixes mides un cop alliberats.[10]

Dieta[modifica]

Un turó de peus negres atrapant un gosset de les praderies

Fins el 90% de la dieta del turó de peus negres es compon de gossets de les praderies.[11][12] La seva dieta varia segons la localització geogràfica. A Western colorado, Utah, Wyoming, i Montana, els turons de peus negres estaven històricament associats als gossets de les praderies cuablanc i es veien forçats a trobar preses alternatives quan aquests iniciaven el seu cicle d'hibernació que dura quatre mesos.[13] A Wyoming, preses alternatives als gossets de les praderies cuablanc quan estaven en hibernació incloïa talpons (Microtus spp.) i ratolins (Peromyscus and Mus spp.) que trobaven a prop de rius. A Dakota del Sud, els turons de peus negres estan associats amb els gossets de les praderies cuanegre. Com que aquesta espècies no hiverna, els turons no necessiten canviar la seva dieta durant l'any.[14][13]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turó de peus negres Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Handbook of the Mammals of the World – Volume 1 - Carnivores. Lynx Edicions. ISBN 978-84-96553-49-1 [Consulta: 30 setembre 2019]. 
  2. Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Birks, Johnny. Polecats (en anglès). Whittet Books, 2015. ISBN 978 1 873580 98 1 [Consulta: 30 setembre 2019]. 
  4. Kurtén, Björn. Pleistocene mammals of North America. Columbia University Press, 1980, p. 152-153. ISBN 0-231-03733-3. 
  5. Black-footed Ferret Recovery Implementation Team. Blackfootedferret.org. Retrieved on March 22, 2013.
  6. Belant, J., Biggins, D., Garelle, D., Griebel, R.G. & Hughes, J.P.. «Mustela nigripes. The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès), 2015. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T14020A45200314.en. [Consulta: 30 setembre 2019].
  7. Forrest, Steven C.; Biggins, Dean E.; Richardson, Louise; Clark, Tim W. «Population attributes for the black-footed ferret (Mustela nigripes) at Meeteetse, Wyoming, 1981–1985». Journal of Mammalogy, vol. 69, 2, 1988, pàg. 261–273. DOI: 10.2307/1381377. JSTOR: 1381377.
  8. 8,0 8,1 Hillman, Conrad N.; Clark, Tim W. «Mustela nigripes». Mammalian Species, vol. 126, 126, 1980, pàg. 1–3. DOI: 10.2307/3503892.
  9. Audubon, John James; Bachman, John; Audubon, John Woodhouse. texts The quadrupeds of North America (en anglès), 1851. 
  10. Biggins, Dean E. and Max H. Schroeder. (1988). Historical and present status of the black-footed ferret. pp. 9397. In Eighth Great Plains Wildlife Damage Control Workshop, USDA Forest Service Gen. Tech. Rpt. RM-154, Rapid City, South Dakota.
  11. Clark, Tim W. «Some guidelines for management of the black-footed ferret». Great Basin Naturalist Memoirs, vol. 8, 1986, pàg. 160–168.
  12. Hillman, Conrad N. 1968. Life history and ecology of the black-footed ferret in the wild. Brookings, SD: South Dakota State University. Thesis
  13. 13,0 13,1 Clark, Tim W. «The black-footed ferret». Oryx, vol. 13, 3, 1976, pàg. 275–280. DOI: 10.1017/S0030605300013727.
  14. Richardson, Louise; Clark, Tim W.; Forrest, Steven C.; Campbell, Thomas M. «Winter ecology of black-footed ferrets (Mustela nigripes) at Meeteetse, Wyoming». The American Midland Naturalist, vol. 117, 2, 1987, pàg. 225–239. DOI: 10.2307/2425964. JSTOR: 2425964.