Tureia
| |||||
| Tipus | atol  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
| Subdivisió administrativa | Tuamotu-Gambier | ||||
| Comuna | Tureia | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 47 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Sup. llacuna | 359 km² | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Tureia és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa. Està situat al sud-est de l'arxipèlag, a 1.100 km al sud-est de Tahití i 115 km al nord de Moruroa. És el cap de la comuna de Tureia que inclou els atols cedits per fer proves nuclears.
Geografia
[modifica]És un atol petit, amb una superfície de 8,3 km². Té forma de rombe amb 13 km de llarg i 7,4 km d'ample. L'atol no té cap pas a la llacuna interior. Les terres emergides formen un gran illot, de 22,5 km de llarg i 250 m de mitjana d'ample, que ocupa la meitat est, i la meitat oest la completen 27 illots.
La vila principal és Hakamaru. Disposa de diverses construccions del Centre d'Experimentació del Pacífic (refugis, cisternes, aeroport, centre meteorològic), abandonades des del 1996 quan van finalitzar les proves nuclears franceses. La població ha anat disminuint per la retirada dels efectius militars. Al cens del 2017 eren 257 habitants.[1]
Administrativament, l'atol de Tureia forma part de la comuna de Tureia, que també inclou els atols de Fangataufa, Moruroa, Tematangi i Vanavana.[2]
Història
[modifica]Històricament, es coneixia amb el nom Papahena. L'atol va ser descobert, el 1791, per l'anglès Edward Edwards, mentre buscava els amotinats del Bounty, i l'anomenà Carysfort.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Répartition de la population en Polynésie française en 2017» (en francès). Institut de la statistique de la Polynésie française, 14-12-2017. Arxivat de l'original el 24 October 2018. [Consulta: 16 novembre 2023].
- ↑ Décret n°72-407 du 17 mai 1972 portant création de communes dans le territoire de la Polynésie française, Légifrance
- ↑ Jacques Bonvallot, Les Atolls des Tuamotu, éditions de l'IRD, 1994, ISBN 9782709911757, p. 275-282.
Enllaços externs
[modifica]
- Imatges de Tureia (francès)
| Illes/atols | Ahe - Ahunui - Akiaki - Amanu - Anaa* - Anuanuraro - Anuanurunga - Apataki - Aratika - Arutua* - Faaite - Fakahina - Fakarava* - Fangatau* - Fangataufa - Hao* - Haraiki - Hereheretue - Hikueru* - Hiti - Katiu - Kauehi - Kaukura - Makatea - Makemo* - Manihi* - Manuhangi - Maria Est - Marokau - Marutea Nord - Marutea Sud - Mataiva - Matureivavao - Morane - Moruroa - Motutunga - Napuka* - Nengonengo - Niau - Nihiru - Nukutavake* - Nukutepipi - Paraoa - Pinaki - Puka Puka* - Pukarua - Rangiroa* - Raraka - Raroia - Ravahere - Reao* - Reitoru - Rekareka - Taenga - Tahanea - Taiaro - Takapoto - Takaroa* - Takume - Tatakoto* - Tauere - Tekokota - Tematangi - Tenararo - Tenarunga - Tepoto Nord - Tepoto Sud - Tikehau - Tikei - Toau - Tuanake - Tureia* - Vahanga - Vahitahi - Vairaatea - Vanavana |  |
|---|---|---|
| Grups d'illes | ||
.svg){kind=small}
