Turis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaTuris
Θούριοι
Thurii
Sybaris archeological park 3.jpg
Ruïnes de Turis o Sibaris

Localització
Thurioi.jpg
 39° 41′ 42″ N, 16° 28′ 16″ E / 39.695°N,16.47111111°E / 39.695; 16.47111111
EstatItàlia
RegióCalàbria
ProvínciaProvíncia de Cosenza
ComunaCassano allo Ionio
FrazioneSibari Tradueix
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Turis o Thourioi (llatí Thurium, grec Θούριοι) fou una ciutat de la Magna Grècia al golf de Tàrent, prop de Síbaris, a la qual es pot dir que va substituir.[1]

Història[modifica]

Fundació[modifica]

Fou fundada tardanament, 70 anys després de la destrucció per Crotona de la ciutat de Síbaris el lloc de la qual havia quedat desert durant 58 anys. El 452 aC un grup de sibarites exiliats o de descendents de sibarites van intentar establir una nova ciutat sota la direcció de caps d'origen tessali, i la colònia va esdevenir aviat pròspera, de manera que al cap d'uns cinc anys els de Crotona els van expulsar. Els expulsats van cridar en ajut a Esparta sense resposta i llavors van demanar ajut a Atenes que va acceptar i un flota atenenca va restablir als expulsats i va portar nous colons dirigits per Lampó i Xenòcrit, una part atenencs i altres d'altres llocs de Grècia, entre els quals l'historiador Heròdot i l'orador Lisies. Els nous colons es van establir primer al lloc de l'antiga Síbaris però al cap de poc es van traslladar, en seguir les instruccions d'un oracle, a un lloc no massa llunyà, on hi havia una font anomenada Thúria de la que la ciutat va prendre el nom, suposadament el 446 aC (segons Diodor) o el 443 aC.[2]

L'època atenenca[modifica]

Atenes segurament va protegir la colònia d'un nou atac de Crotona, però no va evitar les disputes entre els descendents dels sibarites i els colons atenencs i grecs, doncs els primers reclamaven alguns privilegis i especialment certes magistratures. Finalment hi va haver una guerra civil i els sibarites foren derrotats i expulsats, i es van establir llavors a la riba del Traens, però atacats per les tribus de la zona, foren dispersats.

Turis va fer llavors un tractat de pau amb Crotona i després la ciutat no va parar de créixer. Van arribar nous colons, especialment del Peloponès, però la ciutat seguia sent nominalment una colònia atenenca, tot i que els atenencs eren una petita minoria. Els ciutadans foren dividits en deu tribus els noms de les quals indicaven els seus orígens (Arcàdis, Aqueus, Élides, Beocis, Amfictiònics, Dòrics, Jònics, Atenencs, Eubeus, i Nesiòtics o illencs). La forma de govern fou democràtica i es creu que la ciutat va disposar d'un codi de lleis. Diodor diu que el codi fou obra de Carondes que fou ciutadà de Turis, però això és un error.

Aviat va entrar en guerra amb Tàrent per la possessió del districte de Siritis, uns 50 km al nord de Turis, que els atenencs reclamaven i del qual van prendre possessió. Com a general Turis va tenir l'espartà Cleadrides que havia estat expulsat de Grècia uns anys abans. Finalment es va arribar a un acord i al territori disputat s'hi va fundar la colònia d'Hèraclea, comuna de les dues ciutats.

Les disputes entre els antics descendents dels sibarites que havien tornat a la ciutat i els atenencs i grecs van retornar; finalment l'oracle de Delfos va posar fi als conflictes quant va decidir que la ciutat no tenia altre fundador que Apol·lo.

Durant l'expedició dels atenencs a Sicília la ciutat es va dividir en dos partits, un a favor i un en contra; aquest darrers van predominar i la ciutat es va declarar neutral com les altres de la Magna Grècia. Però el 213 aC el partit atenenc va aconseguir imposar-se i van donar assistència a la flota dirigida per Demòstenes i Eurimedon que va parar a Turis, i que a més van rebre una força auxiliar de 700 hoplites i 300 arquers. Després les notícies desapareixen per més de 20 anys.

Decadència[modifica]

A partir del 390 aC van començar les incursions dels lucans. Les ciutats de la Magna Grècia van formar una lliga defensiva, però Turis, impacient, va atacar als lucans sola amb un exèrcit de 14.000 homes i 1.000 cavallers, i va rebutjar els atacs lucans, però quan van entrar massa en territori lucà foren totalment derrotats prop de Laüs i deu mil soldats van morir.

Això va afectar greument l'economia de la ciutat que va entrar en decadència, mentre els lucans i brucis augmentaven el seu poder i amb els seus atacs van impedir que Turis pogués recobrar-se. La ciutat també estava enemistada amb Dionis de Siracusa, el germà del qual Leptines i el seu amic Philistus es van retirar exiliats a Turis. A partir del 356 aC foren els Brucis els que van assolir l'hegemonia i fins i tot Diodor diu que Turis fou conquerida per ells. No se sap del cert el que va passar doncs Turis desaparegué per molt de temps de la historia.

Durant la campanya a Itàlia d'Alexandre d'Epir no s'esmenta Turis, però més tard torna a aparèixer com a ciutat independent, tot i que de menys importància que antigament: pressionada pels lucans va demanar l'aliança de Roma que hi va enviar a Caius Fabricius que va derrotar els lucans que assetjaven la ciutat i els va tornar a derrotar en alguns combats menors prop de la ciutat, assegurant la llibertat de la ciutat. Però poc després fou atacada per Tarent que segurament la van ocupar i saquejar, i que fou una de les principals causes per les quals Roma va declarar la guerra a Tarent el 282 aC.

L'època romana[modifica]

Monedes de l'època romana

Turis fou en endavant un estat independent aliat de Roma, i com molts altres de fet una dependència. Una guarnició romana es va establir a la ciutat. No s'esmenta durant les campanyes de Pirrus, ni a la primera guerra púnica, però va jugar un paper destacat a la segona guerra púnica, en què fou ocupada per Anníbal. Fou una de les primeres ciutats que es va revoltar contra els cartaginesos, però el moment exacte no és conegut doncs Livi en un passatge ho situa després de Cannas i en un altre bastant més tard. El 213 aC la ciutat va tornar a ser dependència romana i la guarnició romana hi va tornar. El 212 aC el partit cartaginès va agafar el poder i va entregar la ciutat al general Hannó. El 210 aC Anníbal, que no podia protegir als seus aliats de la regió, va traslladar a Turis els habitants d'Atella que havien sobreviscut a la caiguda de la ciutat, però Turis mateix fou evacuada no massa més tard; el 204 aC Anníbal va retirar les seves forces del Brutium, i va traslladar a Crotona 3.500 dels principals ciutadans de Turis deixant les seves tropes que saquegessin la ciutat de manera que els romans no trobessin res.

Des de llavors la decadència de Turis es va accentuar fins que, gràcies a la fertilitat del territori, el 194 aC fou elegida per fundar una colònia romana de dret llatí; aquesta colònia Copiae (o Copia segons apareix escrit a les monedes) es va compondre de 3.000 homes i 300 cavallers. Segons Livi estava al Thurinum agrum. Copia o Copiae no fou un nom durador i finalment Turis va prevaldre.

Fou municipi romà fins al final de la República. El 72 aC fou ocupada per Espàrtac, que li va fer pagar una contribució però la va respectar. Durant la guerra civil Cèsar hi va establir una guarnició de cavallers gals i hispans. A Turis es va revoltar M. Coelius, revolta que li va costar la vida. El 40 aC fou atacada per Sext Pompeu que va assolar el territori però fou rebutjat davant les muralles de la ciutat. Plini el vell, Tolomeu i Estrabó l'esmenten més tard com una ciutat provincial, probablement l'única de certa importància al golf de Tarent entre Crotona i Tarent, doncs Metapont i Heraclea ja havien desaparegut o eren totalment decadents.

Al segle VI encara és esmentada per Procopi, probablement ja en una fase avançada de la decadència. Quan va desaparèixer, no se sap, però fou a l'edat mitjana i els seus habitants es van refugiar a un lloc de nom Terranova, a uns 20 km a l'interior, a un turó, a la riba esquerra del riu Crathis.

Situació[modifica]

Les ruïnes que hi ha a l'actual Coscile, que antigament es van atribuir a Síbaris, sembla que són en realitat les de Turis; o també podrien ser unes altres ruïnes a la unió dels rius Crathis i Síbaris. Els arqueòlegs encara no són segurs de la posició exacta: 39° 41′ 42″ N, 16° 28′ 16″ E / 39.69500°N,16.47111°E / 39.69500; 16.47111 és una hitòtesi.

Persones de Turis[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turis Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Villalba i Varneda, Pere. Roma a través dels historiadors clàssics. Volum 18 de Manuals de la UAB. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1996, p. 167. ISBN 9788449006999. 
  2. Smith, William «Thurii» (en anglès). Dictionary of Greek and Roman Geography, vol.2, 1854, pàg. 1194 [Consulta: 4 gener 2015 (2015-01-04)].