Tutmosis (o, més exactament, Djhutmose) va ser un príncep egipci de la XVIII dinastia. Era el fill gran del faraó Amenofis III i la reina Tiy. Sembla que la seva mort va propiciar que Akhenaton, el seu germà petit, fos finalment el successor al tron egipci.
El príncep Tutmosis va exercir com a sacerdot de Ptah a l'antiga Memfis.[1] Els seus títols reials complets apareixen al sarcòfag del seu gat de companyia: "Príncep hereu, supervisor dels sacerdots de l'Alt i Baix Egipte, gran sacerdot de Ptah a Memfis i Summe sacerdot (de Ptah)".[1] El sarcòfag de pedra calcària del seu gat asnomenat, Ta-meu, ara al museu del Caire, és el millor referent del príncep.[2] El sarcòfag del gat estableix de manera concloent que Tutmosis era realment el fill gran d'Amenofis III, ja que li atorga el títol de "príncep hereu".[1]
Una petita estatueta d'esquist del príncep com a moliner es troba al Museu del Louvre, "mentre que una figura [del príncep] d'esquist momiforme es troba a Berlín".[3] L'estatueta del Louvre està inscrita en tres cares amb aquest text:[4]
(a la dreta) el fill del rei, el summe sacerdot Djhutmose
(a l'esquerra) Sóc el servent d'aquest noble déu, el seu moliner
Estatueta funerària del príncep conservada a Berlín. (al davant) Encens per a l'Ennead de la necròpolis occidental
Un total de set parells de gerros de calcita i terrissa, també al Louvre, testimonien també l'existència d'aquest príncep.[1]
El príncep Tutmosis desapareix dels registres durant la tercera dècada del regat d'Amenofis III.[3] Segurament va morir. Al seu lloc, el seu germà petit Amenofis IV, més conegut com a Akhenaton, va pujar al tron.
La tomba de Tutmosis no s'ha trobat. Com a fill gran del rei, potencial hereu del tron, es podria haver planificat el seu enterrament a Tebes, però cap tomba a la vall dels Reis no pot confirmar aquesta hipòtesi.
Com a gran sacerdot de Ptah, també podria haver estat soterrat a la necròpolis regional de Saqqara, ja que altres grans sacerdots que van ocupar aquest càrrec abans o després d'ell van tenir el privilegi de ser enterrats amb els déus que havien servit.[5]
Probablement es va saquejar la seva tomba; una estàtua funerària amb el seu nom, que avui es conserva al museu del Louvre, va aparèixer al merrcat d'aiguitats. A la mateixa col·lecció segurament també pertanyi un gerro d'alabastre que duu el seu nom.[6]
Bryan, Betsy;Kozloff, Arielle. Egypt's dazzling sun: Amenhotep III and his world(en anglès). Cleveland:Cleveland Museum of Art en cooperació amb l'Indiana University Press,1992.
Dodson, Aidan«Crown Prince Djhutmose and the Royal Sons of the Eighteenth Dynasty»(en anglès).Journal of Egyptian Archaeology,núm. 76,1990,p.87-96. DOI: 10.1177/030751339007600107.
Maystre, Charles. Les Grands prêtres de Ptah de Memphis(en francès). Freiburg:Universitätsverlag, Vandenhoeck & Ruprecht,1992(Orbis Biblicus et Orientalis). ISBN 3-7278-0794-6.
