Tuvalià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTuvalià
‘Gana Tuvalu Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius13.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deTuvalu Modifica el valor a Wikidata
EstatTuvalu Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües del Pacífic central
llengües polinèsies
llengues polinèsies nuclears
Ellicean (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2tvl Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3tvl Modifica el valor a Wikidata
Glottologtuva1244 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetvl Modifica el valor a Wikidata
ASCL9314 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO714 Modifica el valor a Wikidata
IETFtvl Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3487 Modifica el valor a Wikidata

El tuvalià és una llengua polinèsia parlada a Tuvalu. Té força manlleus del samoà, la llengua dels missioners cristians de finals del segle xix i principis del xx.[1][2] Es calcula que hi ha més de 13.000 parlants de tuvalià al món, dels quals 10.000 a Tuvalu i la resta principalment a Nova Zelanda.[3]

El tuvalià es va començar a escriure en la dècada del 1860, quan arribaren sacerdots samoans per a convertir els illencs al cristianisme. Tanmateix, l'ortografia no està codificada i conviuen diversos sistemes.

Fonologia[modifica]

Enregistrament d'en Paulo, un parlant de tuvalià.

Existeixen cinc vocals (/i/, /e/, /a/, /o/, /u/) i totes poden ser curtes o bé llargues. De consonants, n'hi ha 11 (/p/, /t/, /k/, /m/, /n/, /ŋ/, /f/, /v/, /s/, /h/, /l/), també amb formes curtes o llargues. Tots els sons es representen amb les lletres que corresponen als símbols de l'alfabet fonètic internacional, excepte el so /ŋ/, que s'escriu ⟨g⟩. La síl·laba tònica és sempre la penúltima, excepte quan l'última vocal és llarga, cas en què la paraula passa a ser aguda.

Alfabet tuvalià[a]
Majúscules A E I O U F G H K L M N P S T V
Minúscules a e i o u f g h k l m n p s t v
Pronunciació (AFI) a e i o u f ŋ h k l m n p s t v

Dialectes[modifica]

Els dialectes del tuvalià es divideixen en dues zones geogràfiques: la nord, que comprèn les illes de Nanumea, Nanumaga, Niutao i Niulakita, i la sud, formada per Vaitupu, Nukufetau, Funafuti i Nukulaelae. Per raons històriques, els dialectes de Vaitupu i de Funafuti han estat els dominants des de la primera meitat del segle xx, i actualment formen una mena de llengua estàndard anomenada te 'gana māsani ("la llengua comuna").[1]

El tuvalià és inteligible amb el tokelauà, parlat per unes 1.700 persones als tres atols de Tokelau i a l'illa de Swains.

Literatura[modifica]

No hi ha gaire literatura en tuvalià. La Bíblia es va traduir per primera vegada el 1987. Els Testimonis de Jehovà publiquen una traducció de la seva revista La Torre de Guaita dos cops al mes, anomenada Te Faleleoleo Maluga. El Departament de Mitjans del govern publica un periòdic mensual bilingüe anomenat Sikuleo o Tuvalu - Tuvalu Echo i gestiona una ràdio que emet diverses hores en tuvalià.

Notes[modifica]

  1. Segons el model més estès entre els parlants, que no distingeix entre fonemes curts i llargs.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tuvaluan (Te 'gana Tūvalu)». Omniglot. [Consulta: 10 setembre 2019].
  2. Munro, D. «D. Munro & A. Thornley (eds.) The Covenant Makers: Islander Missionaries in the Pacific». A: Samoan Pastors in Tuvalu, 1865-1899. Suva, Fiji, Pacific Theological College and the University of the South Pacific, 1996, p. 124–157. 
  3. «Tuvalu Language Week kicks off today». MediaWorks TV (TV3), 27-09-2015. [Consulta: 27 setembre 2015].