Tuvalià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaTuvalià
Parlants
Parlants nadius 13.000
Parlat a Tuvalu
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiopolinèsies centrals-orientals
llengües malaio-polinèsies orientals
llengües oceàniques
llengües oceàniques centroorientals
llengües del Pacífic central
llengües polinèsies
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-2 tvl
ISO 639-3 tvl
Glottolog tuva1244
Ethnologue.com tvl
ASCL 9314
UNESCO 714
IETF tvl
Endangeredlanguages.com 3487
Modifica les dades a Wikidata

El tuvalià és una llengua polinèsia parlada a Tuvalu. Té força manlleus del samoà, la llengua dels missioners cristians de finals del segle XIX i principis del XX.[1][2] Es calcula que hi ha més de 13.000 parlants de tuvalià al món, dels quals 10.000 a Tuvalu i la resta principalment a Nova Zelanda.[3]

El tuvalià es va començar a escriure en la dècada del 1860, quan arribaren sacerdots samoans per a convertir els illencs al cristianisme. Tanmateix, l'ortografia no està codificada i conviuen diversos sistemes.

Fonologia[modifica]

Enregistrament d'en Paulo, un parlant de tuvalià.

Existeixen cinc vocals (/i/, /e/, /a/, /o/, /u/) i totes poden ser curtes o bé llargues. De consonants, n'hi ha 11 (/p/, /t/, /k/, /m/, /n/, /ŋ/, /f/, /v/, /s/, /h/, /l/), també amb formes curtes o llargues. Tots els sons es representen amb les lletres que corresponen als símbols de l'alfabet fonètic internacional, excepte el so /ŋ/, que s'escriu ⟨g⟩. La síl·laba tònica és sempre la penúltima, excepte quan l'última vocal és llarga, cas en què la paraula passa a ser aguda.

Alfabet tuvalià[a]
Majúscules A E I O U F G H K L M N P S T V
Minúscules a e i o u f g h k l m n p s t v
Pronunciació (AFI) a e i o u f ŋ h k l m n p s t v

Dialectes[modifica]

Els dialectes del tuvalià es divideixen en dues zones geogràfiques: la nord, que comprèn les illes de Nanumea, Nanumaga, Niutao i Niulakita, i la sud, formada per Vaitupu, Nukufetau, Funafuti i Nukulaelae. Per raons històriques, els dialectes de Vaitupu i de Funafuti han estat els dominants des de la primera meitat del segle XX, i actualment formen una mena de llengua estàndard anomenada te 'gana māsani ("la llengua comuna").[1]

El tuvalià és inteligible amb el tokelauà, parlat per unes 1.700 persones als tres atols de Tokelau i a l'illa de Swains.

Literatura[modifica]

No hi ha gaire literatura en tuvalià. La Bíblia es va traduir per primera vegada el 1987. Els Testimonis de Jehovà publiquen una traducció de la seva revista La Torre de Guaita dos cops al mes, anomenada Te Faleleoleo Maluga. El Departament de Mitjans del govern publica un periòdic mensual bilingüe anomenat Sikuleo o Tuvalu - Tuvalu Echo i gestiona una ràdio que emet diverses hores en tuvalià.

Notes[modifica]

  1. Segons el model més estès entre els parlants, que no distingeix entre fonemes curts i llargs.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tuvaluan (Te 'gana Tūvalu)». Omniglot. [Consulta: 10 setembre 2019].
  2. Munro, D. «D. Munro & A. Thornley (eds.) The Covenant Makers: Islander Missionaries in the Pacific». A: Samoan Pastors in Tuvalu, 1865-1899. Suva, Fiji, Pacific Theological College and the University of the South Pacific, 1996. 
  3. «Tuvalu Language Week kicks off today». MediaWorks TV (TV3), 27-09-2015. [Consulta: 27 setembre 2015].