Tuvinià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaTuvinià
тыва дыл; tıwa dıl
Altres nomstuva
Tipusllengua i llengua viva
Parlants
200 000 principalment a Tuvà
Parlants nadius297.000 (2010)
Parlat aRússia
Oficial aTuva
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües altaiques
llengües turqueses
Common Turkic languages (en) Tradueix
llengües turqueses siberianes
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i alfabet llatí
Institució de normalitzacióno té regulació oficial
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable
Codis
ISO 639-2tyv
ISO 639-3tyv
SILtyv
Glottologtuvi1240
Ethnologue.comtyv
UNESCO1234
IETFtyv
Endangeredlanguages.com7309
Modifica les dades a Wikidata

El tuvinià (тыва дыл, tıwa dıl), també conegut com a tuva, és una llengua turquesa. És parlada per unes 200.000 persones a la República de Tuvà a la part central del sud de Sibèria. La llengua té una gran quantitat de mots manllevats del mongol i més recentment del rus. Hi ha petits grups d'emigrants tuvinians que parlen diversos dialectes del tuvinià a la Xina i a Mongòlia.

Ortografia[modifica]

L'ortografia original tongana va ser originada a principis dels anys trenta per un monjo tuvinià budista, Lopsan-Chimit, que més tard va ser víctima de les repressions en els conflictes estalinistes. Feia servir majoritàriament caràcters llatins amb algunes lletres especials. Uns quants llibres, que incloïen butlletins destinats a ensenyar a llegir els adults, estaven impresos amb aquest sistema d'escriptura. L'alfabet de Lopsan-Chimit va ser substituït per un altre basat en l'alfabet ciríl·lic, usat avui en dia, i va ser eficaçment esborrat dels llibres d'història. Durant l'era postsoviètica, els estudiants tuvinians i altres estudiosos van renovar el seu interès en la història de les lletres tuvinianes i en fixar fonts històriques creïbles.

L'actual alfabet tuvinià és una versió modificada de l'alfabet rus, conté tres lletres addicionals: ң (la "ng" llatina o, en l'Alfabet Fonètic Internacional, la [ŋ]), Өө (la "ö" llatina o en l'AFI [ø]), Үү (la "ü" llatina o en l'AFI [y]). L'ordre alfabètic segueix exactament el rus, amb la ң inserida després de la Н russa, la Ө després de la О, i la Ү després de la У. No hi ha una versió en majúscula de ң per què no hi ha cap paraula que comenci amb aquesta grafia en tuvinià.

Alfabet[modifica]

A a B ʙ C c D d E e F f G g Ƣ ƣ
H h I i J j Ɉ ɉ K k L l M m N n
N n O o Ө ө P p Q q R r S s Ş ş
T t U u V v W w X x Y y Z z Ƶ ƶ
Ь ь

Des del 1943 s'empra un alfabet ciríl·lic:

А а Б б В в Г г Д д Е е Ё ё Ж ж
З з И и Й й К к Л л М м Н н Ң ң
О о Ө ө Ӫ ӫ П п Р р С с Т т У у
Ү ү Ф ф Х х Ц ц Ч ч Ш ш Щ щ Ъ ъ
Ы ы Ь ь Э э Ю ю Я я

Literatura[modifica]

El tuvinià té una rica tradició de folklore de transmissió oral. Aquesta tradició inclou molts gèneres que van des de breus endevinalles i aforismes fins a contes màgics, èpics o de por que necessiten moltes hores per ser recitats. Alguns exemples i extractes del gènere èpic com Kirish, Bora-Sheelei han sigut publicats. Aquesta forma d'art ara està en perill, ja que la gent gran que transmet aquestes històries no està sent substituïda per gent jove.

Viquipèdia
Hi ha una edició en tuvinià
de la Viquipèdia
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tuvinià