Txernivtsí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Txernivtsí
Чернівці
Bandera deTxernivtsí Escut deTxernivtsí
(bandera) (escut)
Localització
Txernivtsí situat respecte Ucraïna
Txernivtsí
Municipi d'Ucraïna
Plaça davant del Teatre de Txernivtsí
Plaça davant del Teatre de Txernivtsí
Estat
• Província
Ucraïna
Txernivtsí
Superfície 153 km²
Altitud 248 msnm
Població (2005)
  • Densitat
242,300 hab.
1.583,66 hab/km²
Coordenades 48° 10′ 00″ N, 25° 55′ 48″ E / 48.16667°N,25.93000°E / 48.16667; 25.93000
Dirigents:
• Batlle:

Mykola Fedoruk
Codi postal 58000x

Txernivtsí (en ucraïnès, Чернівці (t͡ʃerɲiu̯ˈt͡sʲi); en alemany Czernowitz; en polonès Czerniowce; en romanès Cernăuţi; en rus Черновцы, transcrit: Txernovtsy) és una ciutat d'Ucraïna, capital de l'óblast de Txernivtsí, al sud-oest del país. Segons dades del 2001 la ciutat comptava amb 240.600 habitants.[1]


Geografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat es troba situada a la ribera del riu Prut, un afluent del Danubi, i va ser durant segles un dels centres de la regió històrica de la Bucovina, dividida actualment entre Ucraïna i Romania.

Amb Lviv, Txernivtsí és considerada com un dels grans centres culturals de l'oest del país, així com un dels principals nuclis del coneixement i la cultura de la moderna Ucraïna. Històricament, la seva importància a nivell cultural i arquitectònica va fer que la ciutat es guanyés el sobrenom de la «Petita Viena».[2][3]

La ciutat és també un important centre d'encreuament de línies ferroviàries i de carreteres a la regió, i disposa d'un aeroport internacional proper a la ciutat.


Demografia[modifica | modifica el codi]

Divisions ètniques a la Bucovina moderna

Segons el darrer cens del govern ucraïnès, efectuat el 2001, la població de Txernivtsí era de 236.700 habitants, amb 65 nacionalitats diferents.[4] La distribució ètnica era la següent:

Distribució ètnica de Txernivtsí (1857-1910)
Dades dels censos de l'Imperi austrohongarès[5]
Any Població total Població jueva  % Població romanesa Població ucraïnesa
1857 ca. 22.000 4.678 21,6% 9.177 4.133
1869 ca. 34.000 9.552 28,2% 5.999 5.831
1880 ca. 46.000 14.449 31,7% 6.431 8.232
1890 ca. 54.000 17.359 32,0% 7.624 10.385
1900 ca. 68.000 21.587 31,9% 9.400 13.030
1910 ca. 87.000 28.613 32,8% 13.440 15.254

Històricament la ciutat ha estat força multinacional. Així, la ciutat va arribar a acollir una comunitat jueva de més de 50.000 persones poc abans de la Segona Guerra Mundial. En finalitzar, menys d'un terç havien sobreviscut als progroms i les deportacions. D'altra banda, la comunitat romanesa de Txernivtsí va decréixer ràpidament a partir de 1950, a causa de les deportacions soviètiques a Sibèria (molts van morir allà) i la fugida de molts a Romania. La minoria que quedà fou assimilada en un ràpid procés de russificació. Avui dia la població romanesa continua disminuint com a resultat d'aquesta assimilació cultural i l'emigració a Romania.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

El municipi de Txernivtsí està agermanada amb les següents localitats:


Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. About number and composition population of CHERNIVTSI REGION by data All-Ukrainian Population Census '2001
  2. «Bukovyna Week in Austria». Den, Zhytariuk, Natalia. [Consulta: 26 de setembre de 2007].
  3. «Bukovina. The beech tree land». Ukraine Cognita. [Consulta: 26 de setembre de 2007].
  4. «City of Chernivtsi, Chernivetska Oblast». Verkhovna Rada of Ukraine, 5 de desembre de 2001. [Consulta: 5 d'agost de 2007].
  5. Ergebnisse der Volkszählungen der K. K. Statistischen Central-Kommission u.a., in: Anson Rabinbach: The Migration of Galician Jews to Vienna. Austrian History Yearbook, Volume XI, Berghahn Books/Rice University Press, Houston 1975, S. 46/47 (Table III)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txernivtsí Modifica l'enllaç a Wikidata