Txus García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTxus García

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Txus García Pascual Modifica el valor a Wikidata
23 novembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaAlt Penedès
Activitat
Ocupaciórapsode, poeta, intèrpret, educador, activista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
"Poesía para niñas bien"
"Este torcido amor"
Lloc webtxusgarcia.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: txusg Instagram: txusgarcia Modifica el valor a Wikidata

Txus García (Tarragona, 1974) és poeta, educador sociocultural i rapsode que realitza activisme Queer, sobre Diversitat sexual, feminista, Sistema de gènere i LGBTI[1] mitjançant les seves performances basades en textos propis i d'altres autores. Abans de la seva transició de gènere es definia com a "senyora rara" que lluita de manera independent pels drets i llibertats d'éssers humans i animals.[2]

Biografia[modifica]

Cinquè fill d'una família de pescadors del Serrallo i de zones rurals (de pagès) reivindica les seves arrels de classe obrera mitjançant els seus textos en prosa o poesia, amb múltiples referències als seus orígens.[3] De la mateixa manera, defensa la poesia bastarda, els cossos i les identitats dissidents i la veritat poètica i escènica.[4] Viu fins als 37 anys a la seva ciutat natal on exerceix d'educadora sociocultural i formadora per a múltiples entitats i institucions. Es trasllada finalment a Barcelona per treballar en el sector social i reforçar la projecció de les seves activitats en la poesia escènica queer i l'activisme.[5][6] El 2021, després de la mort dels seus pares, fixa la seva residència a l'Alt Penedès, es defineix com a home transsexual no binari, i es consagra a la creativitat i l'activisme animalista i a la lluita pels drets de les persones trans*.

Format en tècniques teatrals, cabaret i l'estil clown de Jango Edwards, el seu perfil performàtic es basa en la interacció amb el públic, la tendresa i en el sentit de l'humor. Recita textos propis i aliens en múltiples espais escènics des de 1995 i ha participat en diferents projectes al costat d'altres artistes (teatre, projectes audiovisuals i mitjans de comunicació).[cal citació] Ha participat en nombroses revistes, mitjans de comunicació i antologies (Norma Comics, Classiques Garnier, Pol·len Edicions, Edicions de la Universitat de Sevilla, Icària, Vitruvi, Llums de Gàlib, Sial Edicions o Huerga & Fierro), i alguns dels seus versos han estat traduïts al francès, anglès, grec, català i gallec.[cal citació]

El seu primer llibre, Poesia per a niñas bien (Tits in my bowl) (Cangrejo Pistolero Edicions, Sevilla, 2011), ha estat reeditat en 2018 per Edicions Bellaterra amb pròleg de June Fernández i collages d'Ana Elena Pena. El seu segon poemari, Este torcido amor (la ternura de los ahogados), també a Edicions Bellaterra, està prologat per Meri Torras. Les il·lustracions són originals d'Antonio García Villarán.[7] Publica habitualment a la seva pàgina i a les xarxes socials, col·laborant també amb altres mitjans de comunicació o plataformes activistes, com ara Píkara Magazine. Els seus poemes s'inclouen en activitats educatives relacionades amb la diversitat sexual i la fluïdesa de gènere, i alguns han estat ressenyats en comunicacions i publicacions nacionals i internacionals especialitzades en literatura, gènere i diversitat sexual.[8][9][10]

Publicacions[modifica]

  • Garcia, Txus (2021). Txus García : poèmes queer (Lucie Lavergne, trad.) (en francés). Celis Textes: Presses Universitaires Blaise Pascal. ISBN 978-2-84516-964-7.
  • García, Txus. Este torcido amor (La ternura de los ahogados). Edicions Bellaterra, 2018. 978 84 7290 871 0. 
  • García, Txus. Poesía para niñas bien (Tits in my bowl). Cangrejo Pistolero Ediciones, 2011. 978-84-938889-1-6. 

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mujeres poetas que deshacen las normas de género: del canibalismo erótico al pornoterrorismo en la España del siglo XXI». Revista Pasavento de Estudios Hispánicos, VI, 1, 2018. Arxivat de l'original el 2018-04-21 [Consulta: 21 abril 2020]. Arxivat 2018-04-21 a Wayback Machine.
  2. ↑ Garcia, Txus. «Rara: Behind the scenes.» (en espanyol europeu), 20-06-2018. [Consulta: 27 desembre 2020].
  3. ↑ «Queerencias del cuerpo-corpus: la poesía de Rosario Aquím Chávez y de Txus García». XL Congreso del Instituto Internacional de literatura Iberoamericana, 2014.
  4. ↑ «Txus García, esa poeta desenfocada» (en espanyol europeu). Pikara Magazine, 23-04-2018. [Consulta: 27 desembre 2020].
  5. ↑ «Txus García: “Nos sentimos muy protegidas en nuestros espacios seguros, pero el espacio seguro tendría que ser todo”». , 28-06-2018.
  6. ↑ «Negociando igualdad y diferencia. Políticas y poéticas LGTBQ+ en José Infante y Txus García». Entre otras/otros. Perspectivas queer en el mundo hispánico. InterAlia: A Journal of Queer Studies, 2017. Arxivat de l'original el 2018-06-24 [Consulta: 21 abril 2020]. Arxivat 2018-06-24 a Wayback Machine.
  7. ↑ Vasallo, Brigitte «Txus García, esa poeta desenfocada». Pikara Magazine, 23-04-2018.
  8. ↑ «Éros : marges et paradoxes. Une lecture du recueil Poesía para niñas bien». Alkémie. Classiques Garnier, 15 [Consulta: 2015].
  9. ↑ «Fureur dé(CON)structrice et viscéralité du désir saphique». Ambigua: revista de investigaciones sobre género y estudios culturales. Universidad Pablo Olavide de Sevilla, 2, 2015.
  10. ↑ «Poesía lesbiana queer. Cuerpos y sujetos inadecuados». ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat. Ediciones Icaria, 2014. «Accés restringit»

Enllaços externs[modifica]

Categoría:Poetes LGBT Categoría:Escriptorss transgènere Categoría:Homes transgènere Categoría:Artistes de performance catalans Categoría:Artistes LGBT catalans Categoría:Activistes pels drets LGBT

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Txus_García&oldid=33200583»