Txusa Padrones
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Jesús Padrones San Juanes 1961 (62/63 anys)Barakaldo (Biscaia) |
| Diputat a les Juntes Generals de Bizkaia | |
| 2015 – 2019 Circumscripció electoral: Encartaciones | |
 Regidora Barakaldo | |
| 2011 – 2015 Electa a: eleccions municipals espanyoles de 2011 | |
 Secretària general Autodeterminaziorako Bilgunea | |
| 2003 – 2003 | |
| Regidora Barakaldo | |
| 1995 – 1999 Electa a: eleccions municipals espanyoles de 1995 | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Txusa Padrones |
| Ideologia política | Esquerra abertzale |
| Formació | Universitat del País Basc - Història i Geografia |
| Activitat | |
| Ocupació | historiadora, mestra d'escola, geògrafa, política |
| Ocupador | Asti Leku Ikastola |
| Partit | Euskal Herria Bildu (2012–) Sortu (2011–) Autodeterminaziorako Bilgunea (2003–2003) Euskal Herritarrok (1998–2003) Herri Batasuna (1978–2001) |
| Membre de | |
 | |
Maria Jesús Padrones San Juanes (Baracaldo, 1961), coneguda com Txusa Padrons, és una historiadora, geògrafa i política basca.[1] Des de 2015 és juntera en les Juntes Generals de Biscaia per Euskal Herria Bildu i professora d'història, economia i geografia a Asti-Leku Ikastola, una escola de Biscaia.
Biografia[modifica]
Va estudiar Llicenciatura en Geografia i Història en la Universitat del País Basc. Professora per vocació, imparteix classes des de 1989 a Asti-Leku Ikastola.
Trajectòria política[modifica]
Considerada una dels històrics dirigents del moviment associatiu i de l'esquerra abertzale, que són partits o organitzacions d'ideologia nacionalista i independentista basca que alhora són d'esquerres, sempre ha advocat per millorar la situació del basc, la lluita social, el feminisme i la igualtat en la societat.[2]
Padrones va ser la candidata a l'alcaldia de Baracaldo pel partit polític Herri Batasuna en les eleccions municipals d'Espanya de 1995.[3] Va ser també candidata al Parlament Basc per Biscaia de Herri Batasuna en les eleccions al Parlament Basc de 1994.
En 2003 va ser la candidata del partit polític Autodeterminaziorako Bilgunea a les Juntes Generals de Biscaia, com a candidata a Diputada General, en les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2003.[4]
Va ser regidora de l'Ajuntament de Baracaldo en el mandat 2011-2015, i després va ser candidata en les llistes d'Euskal Herria Bildu a les Juntes Generals de Biscaia, sent triada en 2015.[5][6][7] Actualment també és la Portaveu de la Comissió de Euskera i Cultura de les Juntes Generals de Biscaia.[8]
Va participar en diferents plataformes feministes, a principis de 2018 va rebutjar juntament amb altres grups polítics "l'app per a avisar d'agressions masclistes", per presentar a la dona com a "víctima", "feble" i "necessitada de protecció", i va demanar que la Diputació Foral de Biscaia realitzés amb les organitzacions feministes una anàlisi i un pla "integral", dotat amb el pressupost suficient, per a "acabar amb la societat patriarcal que sotmet a la dona".[9]
A la fi de 2017, va ser l'encarregada de defensar davant el ple del Parlament Foral de Biscaia una proposició no de norma per a crear un museu de la indústria de Grans Molins Bascos en Zorrotza que mostri el passat industrial del marge esquerre.
Referències[modifica]
- ↑ .
- ↑ , 4 enero 2017.
- ↑ «Emakunde, elecciones municipales de España de 1995». Arxivat de l'original el 2022-05-23. [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ «Candidatos». Libertad Digital.
- ↑ «Barakaldo Digital: Elecciones | EH Bildu recupera para la lista a históricos de la izquierda 'abertzale'». Barakaldo Digital. [Consulta: 2 setembre 2017].
- ↑ «Juntas Generales de Bizkaia». jjggbizkaia.eus. [Consulta: 2 setembre 2017].
- ↑ «Juntas Generales de Bizkaia». jjggbizkaia.eus. [Consulta: 17 febrer 2018].
- ↑ , 03-03-2017.
- ↑ «Bizkaia rechaza la app para avisar de agresiones machistas. Deia, Noticias de Bizkaia». [Consulta: 17 febrer 2018].